Aquest març celebrem els trenta anys de Ràdio Salt. És el moment de recordar com va néixer, per què i què és el que la fa vibrar. L’ emissora ha estat, al llarg dels anys, la veu de múltiples entitats i persones involucrades en un projecte inclusiu i decisiu en la vida cultural del poble. Aquestes línies són un petit homenatge a les persones que ho han fet possible.
Text: Laure Duplay i Enric RubioRetorn endarrere, som al 84, el poble de Salt està en plena efervescència, fa un any que pot existir plenament i les idees brollen per tot arreu. Fa uns mesos, entre cafès i reunions, es parla del nou mitjà municipal: Ràdio Salt! En aquest moment, la ràdio és el mitjà estrella i es veu que pot ser una peça clau en la cohesió i la identitat del poble. Celebrant amb contundència el primer aniversari de la independència, la primera emissió s’estrena a les ones el 3 de març.
Es comença amb una programació de 3 hores (de dilluns a divendres) amb música i informatius de l’actualitat saltenca com el mític El Salt de l’àngelus. El dissabte s’emeten 13 hores comptant amb programes fets per col·laboradors. Aquests horaris es van ampliant en funció de la qualitat i quantitat de programes que presenten els futurs col·laboradors.
Els estudis de la ràdio s’ubiquen en aquesta primera etapa en una petita habitació al costat de la comissaria de la Policia Municipal: una taula, dos micros, dos giradiscos, un emissor de 50 watts, una platina de casset i un grapat de discos vells és tot el que necessiten aquesta colla de pioners per tirar endavant el projecte radiofònic.
Una ràdio al servei del poble
La ràdio ben aviat serà gestionada pel Patronat de l’emissora, amb representació de l’equip directiu, Ajuntament i entitats del poble. Va quedar dit que la ràdio no era pas la veu de l’Ajuntament, encara que en depengués econòmicament; la voluntat de l’equip era de fer una ràdio al servei del poble i ben aviat s’involucren moltes de les entitats del poble juntament amb persones a títol individual. Així, l’any 1987, trobem L’hora del pati de l’Escola d’Adults: “la practica de l’ensenyament per ràdio” (Sebas Parra, butlletí Marconi 1987); El petit esport: “perquè les coses no han de ser grosses”, de la famosa Pili Fernández (Marconi 1987); Ona blava, editat per la Policia Municipal; Demà és festa, de les parròquies del poble, Diàleg amb el Centre d’Estudis d’Antropologia Agnòstica de Salt, Cita amb el motor i tantes més. La nit està reservada a programes de creació pròpia com Un salt pel món, Conspiració nocturna, la novel·la radiofònica La junta de la Cloaka o programes musicals com Musicofrènia, Vespre psicodèlic de diumenge o L’ós dur dedicat a la cultura punk.
“Volem Ràdio Salt!”
En poc temps la ràdio es va popularitzar i va aconseguir els seus objectius: ser un dinamitzador cultural i social al servei del poble i una eina per a la normalització lingüística. No faltaven els col·laboradors, i la participació de les entitats era notable. Va quedar palès el gener del 1990 quan una demanda judicial interposada per la SGAE (reclamant el pagament dels drets d’autor) va fer callar Ràdio Salt durant una temporada. La indignació ciutadana va ser generalitzada. Durant aquell silenci imposat, el poble va viure mobilitzacions i les entitats saltenques de tots colors i tipologies van fer seva la reivindicació d’una ràdio pròpia.
Val a dir que després d’una colla d’anys, l’any 2011 es va aconseguir la llicència definitiva. Fins aleshores s’havia estat emetent amb llicències provisionals (com moltes emissores locals) ja que els tràmits i costos són lents i cars.
Ones socials
Ràdio Salt ha estat des dels inicis oberta a qui vulgui participar-hi, i ha actuat com una escola de ràdio tal com ens explica en Jofre Ferrer, el seu actual director. L’emissora ha format aficionats que en molts casos s’han professionalitzat i s’han dedicat al món de la comunicació.
Els programes de caire inclusiu o d’expressió de col·lectius diversos no han faltat mai. Amb Arrels del Sud, els immigrants andalusos van gaudir d’una finestra als seus pobles d’origen amb les connexions directes a la ràdio amb familiars i alcaldes. L’hora del patí, programa fet pels alumnes i formadors de l’Escola d’Adults era un espai radiofònic en què la docència i la pràctica d’allò après a l’escola eren el motor del programa.
