Encetem el 2014 i algunes prediccions vaticinen que l’economia millorarà i que ja es veu una mica de llum al final del túnel de la crisi dels últims sis anys. No obstant això, per al ciutadà, les coses no semblen millorar massa. Sense entrar en anàlisis macroeconòmiques ni pretendre elaborar un reportatge de premsa financera, des de 17190 no volíem obviar la situació actual en aquest àmbit. Molts economistes coincideixin a destacar que l’atur i la falta de crèdit, així com les retallades en les ajudes als sectors més vulnerables de la societat, són els fets més negatius i que més han passat factura, mai més ben dit, als ciutadans. En aquest reportatge ens proposem conèixer com ha afectat als saltencs el primer dels elements, l’atur; així com quines opcions tenen les persones aturades per trobar solució a la seva situació.
Text i fotos: Agnès Cabezas
Context econòmic local: Salt, entre la sèquia Monar i Girona
Per conèixer la realitat actual, cal conèixer una mica la idiosincràsia de la nostra població pel que fa a termes socioeconòmics. Salt ocupa una extensió de 6,6 km² i, tot i les seves peculiaritats, conforma un mateix teixit urbà amb la ciutat de Girona. Justament, la proximitat amb Girona i també el fet d’estar situat en una plana de gran valor agrícola a la llera del riu Ter, són els factors que han condicionat en bona part el desenvolupament i la trajectòria del nostre municipi.
L’existència de la sèquia Monar ha permès desenvolupar una qualificada agricultura al mateix temps que va facilitar el naixement de la indústria tèxtil, amb la qual cosa Salt va esdevenir una important població industrial fins als anys 80 i 90, moment en el qual les dues grans fàbriques tanquen i deixen un important buit pel que fa a l’activitat econòmica del municipi. Pel que fa a la proximitat amb Girona, aquest fet ha aportat alguns avantatges pel fet d’estar al costat d’una capital, però també ha fet de Salt el municipi de recepció d’allò que Girona no ha volgut o no ha pogut assumir. Així, la vila s’ha hagut de desenvolupar a remolc de la ciutat i ha adoptat les característiques pròpies d’un territori perifèric.
El creixement urbanístic de Salt ha estat fruit de processos d’expansió econòmica que han
comportat importants migracions. Per una banda, a la segona meitat del segle XIX amb la instal·lació de tres grans indústries del sector tèxtil. Més endavant, ja durant el segle XX, una nova onada migratòria amb l’acollida de persones de la resta de l’Estat que s’instal·laren a Salt com a nucli urbà de la perifèria de l’àrea urbana de Girona i que presentava una forta activitat industrial en aquells moments. Així, pel que fa a la població, Salt és un clar exemple del comportament típic dels municipis industrials catalans receptors d’immigració.
L’evolució de la població al llarg del segle XX ha tingut, lògicament, una relació directa amb els canvis de la conjuntura econòmica, però també relacionada amb la proximitat de la ciutat de Girona. Dels sis municipis de les comarques gironines de més de 25.000 habitants, Salt és el que ha experimentat un increment més accentuat al llarg del segle passat ja que ha multiplicat pràcticament per deu la seva població i ha passat de 2.280 habitants el 1900 a 22.063 habitants, el 2000; i actualment amb un total de 30.2471.
Un altre procés que s’ha donat a la nostra vila ha estat un rejoveniment de la població, per l’arribada de població jove i el creixement de la població infantil per un increment de naixements. L’any 2007, el percentatge de població d’entre 0 i 30 anys era del 43,9%, mentre que els majors de 75 suposaven el 6,2% de la població.
I per altra banda, un increment de la densitat de població, la més alta de les comarques gironines: 4.555,3 hab/km, el 2013, mentre que la de Girona és de 2.4872.
Per tot plegat, no és d’estranyar que la nostra vila hagi estat de les més afectades per les xifres astronòmiques d’atur en tot l’àmbit estatal i que afecta especialment el sector jove.
