Tornem amb la ruta gastronòmica.
Avui no hi és la Luci, deu estar fent les seves rutes a l’Argentina i espero que, un dia d’aquests, ens enviï una crònica des d’allà. Avui estic amb l’Eva, nouvinguda benvinguda a la revista i ja convidada a obrir els seus cinc sentits!
Text: Laure Duplay
Anem al sud, bé, al sud de Salt, a la “zona d’expansió comercial del municipi de Salt”, com diu el web de l’escola. Allà hi tenim l’escola universitària de fisioteràpia, un lloc nou i ben fet on els estudiants de tot arreu venen a aprendre sobre la salut i l’esport. Nosaltres deixarem l’esport pels estudiants joves i en forma, i estudiarem de més a prop el tema de la salut o, més precisament, el menjar, component bàsic de la salut! En una cantonada de l’escola trobem la cafeteria restaurant. Ens han dit que s’hi menja bé. Venim a provar.
El lloc em fa tornar als anys d’estudiant. És ample, bastant impersonal i m’hi esperaria un selfservice típic d’universitat. Però no, aquí es fa un menú de restaurant. Costa una mica més de vuit euros, i també s’hi ofereixen altres opcions, a sis i a cinc euros, que consten d’un plat, postres i beguda.
Ens asseiem i la cambrera ens porta el menú escrit en un paper de llibreta. L’Eva opta pels pèsols a la francesa, seguits del llom amb salsa de gírgoles. Jo em decideixo per l’arròs amb verdures i carn i, de segon, la cua de rap amb salsa de gambes. Veig arribar una paella valenciana força autèntica, amb garrofons (aquelles mongetes blanques grosses imprescindibles), mongetes tendres, carbassó, bolets i pollastre. És molt bona. També em crida l’atenció el plat de pèsols amb bacó que la meva companya té al davant.
A les taules del voltant, hi dinen paletes i treballadors diversos que aquí han trobat un lloc tranquil i de qualitat. La veritat és que hi ha pocs estudiants, els veig a la barra fent entrepans o fora amb una beguda a la mà. Com a bons estudiants amb les butxaques buides, la majoria deu portar la carmanyola de casa.
Em fixo en el lloc on som. Totes les parets són de vidre, de manera que entra una llum i una escalfor benvingudes en aquesta primavera que no acaba de florir. Les parets interiors són ocre i la decoració, escassa. Les cadires són taronges i verdes, colors que donen el toc estudiantil. Sona música dels anys 80 i em sorprenc pensant en les sèries que mirava fa quinze anys, on apareixien estudiants guapos i on es feia més vida a la cafeteria que no pas a les classes.
Però torno a la realitat i arriba el segon plat. Les gambes abracen el rap en el seu llit de salsa sucosa i, en el plat veí, les gírgoles naden amb el llom… Ens atipem! Fem postres, cafè i adéu, merci! Que tenim classe! On són les sales on es fan les pràctiques de massatges? Hi podríem fer una bona migdiada!