Més de 200 persones, segons l’organització, ens vàrem trobar el passat diumenge 4 de maig al matí per compartir la Caminada de Càritas per les hortes i deveses de Salt. Càritas organitza aquesta caminada amb la col·laboració de diverses entitats, associacions i persones del poble.
Text: Pere Serrat
Amb el lema “Amb poc, faràs molt” es pretén sensibilitzar i fer difusió de les necessitats de molta gent del poble, recollir donatius i animar a fer-se soci o voluntari. La inscripció era de 5€ per persona, ben poc si es té en compte la causa i l’esmorzar complet del final del trajecte.
Vam sortir del parc Monar en direcció a la Pilastra. Una rua de gent desfilava tranquil·lament per les Deveses en petits grups d’amics o familiars. Joves, grans i petits gaudíem de la passejada per l’esplèndid paratge, que llueix de manera especial a la primavera. Molta gent ja es coneixia i es feia evident quan, en funció dels diferents ritmes del caminar o de les converses originades, els grups inicials s’anaven barrejant.
En arribar a la Pilastra, en Pep Berga, bon comunicador i pagès per excel·lència de Salt, i la comunitat de regants de la sèquia Monar ens varen explicar una mica d’història de la sèquia i de les seves peculiaritats. En van obrir la comporta, que permet deixar anar més o menys aigua pel reg de les hortes i que encara avui es fa de manera manual i voluntària. Sembla mentida.
Després de les explicacions vam enfilar cap al Pla dels Socs, on ens esperava un abundós esmorzar preparat per les Cuineres de Salt amb ingredients oferts pel Mercat i les fleques i pastisseries de Salt. Sota l’ombra d’un tendal, col·locat a primera hora pels escoltes de la vila, el grup saltenc-senegalès Casumai amenitzava l’arribada amb els seus balls, flirtejos, tambors i bon rotllo. Tot seguit, un cop reposats i esmorzats, va començar una subhasta solidària de coques fetes per les Cuineres de Salt i d’un quadre de l’artista saltenc Lluís Mateu pintat a les Deveses el mateix matí de la caminada. Va ser divertit participar de la puja de preus que fèiem els inexperts assistents a la subhasta campestre. De ben poc que no ens enduem a casa una magnífica coca!
No sé si es van recollir gaire diners o si van ser molts els que es van fer voluntaris de Càritas, però s’ha de dir que l’acte va ser un èxit. Càritas, al formar part de l’Esglèsia, està a vegades certament estigmatitzada, però cal dir que a Salt no només es dedica a la caritat cristiana. Sort en tenim. I és per això que ens vam aplegar un munt de gent que sense massa rebombori vam voler donar el nostre suport i agraïment a la tasca silenciosa que fa Càritas. Diria que no valorem prou la molta feina que fan aquests voluntaris i que potser pertocaria de fer també a algú altre. En general, no som prou conscients de la pobresa que ens envolta i de les necessitats vitals diàries que no poden ser ateses a Salt. Caldria més transformació i més implicació, sobretot d’aquells qui tenen responsabilitats i gestionen els recursos de tots.
Llarga vida a tots aquells que es dediquen a l’altre sense res a canvi!