L’atur en dades: Salt, quart poble amb més aturats de les comarques gironines
Com ha afectat l’augment de l’atur a la nostra vila? D’entrada cal aclarir que entenem per població aturada aquelles persones que, amb edat de treballar (i amb permís de treball) han manifestat la seva situació d’atur a les oficines de treball de la Generalitat i que busquen feina. Per tant, no es comptabilitzen les persones en situació de desocupació que no han estat inscrites a l’atur, o que no tenen permís de treball per poder registrar-se. Per tant, les estadístiques que tot sovint sentim pels mitjans de comunicació no poden ser mai exactes i només ens poden servir per donar-nos una orientació d’una problemàtica encara més profunda.
Salt, segons dades de l’Idescat, ha acabat el 2013 amb 3.483 aturats, només per sota de Girona (7.510), Figueres (4.692) i Blanes (3.963), pel que fa a les comarques gironines, que han tancat el 2013 amb 58.781 persones aturades. A Catalunya l’any ha acabat amb un total de 624.872 persones en situació d’atur; 13.472 menys que el mes anterior, però tenint en compte la campanya de Nadal, tampoc no es pot ser molt optimista. Encara menys si ens fixem en Salt, on no han disminuït sinó que han augmentat en 28 persones (3.455).
Què hi podem fer? Opcions de suport als ciutadans aturats
Espai Municipal d’Ocupació (EMO)
A Salt, després de quatre anys de funcionament de l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) es va optar per separar la promoció de la ciutat (culminada amb la recent inaugurada Oficina de Promoció de la Ciutat) i una àrea dedicada exclusivament a l’ocupació, com és l’Espai Municipal d’Ocupació (EMO). Es tracta d’un servei públic adscrit a l’Àrea d’Atenció a les Persones de l’Ajuntament de Salt, que ofereix els serveis d’orientació, formació i intermediació a les persones i a les empreses del municipi, amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral a les persones sense feina.
En aquest espai s’atenen totes les persones que hi acudeixen. Un cop a l’oficina, una tècnica valora si es troben dins el perfil que l’Espai pot assessorar. En cas contrari se’ls deriva a altres llocs, com pot ser Càrites. Accedeixen, doncs, a l’assessorament personalitzat les persones que tenen un mínim de coneixement oral i escrit del català o castellà, que disposin de documentació i que no treballin (encara que no estiguin adscrits a l’atur) o que tinguin un contracte de menys de 15 hores setmanals.
Des de l’EMO treballen bàsicament amb adults, tot i que no exclusivament, també amb col·lectius amb dificultats especials, risc d’exclusió social i aturats de llarga durada. L’EMO té ara dos anys de vida i els seus principals projectes són el Dispositiu d’Inserció Sociolaboral, programes d’experienciació laboral, programes de desenvolupament local, programa Mixt de Treball i Formació, programa de Col·laboració Social, programa d’Aturats de Llarga Durada.
Amb el dispositiu de 2011-2012 es van atendre un total de 1.924 persones, 230 pel que fa a assessorament i orientació laboral, que representa unes 20 hores de dedicació com a mitjana. Pel que fa al 2012-2013, s’han atès unes 2.400 persones, d’entre les quals 460 amb assessoraments i orientació laboral. Des de l’EMO expliquen que l’any passat es va optar per fer un servei quantitatiu, però de cares al 2014, havent passat gairebé la totalitat dels aturats per l’oficina, es buscarà fer mòduls amb grups més reduïts i sobretot prioritzar la inserció. Una tècnica especialitzada estarà en contacte amb empreses per mirar de fer arribar les persones assistides a llocs de treball on encaixi el seu perfil. L’objectiu és aconseguir un 20% d’inserció dels participants. També, entre els diferents programes que combinen treball i formació, es contractaran i formaran 28 noves persones. I s’espera poder repetir el programa d’Aturats de Llarga Durada amb 20 participants, ja que els actuals acaben el projecte el proper 31 de març.
