17190 univerSalt, desembre 2016
Des de la seva creació, el 2004, l’escola El Gegant del Rec i en especial la seva Ampa lluita per que se’ls construeixi finalment un edifici. Els pares i mares van passar de la reivindicació a fer propostes. Arquitectes de la Udg van elaborar un projecte tècnic i l’Ampa hi va afegir aspectes socials que, d’entrada, van semblar bé a tothom, però que amb el pas del temps i la inacció i falta de voluntat de l’Administració han quedat en un calaix. Avui finalment es posa a concurs públic la construcció de l’escola i veurem en què queda la idea original de l’Ampa.
Quin era el projecte de l’Ampa?
El projecte d’autoconstrucció de l’escola El Gegant del Rec de Salt, neix a iniciativa de l’Associació
de Mares i Pares de l’escola, com a resposta a la precarietat de les instal·lacions en mòduls i la necessitat urgent d’un edifici definitiu i de qualitat. No és només una qüestió de millorar la situació actualde l’escolan, en barracons des de fa dotze anys, sinó que es tracta d’aconseguir dignificar l’escola pública, facilitar la feina als mestres i tenir aules confortables, gimnàs, biblioteca, menjador, sala d’actes i espais comuns per a alumnes, mestres i famílies. I per què no aprofitar el moment i construir un edifici que ensenyi per ell mateix valors ecològics de respecte al medi ambient i els seus recursos? Hi ha res millor que una escola per fer pedagogia per un món més sostenible? I si alhora s’aconsegueix que tota la comunitat educativa s’impliqui en el projecte i se’l senti seu? Aquestes son les inquietuds i els pilars de la proposta de l’Ampa d’El Gegant del Rec.
Posem-nos en situació
Des de la seva creació el 2004 l’escola està emplaçada en un lloc provisional i és responsabilitat de l’Ajuntament oferir un espai a la Generalitat per a poder-la construir. En el seu moment l’Ampa va proposar utilitzar els terrenys de la Gassol i aconseguir així tenir una escola pública al Barri Vell, però també va aparèixer la possibilitat de disposar d’un solar a prop de l’autopista. Després de moltes propostes, disputes i reivindicacions per ubicar l’escola en algun indret de Salt finalment l’Ajuntament va concretar un solar per a la futura escola. Els terrenys definitius estan situats entre l’espai que ocupa l’escola avui i la comissaria de Salt. La parcel·la és d’uns 7.000 m2. Des de l’any 2009, els terrenys estan cedits a la Generalitat i s’han fet les modificacions del planejament urbanístic per tal de poder-hi construir una escola.
El mes de novembre de l’any 2010 el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar una dotació econòmica de 5.147.247 € per construir la nova escola, però va esclatar la crisi i, res de res, no es va concretar en cap pressupost oficial de la Generalitat.
Un projecte més barat, ecològic, social i engrescador
Els pares i mares, tips de reivindicar i davant la inacció per part de l’Administració pública, es plantegen fer propostes en positiu que permetin superar aquesta dificultat econòmica i que obrin la possibilitat de noves manera de fer. “Calia trobar idees per abaratir el cost de la construcció”. Una estratègia que hauria de ser ben rebuda per l’Administració, ja que era l’argument que una vegada i una altra s’utilitzava per no posar-se mans a la obra.
La proposta, que engrescava a mares i pares, proposava realitzar una construcció-autoconstrucció per fases. “Si construir-ho tot de cop és car, fem-ho de mica en mica”, es deien. També es creia convenient utilitzar mètodes bioconstructius que abaratissin despeses a la llarga i per optimitzar millor els recursos. Calia pensar en una proposta que aconseguís tenir una escola sostenible. Alhora calia lligar-la amb un projecte social donant feina, per què no?, a gent en situació d’atur. “A l’escola hi ha paletes, fusters, tècnics de tota mena… i a Salt segur que també”. A més, la idea de projecte ecològic singular, podia obrir també la porta a ajuts econòmics exteriors i a fer-ne un ressò necessari per tirar endavant.
Partint d’aquesta idea i amb l’empenta d’en Jaume Borràs, president actual de l’Ampa i arquitecte tècnic vinculat a la Udg, es va anar treballant el projecte. Hi van participar arquitectes de la Udg i un estudiant d’arquitectura, Pau Ristol, en va fer el seu projecte de final de carrera.
