Has sentit veus alguna vegada? Has tingut alguna experiència inusual com notar presències o tenir visions i no ho has explicat a ningú perquè penses que et titllarien de “boig”? Si t’assabentessis que no cal tenir un diagnòstic de trastorn mental sever per viure aquest tipus d’experiències i que, a més, a Girona hi ha un grup per a parlar-ne, hi aniries?
Text: Neus Ferràs i Susana Romero
Foto: Susana Romero
El setembre de 2015 s’engega el primer Grup d’Escoltadors de Veus Comunitari a la província de Girona. Des de llavors es duu a terme a la biblioteca Carles Rahola, i té per nom GRUP D’ESCOLTADORS DE VEUS I ALTRES EXPERIÈNCIES INUSUALS. Sense eufemismes. Tal com raja. Perquè és el que és.
El Grup d’escoltadors de veus i altres experiències inusuals és un grup que es fa des del sistema públic de salut i les professionals que el condueixen en l’actualitat som dues psicòlogues clíniques de la Xarxa pública de Salut Mental de la província de Girona: la Susana Romero, que treballa a la unitat de Rehabilitació de l’hospital de Salt, on s’atenen persones que pateixen trastorn mental sever; i la Neus Ferràs, que treballa al Programa de Suport en Salut Mental i Addiccions a l’Atenció Primària i des d’on s’atenen persones amb malestar emocional reactiu a dificultats de la vida i/o amb trastorn mental lleu.
El Grup d’escoltadors de veus l’inicia la Susana Romero amb el suport del seu equip en àmbit hospitalari, al servei de Rehabilitació. Quan el grup de l’hospital porta ja un temps de rodatge, sorgeix la necessitat de donar veu a les veus fora de les parets de l’hospital. Veus que molts anys havien estat silenciades per por a la discriminació i a l’estigma. I és en aquest context que es crea l’actual grup que us presentem en aquest article.
Així doncs, podríem dir que el Grup d’escoltadors de veus i altres experiències inusuals és un espai creat fora dels murs de la institució per a poder parlar d’aquests temes, que encara avui dia són tabú en la societat. I per aprendre, aportar coneixement, i donar llum… una biblioteca pública és l’espai ideal!
A més, el lloc ha estat triat per tractar-se d’un equipament comunitari, accessible a tothom i en un lloc cèntric i ben comunicat. I és que el Grup d’escoltadors de veus és obert a persones provinents de qualsevol lloc de la província de Girona. No obstant això, per proximitat, la majoria dels participants solen venir de Girona o municipis del Gironès.
Cada dilluns a les 16.00h i durant una hora, el grup es posa en marxa per acollir les experiències i compartir recursos d’afrontament que ajudin a conviure d’una manera menys conflictiva amb les veus. El grup és obert, de manera que qualsevol persona escoltadora de veus o que tingui altres experiències inusuals en primera persona pot incorporar-s’hi i participar. Val a dir que participar en aquest grup no té cap cost per a l’usuari, ja que és un servei ofert des de la pública.
El grup no es considera incompatible amb cap altre tractament, sinó complementari, i és un espai on es dóna cabuda a les experiències personals i on es tracta de comprendre el sentit emocional de les veus. Pot ser que una persona senti la veu d’un ésser estimat durant un procés de dol, o de moments de la vida on ha tingut alguna experiència traumàtica amb alt impacte emocional, o pot ser que ja des de ben petit la persona hagi tingut experiències amb un amic imaginari o hagi vist o percebut ombres…
Les persones que han passat pel grup totes tenen una història diferent, i cadascuna, amb el suport del grup, cerca familiaritzar-se, conviure i desxifrar el significat d’aquestes experiències. L’objectiu del grup és ajudar a viure amb menys angoixa, si és el cas, aquests fenòmens. Tot i que és una experiència poc habitual, escoltar veus és una experiència humana que hem d’entendre en el context determinat de la persona que les experimenta.
Per altra banda, ara fa un any que s’ha engegat l’espai Trobades: Parlem de veus? És un espai d’una hora al mes, obert a tothom que estigui interessat en el tema, sigui familiar, amic, professional o persona que vulgui saber com funciona el grup per si decideix incorporar-s’hi. És un espai on es parla obertament de les veus, per trencar l’estigma que hi ha associat a aquests fenòmens i per fer visibles aquestes experiències i entendre-les més enllà de quelcom patològic. És un espai lliure i obert a fer preguntes, explicar experiències, etc.
Una mica d’història…
Tot i que a Catalunya és un projecte innovador, els grups d’escoltadors de veus comencen a constituir-se a finals dels anys 80 a Països Baixos i el Regne Unit, i sorgeixen inspirats en el treball de Marius Romme, psiquiatra social holandès.
Romme tractava pacients que escoltaven veus i patien per això, i va ser gràcies a un cas particular en el qual la medicació estava fracassant com ajuda, que va decidir provar quelcom diferent: va posar en contacte aquesta pacient amb un altre pacient que també escoltava veus i va comprovar que entre ells hi havia un reconeixement mutu i que es donaven suport.
Tot i així, això no va ser suficient i va decidir buscar altres persones que escoltessin veus i tinguessin un millor afrontament, pel que va fer un reclam a la televisió holandesa l’any 1987. Això el va posar en contacte amb persones escoltadores de veus que mai no havien tingut cap contacte amb els serveis de salut mental. Eren persones “sanes” sense cap diagnòstic ni tractament psiquiàtric, que convivien amb les seves veus sense que això suposés un problema per elles.