Davant les adversitats, acció ciutadana! Associació No t’Aturis
Sense voler negar les dificultats del moment en què vivim, sí que és cert que dels moments de crisi en surten noves oportunitats, si més no, iniciatives amb ganes de lluitar contra les adversitats. A Salt unes dones aturades, després de la vaga general del 14 de novembre, es decideixen a formar un grup de treball per lluitar contra l’atur sota el nom de No t’Aturis. Es tracta d’una nova entitat a la vila, encara sense local, amb ganes de donar assessorament a la gent aturada, tant pel que fa coneixements, com també pel que fa a l’aspecte més emocional.
“Principalment volem contribuir de forma positiva a l’economia de la nostra vila de Salt, mantenint el màxim de contacte amb el teixit associatiu del poble”, ens explica la Mònica Cáceres. L’Alícia Muñoz hi afegeix que es volen “enfrontar a l’atur de forma comunitària, mantenint-nos en moviment. No volem que la situació d’atur sigui sinònim d’exclusió del mercat laboral. Volem crear opcions de feina”.
Els objectius de l’associació són també “informar i assessorar totes les persones que estiguin en la nostra mateixa situació pel que fa a l’administració i els tràmits burocràtics, a les necessitats de formació i els recursos humans, sense oblidar la socialització i el suport més emocional a la persona aturada”, detalla la Mònica. I és que la Mònica i l’Alícia col·laboren ja amb el servei d’ocupació de Càrites, un servei que es troba totalment col·lapsat i amb llista d’espera, un fet que també els va fer decidir en muntar alguna altra plataforma d’ajuda a les persones en aquesta situació laboral.
Els objectius més propers són els de donar-se a conèixer a entitats i grups polítics de la població, alhora que mirar d’aconseguir un espai on rebre la gent. Per altra banda, també estan començant una línia de col·laboració amb comerços del poble. La idea de No t’Aturis és crear una targeta per els socis, que paguen una quota anual de 10€ l’any i si estan en situació d’atur 5€, i amb la qual s’aconseguiran descomptes en els comerços locals que vulguin participar-hi i adherir-se a la iniciativa, sense cap cost. Es tracta de fomentar els negocis locals i alhora donar ofertes als que tinguin la targeta.
L’associació està oberta a qualsevol persona que hi estigui interessada: aturats i aturades, professionals liberals, treballadors i treballadores en actiu, comerciants, jubilats i jubilades, joves, etc.
Joves, dels sectors més tocats
No donem cap exclusiva si diem que un dels sectors més afectats per l’atur és el dels joves. Tot i que les xifres són molt poc vàlides ja que hi ha molt jovent no adscrit, ens podem fer una idea de la situació amb algunes dades. A Salt, hi ha 682 joves inscrits com a aturats3. D’aquests, 297 són dones i 384 són homes. Pel que fa a nivell d’estudis, la xifra més destacable és la de joves en situació d’atur amb estudis secundaris, 291. Destaca el nombre de joves en situació d’atur que no disposen d’estudis secundaris, en total, entre estudis primaris incomplets, o complets, hi trobem 177 joves, d’entre els quals n’hi ha 19 sense estudis. En canvi és un nombre relativament petit el de joves aturats amb estudis postsecundaris o universitaris (13).
Joves: sector de pes a Salt
L’any 2012 la població d’entre 15 i 29 anys és de 6.005 persones, tot i que hi ha hagut una reducció força rellevant de la xifra de l’any anterior (6.409),segurament motivada perquè molts joves han marxat a altres països a buscar noves oportunitats; respecte l’any 1990, abans de l’arribada més nombrosa de persones immigrades extracomunitàries a Salt, aquesta xifra s’ha incrementat en prop de 600 joves. Mentre que la tendència a Catalunya és de disminució relativa de població jove ens els darrers 10 anys.
