Tots hem vist, llegit i viscut molts moments de l’1 d’octubre. La Generalitat de Catalunya havia convocat un referèndum d’autodeterminació i l’Estat provaria d’impedir-ho amb totes les seves forces. Per uns, un acte democràtic per donar la veu al poble; per als altres, un desafiament il·legal inacceptable.
Text intro: Pere Serrat Text cròniques: Anònims
Arreu de Catalunya van haver-hi molts moments de brutalitat policial versus dignitat humana, serveis secrets d’informació contra xarxes clandestines ciutadanes, boicot i traves informàtiques revertides per l’enginy professional, la il·lusió i l’esperança contra ràbia i venjança. Però per sobre de tot hi va haver la increïble força d’un poble organitzant-se i donant resposta a l’autoritarisme de manera pacífica, cívica, valenta i decidida. Tot i les dificultats excepcionals que es van viure, i davant la perplexitat de mig món, hi va haver urnes, es va poder votar i se’n va poder fer un escrutini. A Salt, per sort, la policia no va arribar i el referèndum es va poder acabar sense haver de lamentar incidents.
Aquest article vol recollir les cròniques d’algunes de les persones que van viure aquell dia en alguns dels col·legis electorals de la nostra vila. Com tots sabeu, hi ha oberta una causa general en contra de tot el moviment independentista i s’està duent a terme una investigació dels fets que estan comportant repressió, penes de presó, exili, multes i tot un seguit d’injustícies jurídiques i morals. Per aquest motiu els articles que presentem no estan signats pels seus autors per garantir-ne el seu anonimat.
- Suport informàtic
- Moments claus des de l’Ajuntament
- Hi va haver referèndum, el vam guanyar i ho tornaríem a fer
- Dos milions de raons
- Una República sense estranyes normalitats
- La meva experiència
- Què vaig fer l’1 d’octubre?
- Un dia molt llarg
- Dret a vot
- El recompte