A mi el tema del procés i la independència la veritat és que no m’hi sento gaire representada, som moltes les persones immigrades que ens en sentim una mica al marge i potser també cal dir que ens hi han fet sentir, n’hem estat una mica excloses.
Fa 14 anys que visc a Catalunya. Vaig arribar provinent del Senegal i el passat mes de març vaig aconseguir finalment la nacionalitat espanyola. El dia 1 d’octubre, després de veure les imatges de la policia pegant a la gent, vaig creure necessari condemnar enèrgicament el que veia i anar a votar per dues raons. Primer per defensar la democràcia, com és possible que no deixin votar a la gent? A quin país del món passa això? No entenia res. I la segona raó era que per primera vegada podia participar en unes eleccions o referèndum aquí on visc. Estava molt il·lusionada. Vaig mirar una aplicació per veure a on em tocava anar a votar però no apareixia enlloc. No ho entenia, i em vaig acostar al Mas Mota, que es el col·legi electoral que tinc més aprop. Allà hi havia dificultats informàtiques i la gent tenia por i es notaven els nervis de l’amenaça que en qualsevol moment arribés la policia. Finalment van decidir traslladar les meses a l’Ajuntament i cap allà vaig anar. Però jo no apareixia en el cens. Quina ràbia, quina decepció… parlant amb uns i altres finalment vaig comprendre que el cens utilitzat era anterior al març 2017 i per aquest motiu encara no hi constava. Ho vaig entendre però estava doblement indignada. Com pot ser possible que per exemple una persona alemanya vingui a viure a Salt i de seguida pugui exercir els seus drets democràtics i en canvi les persones extracomunitàries tardem 10 anys o més per aconseguir-ho. Que no paguem els mateixos impostos? Que no tenim els mateixos drets? Que no som prou ciutadans? Quanta impotència. Una altra cosa a arreglar a Salt i a la nova Catalunya, de ben segur.
El passat 27 N finalment vaig poder votar. Per primera vegada vaig poder però recordem que la meitat de la població del nostre poble encara no pot.