Els objectius de la proposta eren:
– Disposar, a mitjà termini, d’una escola construïda.
– Conscienciar i afavorir la participació de tota la comunitat educativa, creant un fort i constructiu vincle entre equip educatiu, alumnes i familiars de l’escola.
– Desenvolupar un projecte innovador amb criteris de bioconstrucció, que pugui ser referent i que suposi trasferir coneixements a la comunitat educativa i a l’entorn local.
– Afavorir la projecció internacional de la proposta, les institucions implicades i la vila de Salt.
– Incidir positivament en la realitat socioeconòmica de Salt i en la millora dels seus equipaments educatius.
– Desenvolupar una experiència pilot en la gestió ciutadana de la obra pública.
El projecte que finalment es va proposar a les diferents administracions consta de dos grans eixos:
1 Auto / projecte social-participatiu Es proposava l’opció d’autoconstruir part de l’escola a través de la contractació de mares i pares a l’atur de manera que, a més de participar en la construcció de l’edifici, es desenvolupés un projecte d’integració sociolaboral de persones aturades. Al mateix temps, es possibilitava la participació en tot el que es referia a la contrucció de l’escola al conjunt de la comunitat educativa.
2 Construcció / projecte arquitectònic Les necessitats energètiques d’una escola (i, per tant, despesa econòmica), tant en la seva construcció com en el seu manteniment, són molt importants. Per afavorir reduir-ne la despesa, es proposava una concepció i construcció de l’escola des del punt de vista de la bioconstrucció, és a dir, utilitzant materials propers, ecològics i saludables, fent edificis especialment eficients i utilitzant energies renovables.
Es proposava desenvolupar la gestió del projecte a través d’un patronat o junta gestora mancomunada ─amb l’Ampa, el Consell Escolar, l’Ajuntament i la Generalitat─ i d’una junta executiva formada per un consorci de les entitats col•laboradores amb un grup de tècnics que abordarien des del projecte i la direcció tècnica fins a la gestió dels equips de treball de la pròpia obra. L’equip tècnic es compondria tant de professionals de l’àmbit de l’aquitectura i la bioconstrucció com de professionals de l’àmbit social i de la dinamització comunitària.
El projecte social i participatiu
Participació en la definició del projecte arquitectònic
Es tractaria de desenvolupar un projecte pedagògic i educatiu a llarg termini que s’incorporaria al Projecte Educatiu de Centre com a “construcció d’una nova escola”. A través de diferents metodologies i tècniques participatives, al llarg del procés de disseny i construcció de l’equipament, s’anirien organitzant diferents tallers, jornades, sessions de treball, on els alumnes, l’equip educatiu i les famílies podrien aportar les seves idees, necessitats, inquietuds i desitjos per a la nova escola. Aquest procés participatiu estaria assessorat i dinamitzat per l’equip tècnic del projecte i per tal de vincular el procés de participació al de la direcció de les obres i incorporar-hi les propostes sempre que fossin viables en relació amb el projecte de construcció. El projecte preveu petites intervencions de parts de la construcció real realitzades amb les pròpies mans d’alumnes, mares, pares i mestres, cosa que aportaria un gran respecte vers l’edifici de l’escola.
Projecte d’inserció laboral
Per a la construcció efectiva de l’edifici, seria imprescindible la contractació de mà d’obra en condicions de dignitat i seguretat, per la qual cosa es proposa que el projecte incorpori la creació de llocs de treball adreçats a persones en situació d’atur, ja siguin pares i mares de l’escola com ciutadans de Salt.
Al mateix temps, el fet que es tracta d’un projecte de bioconstrucció, podria possibilitar el desenvolupament de programes de formació i treball al voltant de les energies alternatives, la construcció bioclimàtica, la recuperació i reciclatge de materials, etc., àrees de coneixement i especialització tècnica i laboral molt innovadores. Es tracta així d’un projecte de desenvolupament local que podria incentivar certa activitat econòmica i formativa. Per contractar les persones aturades es podria comptar amb els programes previstos des de les polítiques actives d’ocupació de la Generalitat de Catalunya, finançades en bona part des del Fons Social Europeu, que, per tant, poden suposar la despesa subvencionada de la mà d’obra. Aquests projectes es podrien dur a terme en col·laboració amb l’Ajuntament de Salt (Espai Municipal d’Ocupació), que podria actuar com a entitat sol·licitant, juntament amb el patronat gestor, que podria actuar com a entitat contractant.
