…o Gimcana administrativa
La irrupció de candidatures ciutadanes en les darreres eleccions semblava que ens havien de portar temps de canvis. En moltes localitats trobem al govern partits d’esquerres i s’ha vist el retrocés dels partits que fins ara havien tingut el poder durant molt de temps, tot semblava propici perquè bufessin nous vents. Però tot i les aparentment bones voluntats polítiques, amb l’administració hem topat!
Vivim moments de canvi, la manera de gestionar allò social i cultural està canviant. Existeixen ja referents d’aquest tipus en altres ciutats, iniciatives que aposten per la participació ciutadana i per una nova manera de fer. Però aquí, a Salt, sembla que aquestes tendències no ens arribin i seguim havent de vèncer tota mena de topalls tècnics, havent d’esquivar legislacions complexes i absurdes, tràmits administratius que semblen una gimcana kafkiana.
L’administració i els seus aspectes tècnics haurien de ser mecanismes creats per regular la convivència, però haurien de servir sobretot per donar suport a les iniciatives ciutadanes, per propiciar la vida social i veïnal, no pas per posar-hi dificultats. En canvi, però, ens trobem amb aparells exempts de la flexibilitat necessària per adaptar-se als nous temps, a la ciutadania activa. La legislació hauria d’ajudar a sumar i no pas al contrari. Ha arribat la tecnocràcia a nivell local, fins al punt que ni els propis polítics tenen poder (o valentia?) per enfrontar-se a les normatives i liderar aquestes noves tendències que s’estan donant de manera natural en la ciutadania.
Exemples propers d’aquesta burocràcia castrant en són la dificultat de tirar endavant el projecte comunitari de l’Ateneu Coma Cros, del qual en seguim el procés. En aquest número hi trobareu més informació en l’article d’opinió que ens convida a sumar-nos-hi. També en són exemple la fi del festival Can Panxut, just abans de la que havia de ser l’11a edició, un fet que des de l’equip de 17190 lamentem profundament. Justament sobre l’origen comunitari del teatre a Salt, a l’edifici de Can Panxut que ara és el Teatre Municipal, i l’evolució d’aquest art al poble podreu tenir informació de primera mà a través de la secció del Diàleg. Les dificultats per portar a terme projectes socials també afecten l’àmbit de l’educació, en concret pel que fa a propiciar canvis en les practiques escolars. Sobre aquest aspecte podeu llegir els articles sobre Segregació escolar i Els deures escolars a Salt. Per altra banda, tot i la tendència a fiscalitzar el moviment associatiu que està portant a la privatització d’aquest àmbit i està deixant a la ciutadania sense capacitat de decisió pel que fa a les festes i fires; iniciatives com la de Stay Pos Festival, de l’associació fundada per Sito Fonk (veure Entrevista i Hem anat) ens revelen el poder de convocatòria i d’assertivitat de les activitats muntades des de la gent del carrer.
Segurament ens trobem en un moment de transició, els canvis en la ciutadania van més ràpid que la feixuga administració, però per això cal valentia i fermesa. Cal saber donar resposta i vies d’adequació a les iniciatives ciutadanes per tal que puguem sortir d’aquesta normativa excessiva i problemes tècnics, cal donar-hi solucions, perquè si no es demostra una manca de definició de projecte pel poble. El poble actiu ha de tenir veu i capacitat d’acció, és la major força del nostre poble!