Sempre que hi ha hagut una procés electoral o una consulta hi he participat. Tant en l’àmbit estatal, com en el local. En totes hi he exercit el meu dret de vot i alguns cops hi he estat convocat com a representant de mesa. De totes les votacions, la que vaig viure el dia 1 d’octubre em sembla la més profundament colpidora i democràtica. Hom dirà que no tingué les garanties ni condicions legals desitjades, però quan un conjunt tan gran de la societat és capaç de superar tants impediments i repressions únicament per poder continuar exercint el seu dret de vot, a mi em sembla d’un mèrit democràtic immens. Molt més sincer, honest i verdader que molts altres cops en els quals hem votat anteriorment amb condicions legals completes.
Com la gran majoria de gent que va assistir a votar, la meva participació l’1 d’octubre va ser especial. Em vaig sumar a tantes persones que van treballar i ajudar en les tasques del procés electoral; com sabem, moltes d’elles amb un coratge increïble posant-se al davant de qui fos per permetre’ns votar als altres. Per la meva professió, la meva tasca va ser donar suport informàtic a les meses ajudant-los a superar el munt de dificultats que va haver-hi per poder portar a terme la seva tasca. La consulta del cens universal per via telemàtica es va convertir en una lluita informàtica des de primera hora del matí quan es van constituir les meses i es va mantenir al llarg de la jornada. Caigudes de les wifis dels col·legis electorals, prohibició d’accés als servidors del cens, atacs de degeneració del servei…. van ser problemes i tasques que mai no hauria pensat trobar-me en aquesta situació. Instal·lació i gestió de proxies als ordinadors per evitar els bloqueigs, activació de wifis via mòbils personals per donar accés a Internet als PC, trucades entre diferents informàtics per coordinar-nos i contrastar noves IP amb accés a servidors del cens encara actius, van ser algunes de les tasques d’un dia on els problemes es succeïen un rere l’altre i anàvem resolent com podíem.
Malgrat els múltiples problemes i els pocs recursos de què es disposava, els membres de les meses van posar tot el seu esforç per assegurar en tot moment la correcta consulta del cens i l’enregistrament dels vots. Quan a mig matí no va ser possible fer-ho telemàticament, davant una cua de centenars de persones que portaven molts minuts fent cua pacients, es va decidir passar al cens manual en paper per tal de poder donar accés almenys a tota la gent que esperava i que estigués censada en aquell col·legi. Hores més tard, durant la tarda, quan es va poder recuperar el servei en línia del cens, els membres de les meses van entrar pacientment aquests registres de votacions en paper, un per un, fins al darrer, al cens universal en línia per tal que tot estigués correcte.
Vagi com vagi i es tingui l’opinió política que es tingui, l’1Oct també hauria de ser recordat com un dia molt positiu en què el poble va fer una de les demostracions més grans de treball en equip i de compromís col·lectiu que es recorden.
Salut!
Una abraçada
