La domus del Sitjar

Un mas fortificat al Pla de Salt

La domus medieval del Sitjar esdevé l’exponent arquitectònic més important del poblament medieval de Salt, i un edifici de necessària conservació i estudi per a la història de la nostra vila.

 

Text: Jaume Bosch i Termes

 

Fa almenys 300.000 anys de la primera presència humana, de la qual tenim constància, al Pla de Salt. El bon amic Pere Canton i Playà en el seu llibre “La prehistòria al Pla de Salt” ens explica i documenta amb les seves recerques la situació immillorable de l’indret perquè aquests primitius pobladors fessin estades i establissin els seus habitacles a la zona del Camí dels Carlins, sota l’actual Espai Gironès, no pas gaire lluny del primer poblament medieval del Mas Sitjar, on en Pere ha localitzat i recollit fins a 778 objectes lítics, eines fetes sobretot amb còdols del Ter.

Des d’aquests primers indicis de poblament trobats al Pla de Salt fins a l’any 883, en què trobem citat el lloc de Saltus en un pergamí de venda d’uns terrenys, o bé l’any 882, en què es cita per primer cop la “basilicam Sancti Cucuphatis in Salto”, s’arriba al segle XII, en què tenim constància del Mas Sitjar.

 

Abandó i degradació actual de l’edifici

Recentment la premsa gironina se’n va fer ressò: “Salt multarà els propietaris del Mas Sitjar si no l’arreglen en un mes”. De fet, la degradació que pateix el Sitjar és palesa des de fa anys i cada dia que passa posa més dificultats per mantenir un edifici declarat patrimoni a protegir, que forma part de la història més antiga de la nostra vila. La manca de manteniment de teulades i l’espoli de la pedra treballada de l’edifici són el resultat de l’abandonament en què es troba.

 

Situació estratègica

Situat al bell mig del Pla de Salt i arran dels camins carreters que comunicaven el lloc i la parròquia de Salt amb Vilablareix, Aiguaviva o Palau Sacosta, el Sitjar és sens dubte l’edifici medieval més important que s’ha conservat en tot el terme municipal. Ja en el segle XII trobem escrits que relacionen aquesta propietat amb la família Sitjar, ciutadans de Girona, que al segle XIII varen edificar la Fontana d’Or, actual Caixa Fòrum, al carrer dels Ciutadans de la veïna ciutat.

 

Els canvis soferts al llarg dels segles

L’estat actual del Mas Sitjar ens recorda molt poc la vil·la senyorial que havia estat quan va ser construïda com a residència d’uns pagesos benestants, que posseïen la major part de les terres del Pla de Salt, així com hortes i deveses en els aiguadeixos del Ter i molins al rec Comtal, i en varen ser els senyors durant cinc-cents anys.

La domus residencial fortificada del Sitjar es pot considerar en el seu origen un edifici d’estil romànic civil català, com ha estat classificada l’Estada de Juvinyà de Sant Joan les Fonts, que, actualment restaurada, serveix de centre cultural. L’estructura de les dues construccions és pràcticament la mateixa: una torre de base quadrada o rectangular i al costat una porta adovellada, petita i fàcil de defensar, però que permetia l’accés a cavall al pati que conformen les edificacions que l’envolten. En el cas del Sitjar, la porta principal feta amb dovelles, romànica i amb arc de mig punt, queda actualment tapada per edificacions posteriors que serviren de quadres per al bestiar.

Es poden observar encara molts detalls constructius del que havia estat la domus històrica i algunes reformes posteriors, com l’escala del pati adossada al segle XVI o les columnes de la galeria coberta de la segona planta, així com una finestra romànica a la façana sud; però el que queda més evident és la funció defensiva a què es va adaptar, des de la ferma torre de defensa o la quantitat d’espitlleres de ballesta que es poden veure encara a les façanes exteriors. De fet, la torre va ser la primera edificació de tot el conjunt -la podem datar al segle X- i va ser construïda amb la finalitat de defensar els camins i les terres del Pla. Però també la resta de l’edifici va ser una casa forta i capaç de resistir els setges i escomeses que rebé la ciutat de Girona.