Va comprovar que aquestes persones podien fer front a les seves veus i conviure-hi mentre que la majoria de pacients que ell tractava experimentaven un gran patiment associat al fet d’escoltar veus.
A partir d’aquí, Romme va decidir organitzar trobades entre aquestes persones per conèixer les seves experiències. Va veure que quan aquestes persones es reunien o parlaven entre elles s’entenien molt millor i que el problema no era tant el fet d’escoltar veus sinó la relació que la persona establia amb elles i la forma d’afrontar-les.
Fruit d’aquestes trobades es van engegar els primers grups i associacions d’escoltadors de veus (Foundation Resonance a Holanda i Hearing Voices Network al Regne Unit), formats principalment per persones escoltadores de veus. En aquests grups i associacions també hi participaven professionals, però amb un rol diferent a l’habitual, essent fonamentalment facilitadors dels grups i persones de suport.
L’any 1997, se celebra a Maastrich una trobada internacional entre escoltadors de veus i professionals de la salut mental per tal de promoure la investigació i l’estudi d’aquest tipus de fenòmens, i es decideix constituir una organització formal que coordini i serveixi de suport a iniciatives diverses relacionades a diferents països.
Sorgeix d’aquesta manera INTERVOICE (www.intervoiceonline.org), que és la xarxa internacional per a l’estudi, l’educació i la investigació sobre l’escolta de veus, presidida per Marius Romme.
Actualment aquesta xarxa compta amb centenars de grups a més de 25 països i està formada per escoltadors de veus, amics, familiars i professionals.
Filosofia del grup
1. Escoltar veus és una experiència humana normal tot i que poc habitual
2. Validació de l’experiència individual
3. El contingut de les veus és rellevant
4. Respecte per les creences individuals
5. El problema no són les veus en si sinó la relació que la persona estableix amb elles
6. Importància de l’actitud de l’entorn.
7. Acceptar la realitat de les veus.
8. Reprendre el control i el poder sobre la seva pròpia vida.
Info pràctica
GRUP D’ESCOLTADORS DE VEUS
Quan? Tots els dilluns de 16.00-17.00
Qui? Persones escoltadores de veus i altres experiències
TROBADES: PARLEM DE VEUS?
Quan? 1r dilluns de mes de 17.00 a 18.00 h
Qui? Persones interessades en el tema, familiars, professionals, etc.
On? Biblioteca Carles Rahola (c/Emili Grahit, 4 GIRONA)
+ info: susana.romero@ias.catneus.ferras@ias.cat
Les veus del grup
Alguns dels participants del grup volen dir-hi la seva. Aquí les teniu!
Mi nombre es Donelia y fui escuchadora de voces, y lo que hablo es desde mi experiencia. Soy participante de este grupo, aunque hay diferentes situaciones en él.
La idea del grupo es dar apoyo y consejos a los compañeros que pasan por estas situaciones, ya que aquí pueden hablar tranquilos. A muchos la familia los aísla y esa no es la idea.
Necesitamos mucho apoyo de la familia y amigos para poder contarles lo que nos sucede.
Pero la sociedad nos ve como personas “anormales” ¡y podemos llevar una vida normal!
Para mí es una enfermedad como cualquier otra. No hay que tratarlo como algo “raro”: Si no prestamos atención a situaciones de estrés o situaciones desagradables que hemos pasado en la niñez o en la edad adulta, éstas quedan grabadas en el subconsciente y eso nos trae consecuencias muchas veces psicológicas.
Pensamos que ir al psicólogo es para “locos” pero para mí, es una consulta que se debería de hacer. A veces nos creemos que lo sabemos todo y que no necesitamos ayuda, pero hay cosas que se nos van de las manos.
Gracias a los médicos, familia y amigos, he superado esta etapa de mi vida y he continuado con una vida normal. Deseo que mis compañeros puedan también superarlo.
Quiero invitarles a que asistan a las charlas que hacemos los primeros lunes de cada mes, a las 17:00 en la biblioteca Carles Rahola para que así puedan comprender cómo ayudar a alguien que esté pasando por esta situación.
Membre del grup
Creo que es muy importante disponer de un grupo en donde poder hablar de cosas que nos han pasado o nos pasan, sin que los demás te miren como si fueras un bicho raro.
Oír que otros han vivido situaciones similares a las mías, normaliza éstas y ayuda a encontrar soluciones a cuestiones que antes consideraba sólo mías y sobre las que no podía pedir ayuda.
Membre del grup
En esta sociedad moderna en la que vivimos, cada vez surgen más problemas psicológicos, o como se han etiquetado “enfermedades mentales” que todavía son desconocidos e incomprendidos. Éstos suelen ir acompañados de una gran soledad, tanto por nuestro propio aislamiento como por familiares, amigos, compañeros de trabajo, etc en muchos casos.
Las reuniones o grupos que se están creando nos sirven para darnos cuenta de que no estamos solos y para el propio entendimiento hacia nosotros mismos, así como para las familias, amigos, etc. que tambien luchan junto a nosotros.
Solemos dar la culpa al sistema, pero gracias a que el sistema está mejorando tenemos estas ayudas que nos facilitan el día a día.
Membre del grup