El pes poblacional dels joves a Salt, per tant, ha estat en la darrera dècada més elevat que la mitjana catalana i del Gironès. L’any 2004, la població jove d’entre 15 i 29 anys significava el 25,7% de la població, mentre que a Catalunya i Gironès, vorejava el 21%. Mentre que l’any 2010 en aquesta àmbits territorials el pes poblacional dels joves ha disminuït fins a valors d’entre el 17 i el 18%, a Salt, el 2012 es manté en prop del 20%.
Migració, no graduació i atur, còctel Molotov
Els joves són especialment vulnerables socialment, en el sentit que la situació social i econòmica de la família els condiciona en la transició a la vida adulta, alhora de construir-se una posició social. Aquest fet és especialment remarcable en els casos procedents de migració. Un fet destacable i singular de la realitat de Salt és que el nombre de joves amb nacionalitat no espanyola (55,1%), supera al nombre de joves que sí que la tenen (44,9%). Aquesta dada, però, no permet fer una correspondència directa entre nacionalitat no espanyola i migració, ja que molts joves són nascuts a Catalunya, sense haver adquirit la nacionalitat, i en canvi d’altres nascuts fora poden haver-la obtingut.
En els casos dels joves que no tenen nacionalitat espanyola, ens trobem amb persones amb un estatus legal-administratiu que posa límits als seus drets, com pot ser el dret a vot, o també limitacions en l’accés al mercat de treball determinades per la tinença d’autorització de treball, per exemple. En aquest sentit, la nacionalitat no espanyola pot ser considerada d’entrada com un factor de risc ja que posa límits legals pel que fa a drets i oportunitats.
Pel que fa als estudis, el sistema escolar és la via de classificació social a aquestes edats, que pot derivar en el fet que els joves tinguin itineraris formatius curts i precaris, o pot donar casos de formació més prolongada i amb més possibilitat d’obtenir una trajectòria més exitosa. A Catalunya, la taxa de graduació del curs 2008-2009, segons el SIjove, va ser del 81,9% en continuïtat amb una tendència creixent dels darrers 10 anys. El mateix curs 2008-2009 la taxa de graduació del municipi de Salt va ser del 65,54%, molt inferior a la mitjana catalana. La taxa de graduació del curs 2010-2011 a Salt va ser del 63,73%, sensiblement inferior a la dels dos cursos anteriors.
A més a més es dóna el fet que els joves que no graduen se sumen als que tampoc ho van fer en les promocions anteriors i, des de fa diversos anys, prop d’un centenar de joves a Salt se sumen al col·lectiu de persones no graduades. Des de la formació d’adults es pot revertir la situació i cursar el Graduat en Educació Secundària, de 2 anys de durada, però només és avaluable a partir dels 18 anys, de manera que queda una franja entre els 16 i els 18 desatesa en aquest sentit.
I finalment, el treball és el factor que determina la posició social adquirida i que pot portar a processos de mobilitat social. Per tant, un mercat de treball amb condicions d’incorporació tardana, precària i inestable no permet als joves consolidar-se en la classificació social.
A Salt trobem una triple combinació dels factors anteriors: situacions de migració, formació curta o no graduació i atur, de manera que tenim davant un còctel explosiu en què aquests tres elements dificulten la transició de l’escola al treball.
Buit d’opcions formatives a Salt
Els joves graduats en l’ESO, en situació d’atur o no, tenen diverses alternatives per continuar la seva formació i així tenir en un futur millors opcions de treball. En canvi, els joves que no graduen només poden accedir a programes de garantia social o d’acompanyament a la inserció, que sovint són sotmesos a subvenció, intermitents i amb places limitades.
A Salt, amb el tancament de l’Escola d’Oficis, només han quedat les places del programa Suma’t. Entre aquesta opció i les places de l’Escola d’Adults no es poden encabir tots els joves que, sense feina, podrien acollir-se a questes opcions. Hi ha places dins l’educació formal, però no en l’educació no formal o programes d’inserció laboral.
Des de l’EMO han notat major afluència d’aquest sector des que l’Estació Jove no fa orientació laboral. A més, des del mateix espai s’alerta que les xifres pel que fa a joventut són molt esbiaixades perquè de la franja de 16 a 19 anys hi ha molts joves sense feina i que tampoc cursen estudis, però que no estan registrats al SOC, de manera que no es comptabilitzen en les estadístiques.
