Vergonya

Ja tenim pregunta i tenim data. “Vols que Catalunya esdevingui un Estat?… però hi han preguntes sense resposta.
Preguntes com “quina sensibilitat social tenen els responsables de la Generalitat i de l’Ajuntament de Salt davant del desallotjament del Bloc de la PAH (Plataforma Afectats per les Hipoteques) de Salt propietat de la Sareb, dit banc dolent.
En el Bloc vivien en pau i concòrdia persones de tot origen social, homes, dones, famílies amb nens. Tots sense vivenda i en molts casos sense treball, ni cap ingrés.
Gràcies a la solidaritat d´aquest poble generós han aconseguit, durant 8 mesos ser un exemple de lluita i compromís.
Han estat la punta de llança de la PAH de Girona. Un perillós exemple i sobretot un agravi comparatiu que demostra que SÍ hi ha solució. Que el “legítim” està pel damunt del “legal”.
Les nostres ciutats estan plenes de blocs buits i vivendes desocupades esperant futures especulacions financeres.
Aquest Bloc serà venut a baix preu a una financera mafiosa procedent d’algun país ex-soviètic d’aquesta Europa en descomposició.
Aquests voltors, vendran els pisos al doble del preu de cost, a famílies amb treball precaritzat, que a la fi, podran accedir a una vivenda a preu assequible.
En aquest procés tots hi perdem: Els nous inquilins podrien haver comprat la vivenda molt més barata. La Sareb també perd, (el 70% és de tots). I sobretot perden els legítims habitants actuals. Sí, LEGÍTIMS, encara que no legals.
La pregunta realment important és, què serà dels nens del Bloc?, què menjaran, què serà de les seves vides,… Què resta de l’exemple d’aquesta organització ciutadana d’aquest Bloc que estava degradant-se tancat més de 4 anys. ¡¡¡Gent sense casa, cases sense gent, no s’entén!!!
No trobo resposta a tanta pregunta i entre més preguntes em faig més vergonya sento de formar part d´aquesta societat insensible i inhumana. Ens han inoculat de por col·lectiva, no tenim esma de sortir al carrer.

La solidaritat està en els sentiments majoritaris dels nostres conciutadans, però no transcendeix ni es concreta més enllà de la Marató de TV3.
Tots tenim por de que un dia ens toqui a nosaltres, per això estem disposats a ser bons minyons, i no responem a les agressions. Estem paralitzats, humiliats i alienats davant la imminent i constant pèrdua de drets socials que tants anys i esforços ens han costat assolir.
Què ha quedat d’aquella Europa del benestar social i de les bones intencions de la post guerra europea?
Els moviments xenòfobs i racistes de la extrema dreta son observats passivament pels governs de dretes que donen cobertura als poders financers que són qui realment governen a Europa, a Espanya a Catalunya i a Salt.
No tots els polítics són iguals. Hi han qui demostren la seva manca d´humanitat davant el poder dels bancs i tapen les seves vergonyes en la bandera del legalisme per tal de permetre que s’executin desnonaments i desallotjaments.
N’Hi ha d’altres que exigeixen respecte cap a les persones i que es compleixi el mandat vinculant de la comissió dels drets humans d’Estrasburg. Ells estan a peu de carrer al costat del poble.D’altres, mentre negocien el futur del bloc de Salt ordenen el seu desallotjament.

És evident que la Sareb vol recuperar el Bloc davant l’amenaça que significa la proposta dels partits d’esquerres de fer servir aquest bloc emblemàtic com a vivendes socials, donat que no hi ha prou pisos a Salt ni a Girona per donar resposta habitacional a les moltes famílies afectades pels desnonaments.
I quina pregunta li faríem a qui va donar l’ordre de tallar l’aigua del Bloc, quant els mossos tot just acabaven de desallotjar-lo, davant la ràbia continguda dels veïns de Salt i Girona que estaven fent costat a les famílies expulsades ?…
Quantes preguntes ens fem a la PAH que no tenen resposta. De què serveix l’Estatut i la Constitució si no es pot aplicar l’accés de les persones a una vivenda digna, en situacions límits?

El bloc de Salt i la PAH de Girona, senta un precedent en la conquesta de la justícia social i el dret just a l’habitatge. El bloc de Salt ha demostrat que sí que es pot.
Torna,torna Serrallonga¡¡¡