El grup californià The Coup ens descobreix una nova faceta de la música negra. En un directe intens a la sala La Mirona vam veure brillar de ben a prop una de les joies musicals del Black Music Festival.
Text: Júlia Olcina
Foto: Amelia Kennedy – Bankrobber1917 / via Wikimedia Commons
En el directe, les emocions són el que més compta i aquest fou un concert carregat d’electricitat, amb un ritme de ball absolutament contagiós!
Va començar com una cita a cegues. Sense haver sentit mai la música de The Coup, ens vam aventurar cap a La Mirona tot confiant en els encerts del Black Music Festival, que mai no sol fallar amb les seves propostes per a amants del ball i la música negra. I el descobriment fou colossal! Vam viure un d’aquells concerts que vénen a la memòria com un estremiment.
Fou sorprenent la mescla de so punk, funk i hip-hop, amb guitarres i ritmes que ressonaven a Rage Against The Machine i alhora es mantenien fidels a la música negra. I, ballant esbojarradament, entre bots i cops de maluc, paràvem l’orella intentant desxifrar unes lletres carregades de missatge i de crítica social, que convidaven a fer la revolució sense renunciar a la diversió i al gaudi dels plaers de la vida.
El cantant i compositor Boots Riley entén la música com a part de la lluita social. Membre del moviment Occupy Wall Street i de la lluita anticapitalista, defensor dels drets laborals i dels afroamericans, escriu lletres que són una crida a la mobilització, però que sonen properes i també divertides, lluny de la buidor del pamflet. Les gires del grup combinen aquestes dues facetes, la musical i la reivindicativa; a banda de les actuacions realitzen trobades amb col·lectius amb qui comparteixen reivindicacions i imparteixen conferències sobre música negra i lluita social. Durant la gira que van dur a terme l’any passat, The Coup van tenir una trobada amb treballadors de la Coca-Cola i, en solidaritat amb les seves reivindicacions, enguany no han permès vendre aquesta marca a cap de les sales on han tocat.
Amb un quadre contundent de músics, The Coup ens féu vibrar amb el seu so refrescant i únic, una potent mescla de la urgència del punk i dels batecs del funk. L’escenari esdevingué pura energia, i en plena pujada, irrompé la potent Silk-E, la veu femenina, que ens deixà totalment bocabadats amb la seva presència escènica. La cantant té un aire salvatge que recorda Tina Turner, però amb la desimboltura del hip-hop. Irresistible i poderosa, aquesta dona d’energia electritzant és un remolí que hipnotitza i insufla noves forces per deixar-se endur, per deixar-se anar i per ballar fins a no poder més. Totalment rendides als seus encants, vam ballar intensament fins a l’extenuació.