 

Hipòtesis de poblaments més antics

Intentar descriure avui un edifici que almenys té mil anys d’antiguitat obliga a analitzar quins canvis han provocat en la seva estructura cada una de les etapes conegudes de la seva existència, i no desestimar d’antuvi cap hipòtesi sobre els seus orígens més remots. Si tenim en compte que la primera notícia sobre l’església de Sant Cugat de Salt és en un document de l’any 882, podem assegurar que al Pla de Salt hi havia uns pobladors estables, fora de les muralles de la ciutat de Girona, en el segle IX. I no cal dir que l’existència de la vil·la romana de Can Pau Birol (Bell-lloc del Pla) a Santa Eugènia de Ter,o la que es va trobar fa uns anys al costat de l’església de Sant Pere de Montfullà, ens permeten conèixer l’existència del poblament romà ja en el segle II dC.

No podem pas assegurar que els romans també es varen instal·lar al lloc de Saltus, però tampoc podem descartar que en algun lloc del terme municipal actual hi hagué una vil·la romana, una gran domus per al conreu de cereals al nostre fèrtil Pla de Salt. I, posats a especular, per què no podria ser sota el Mas Sitjar, com va ser sota les quadres de Can Pau Birol? Caldrà esperar que el dia en quèe s’iniciïn les obres de consolidació es facin les recerques en el subsòl per conèixer millor els primers habitants del Mas.

Però els orígens del Mas Sitjar que fins avui coneixem, i des del segle XII, són que va ser la residència d’aquesta família de la petita noblesa gironina, que a partir de la torre exempta que sembla que existia ja al segle X, va edificar la domus residencial fortificada, que a partir del segle XV va ser transformada en una masoveria, va passar a ser propietat dels Solterra i anys més tard del Mas Mut i els seus descendents fins ben entrat el segle XX.

 

Una joia del patrimoni saltenc que cal conservar

L’arquitectura civil d’origen romànic és ben escassa a les nostres contrades, i com és lògic ha sofert múltiples transformacions al llarg dels segles. El Mas Sitjar conserva encara les estructures principals d’aquest període i alhora podem observar-hi els afegits i modificacions que des de la primera construcció de la torre exempta van anar confegint primer la domus residencial fortificada, amb la sala i el pati interior, i segles més tard la masoveria que va estar habitada i en actiu fins ben entrat el segle XX.

Actualment la degradació denunciada ens fa témer que s’enruni. Cal però posar remei a la precària situació de l’edifici perquè forma part del nostre patrimoni i del catàleg d’edificis a protegir. És per això que les obres de consolidació, que no vol dir necessàriament una restauració immediata, no poden esperar més i cal una actuació a qui pertoqui per tal de garantir que l’estructura es mantindrà i s’aturarà la degradació del que encara queda de l’edifici.

 

 

 

 

 

FONTS:

Els masos fortificats del Pla de Salt
Xavier Alberch i Josep Burch
Servei Municipal de Publicacions, Ajuntament de Salt, 1991

Societat i economia a Salt a la baixa edat mitjana
Lídia Donat Pérez
Beques de Recerca de Salt, Àrea de Cultura – Ajuntament de Salt, 1999

Sant Cugat de Salt. Una parròquia mil·lenària
Parròquia de Sant Cugat de Salt, 2009

Sat, «Quaderns de la Revista de Girona», 55
X. Alberch / J. Burch – Diputació de Girona, 1995

Projecte de rehabilitació del Mas Sitjar de Salt – DUG i docs.
Carlos Sedaño – José Luís Pulido
http://hdl.handle.net/10256/1135

Diari de Girona: http://www.diaridegirona.cat/girona/2015/03/18/salt-multara-propietaris-del-mas/714934.html