Una de les línies de treball de l’EMO és precisament la de dedicar el 2014 un 25% de l’atenció als menors de 29 anys. Un dels objectius és el d’oferir un servei tutorial d’acompanyament per ajudar els joves que no tinguin estudis bàsics a graduar-se en l’ESO i, per altra banda, oferir mòduls de formació professionalitzada especialitzats en l’àmbit del comerç, un dels sectors que s’ha detectat que té demanada i que també desperta interès en aquesta franja d’edat. Però un dels inconvenients és la manca d’espais on poder oferir aquesta formació homologada, una situació en la qual s’està treballant per mirar d’aconseguir donar aquesta formació als joves.
FONTS CONSULTADES:
–”Joves, marginalitat urbana i territori a Salt: la múltiple condició estigmatitzada”, de Judit Font, article publicat a Arxiu d’Etnografia de Catalunya, Núm. 13 (2013) (http://antropologia.urv.es/revista/index.php/aec/issue/view/13/showToc)
-Dades de l’Idescat
-Dades de l’Observatori del Mercat de Treball (Generalitat de Catalunya)
Emprendre, un camí més que sinuós
A final del 2012, segons informes del Banc Mundial citats a www.eleconomista.es, Espanya es trobava al quart 136 quant a facilitats per crear un negoci. El mateix informe indicava que des del 2004 s’havien pres algunes mesures per millorar, però justament una de les mesures que destaca és la modificació de la llei laboral, un fet que de moment no ha millorat la situació de treballadors ni dels que s’han anomenat emprenedors. Segons l’informe, aquestes mesures han servit per apropar-nos més a la Unió Europea; però què significa intentar obrir un negoci?
- Cost: ser autònom a l’Estat espanyol costa entre 180 i 300 al mes. Lluny de reduir-ho, aquestes festes de Nadal un decret pujava la quota mínima mensual per a un autònom societari (el que treballa a través d’una societat mercantil) de 261 a 314, el que significa una pujada del 20%. Una figura que ja havia vist retirades les ajudes de manera retroactiva per part de la Seguretat Social, el setembre del 2013. A més, tenint en compte que el salari mínim interprofessional s’ha congelat en 645 euros, la quota d’autònom suposaria la meitat del sou.
Si comparem amb altres països europeus, trobem que al Regne Unit es paguen entre 12 i 56 euros al mes; a França no es paga durant el primer any i a Alemanya la quota és de 140 euros i queden exempts de pagar-la els professionals que guanyin menys de 1.700 euros, però han de tenir una assegurança de salut al voltant de 200 €. - Burocràcia: l’Estat espanyol, amb les diferents administracions, és dels països on resulta més complicat fer els tràmits per crear una empresa -amb el temps d’espera que suposa- . A França, en canvi, només s’ha d’omplir un document, que fins i tot pot fer-se en línia. Al Regne Unit encara és més ràpid, ja que només cal ingressar una lliura en una compte i en 24 hores ja està legalitzada.
- Patrimoni: tant a França com al Regne Unit es protegeix més el patrimoni de les persones que munten una empresa i, excepte en cas de negligència, poden salvar el patrimoni en cas que es produeixi una fallida. A Espanya, en canvi, la majoria de vegades els emprenedors han de respondre amb el seu patrimoni personal per aconseguir el finançament necessari per muntar el seu propi negoci.
- Capital necessari: per constituir legalment una societat limitada (SL) a l’Estat espanyol són necessaris 3.005,06 euros, mentre que a França només es necessita un euro i al Regne Unit, res. En el cas de voler fundar una societat autònoma (SA), a Espanya són necessaris 60.101,21 euros, mentre que a França són 37.000 i al Regne Unit, 57.245. En aquest aspecte cal destacar que Alemanya i Àustria, per exemple, requereixen xifres més altes en els dos tipus de societats.