Un altre exemple és El món a Salt, de l’associació Eina, conduït per joves nouvinguts en fase d’aprenentatge del català, que va rebre el Premi Catalunya l’any 2009. Exemples més recents els tenim amb Almohajir, programa bilingüe català-àrab, o L’altra visió programa fet per joves de Salt amb ànim de trencar les barreres del desconeixement i fer més fàcil la convivència. Des del 2004, es fa el programa Ens patina l’embrague” un dels primers magazins radiofònics pensat, produït i conduït per persones amb discapacitat mental. També destaca El guirigai programa de varietats on es tocava la temàtica gai-lesbiana. Aquests són només alguns dels exemples de programes realitzats amb una finalitat social o de normalització de col·lectius molt sovint estigmatitzats.
La música que no falti!
Gran part de les hores d’emissió de Ràdio Salt estan ocupades per la música, tant en les hores on no hi ha programació com en els programes musicals pròpiament dits. Com ens comenta en Jofre, seleccionar música per a les hores entre programes no és tasca fàcil; tenir una línia pròpia i que al mateix temps agradi al major nombre d’oients possible és, com a mínim, difícil. És per això que cal a vegades retocar i renovar el fil musical per adequar-lo als nous oients o estar atents de les crítiques que arriben als responsables d’aquesta tria. Es va apostar en el seu moment perqèe la música reflectís la multiculturalitat de Salt; ara potser tocaria modernitzar una mica la proposta.
La nit és la franja horària on s’han concentrat la majoria de magazins musicals. A Ràdio Salt s’hi ha escoltat i s’hi escolta de tot. Programes històrics com Pujant per l’escala mecànica de baixada amb 26 anys de trajectòria que és tot un referent de la música independent i alternativa, o Temps de sardanes i Músiques per al record (aquests en horari diürn) dedicats l’un exclusivament a la sardana i l’altre a la música que escoltaven els nostres pares i avis. Alguns programes han deixat empremta, com el de música clàssica de Ramon Jover, veu imprescindible de la ràdio, o els de rock català d’en Jaume Batlle; altres, com La nit dels insuportables, tocaven la música rock i alternativa, i a Sense fronteres s’escolta música d’arreu del món.
Nous reptes
Celebrem el fet que Ràdio Salt està activa malgrat el petit pressupost de què disposen i la gran competència actual. El 97.7 acull programes de persones molt diverses en les seves motivacions, arribades per múltiples camins, transportant diferents cultures, visions, cançons i maneres de fer. Esperem que no perdi de vista els seus objectius de dinamitzador sociocultural i de normalització lingüística mentre sigui capaç d’enfrontar els nous reptes de la modernitat i la globalització: internet (digitalització, podcasts, blogs…) i obertura a les noves propostes culturals, musicals i socials. És el futur immediat d’aquesta ràdio que en els seus inicis va demostrar estar en l’avantguarda i atenta als reptes de la seva època. Trenta anys no passen en va!
Del 103 FM al 97.7 del teu dial:
felicitem-nos plegats!
La redacció de la revista 17190 Universalt em demana (gràcies!) quatre línies sobre els inicis de l’Emissora Pública Metropolitana del Gironès. Ràdio Salt, tal com es recull en aquestes pàgines fa -el 3 de març- 30 anys del seu naixement oficial, si bé és cert que en període de proves ja feia unes setmanes que ocupava les ones hertzianes de la cúpula celeste saltenca. Aquella data de 1984 coincidia amb el primer aniversari de la recuperació de la independència municipal de la vila: era el dia ideal per “trencar” el dial pel 103 de la freqüència modulada. Utilitzàvem el verb “trencar”, per comptes del correcte “sintonitzar”, per fer-nos notar.
Així ho cantava el jingle (la falca d’autopublicitat de l’emissora): “Trenca Ràdio Salt, al 103 del teu dial”. La tonada d’aquella falca de ràdio la va compondre el meu germà Xavier Mesquita, trompeta dels Setson, mà a mà amb Josep Sergi Capdevila. Sí, el que després coneixeríem com a Sergio Dalma hi posava la veu trencada que el caracteritza en aquell jingle. Tot de gratis!
La publicitat de Ràdio Salt en la premsa local sobre paper (la digital, ni la somiàvem) que es trobava a la secció de ràdio i televisió d’aquells primers anys copiava (plagiava, millor dit) el número 103 de l’etiqueta d’una coneguda marca de conyac de l’època (no sé si encara es destil·la) i n’afegíem les sigles FM i el “trenca Ràdio Salt”, que alguna polèmica va suscitar.
Les lleis estatals i autonòmiques que afectaven a l’espai radiofònic havien relegat les emissores municipals la banda alta, així que per trobar una ràdio local havies de situar l’agulla vermella del teu aparell transistor analògic a l’extrem de la dreta (del 100 i pico en endavant); les emissores comercials s’havien reservat la zona central de les freqüències, on l’oïdor navega habitualment. Però una nova regulació va protegir -també- aquesta banda a les comunicacions aèries i aquelles poblacions que tenien un aeroport a prop se’ls va adjudicar un nou punt en la FM. Ràdio Salt va tenir sort i se la va “reubicar” en el definitiu 97.7 que tots coneixeu. A tocar de Ràdio-3, prop de la SER-Girona… al bell mig del teu dial.
Sóc conscient que no he citat cap nom (més enllà del meu germà -la família és la família- i en Dalma) d’aquells primers col·laboradors i col·laboradores, alguns dels quals encara ens acompanyen a la sintonia de Ràdio Salt o a d’altres emissores, ni dels amics i amigues que han fet el salt al cel del llunyà i enyorat País de la Ràdio per muntar l’emissora definitiva… però el que sí que puc escriure, amb orgull de jove fanàtic de la ràdio a l’engròs, que van ser cinc anys plens de vivències, energia, trempera i aprenentatge… l’equip (persones, veïns, amics, entitats, alcalde) que vàrem fer possible aquella iniciàtica aventura a major glòria de Guillem Marconi. I va ser fantàstic!
Ara fa pocs dies, l’escriptor Jordi Arbonès Nif -present en aquella primera ràdio- escrivia en eldimoni.com: “Alguns, van festejar amb l’undreground de la cèntrica Ràdio Salt (1984), dir i fer substancioses bestieses i a aprendre a escriure, uns altres, a treballar als diaris i, també, a entrar en la vida nòmada dels okupes, hi va haver músics com en Joan Cardona i, molts d’altres, que, van endegar una aventura musical de llarg recorregut -bastint un perdurable imaginari. Al cap i a la fi, en la Girona/Salt dels vuitanta/noranta hi havia el ferment artístic d’una nova generació que es volia fer sentir.”
Tota la resta ho trobareu als Marconi, a La Farga… i avui, aquí, a 17190 Universalt. Llarga vida a la comunicació local!
Manel Mesquita
Director-Gerent de l’emissora pública Ràdio Salt (1984-1989)
Editor d’eldimoni.com [periòdic-e] de Santa Eugènia de Ter
En record de la Pili Fernández, carta de les seves filles.
Som l’Olga i l’Eva Pedro Fernández, i podem dir molt orgulloses que som filles de la Pili Fernández; sí, la Pili de Ràdio Salt.
La nostra mare era coneguda bàsicament per dues raons: la primera, per haver sigut pionera en el món del patinatge artístic gironí, i la segona, per haver sigut locutora de ràdio.
Quan es va retirar del món del patinatge, li van oferir presentar un programa esportiu d’entrevistes a Ràdio Salt, en el qual va poder entrevistar grans esportistes com en Kubala, l’Epi o en Biosca. Posteriorment va presentar el programa Arrels del sud, i en els darrers anys dirigia el programa setmanal d’entrevistes i entreteniment Frec a frec, amb un gran nombre de fidels oients.
En reconeixement de tots els seus assoliments, tant esportius com periodístics, cal destacar que va portar la torxa olímpica al tram de Girona durant les Olimpíades de Barcelona 92, va rebre el premi Tres de març l’any 2003, va ser guardonada amb la Medalla de l’Esport el 2010 i va rebre el Premi Especial de l’Esport a títol pòstum l’any 2013.
Era una dona lluitadora, apassionada de tot el que feia, solidària, treballadora i divertida; tothom que la coneixia sap de què parlem.
Era filla, germana, tia, mare i àvia model.
Pili, mama, trobem a faltar la teva veu.
No t’oblidem.