Participació voluntària
A banda de l’opció de la contractació de persones en situació d’atur, el projecte d’autoconstrucció de l’escola contempla també la possibilitat de la participació en determinades tasques de voluntariat divers compost principalment per familiars i alumnes del propi centre. Al mateix temps, la participació de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona obre la possibilitat a la participació d’alumnes universitaris en pràctiques, des de CFGS, o en contractes en formació. Així mateix, es contempla també la possibilitat de fer workshops específics amb universitaris i amb voluntariat internacional d’intercanvi.
El projecte arquitectònic
Segons la idea original de l’Ampa i dels arquitectes de la UdG, la construcció de l’edifici es desenvoluparia per fases, per tal d’esponjar la despesa i per posar en servei parts de la nova escola a mesura que s’anessin finalitzant. L’ordre i les prioritats de les fases es faria d’acord amb l’equip docent de l’escola.
Sense entrar en massa detalls, que es poden consultar en el projecte tècnic penjat al web de l’Ampa a http://ampagegantdelrec.com/quefem/futura-escola/, s’ha concebut una primera fase amb mòduls prefabricats de fusta, amb aïllants de suro i cel·lulosa, parets de fang o calç perquè transpirin, i acabats exteriors minerals i vegetals per aconseguir l’entorn més naturalitzat. Serien un conjunt d’espais hexagonals d’uns 60m2 que formarien el nucli central, des del qual aniria creixent i obrint-se l’escola en la següents fases constructives. El teulat es preveu pla i amb coberta enjardinada amb sistema de reg per goteig incorporat i amb sistema de recollida de les aigües i amb un voladís de fusta, per obtenir protecció solar i de la pluja. També es preveuen proteccions solars basades en pèrgoles de salze viu combinades amb cables d’acer, porxos amb bigues de fusta i rajols i superfícies vidriades. Tot plegat pensant en l’aïllament a la cara nord i afavorint la inèrcia tèrmica a la cara sud.
Respecte al funcionament energètic, que també s’executaria per fases, es preveu la col·locació i integració de col·lectors solars a la coberta enjardinada, connectats a un dipòsit acumulador situat en la zona d’instal·lacions, que funcionessin de forma combinada amb caldera de biomassa de pèl·lets i poda, la qual sols tindria funcionament hivernal. La instal·lació de calefacció es faria per terra i parets radiants. L’electrificació prevista seria per a un nivell d’electrificació normal, encara que es farien servir electrodomèstics i bombetes de baix consum i leds i amb llum zenital per a una millor qualitat de la il·luminació.
Es preveu un bon sistema de recollida d’aigües de pluja i algunes s’utilitzaran per al reg i pel sistema de sanitaris i d’altres podrien fer brollar un petit sortidor amb difusor estival per a la refrigeració del pati d’entrada.
Quan semblava que era possible i el desencís
Durant el 2012-13 es presenta la proposta a l’Ajuntament i a la Generalitat. Es fan moltes reunions entre l’Ampa, l’escola i les administracions. Hores i hores de trobades per intentar explicar com passar de l’ideal al fer-ho possible. D’entrada van sorgir les primeres reticències, sobretot per part de la Generalitat, però finalment ho van anar veient amb bons ulls. El 2014 la Generalitat encarrega l’avantprojecte a arquitectes de la UdG. “Per fi!”, es deien des de l’associació de mares i pares. “Si es destinen diners públics per fer un avantprojecte és que això ja va de debò”. L’avantprojecte elaborat s’entrega el setembre del 2014.
Després de més trobades i estira-i-arronses, el projecte es dilueix i es retalla en aspectes bàsics com el de la construcció per fases o l’ecologia. Es veu que no es trobava o senzillament ningú buscava la fòrmula legal i administrativa perquè el projecte constructiu fos cogestionat o no es fes tot de cop en una sola partida econòmica i es fes per fases. Tampoc s’acaben d’entendre conceptes bioconstructius del projecte i es retallen considerablement molts aspectes del vessant més ecologista, al·legant dificultats de tota mena però deixant de manifest la poca disponibilitat per canviar inèrcies i dinàmiques ja establertes. I evidentment, tot el projecte social també se’n va anar a norris. Ningú s’atreveix a innovar, no hi ha voluntat o fa mandra fer les coses de manera diferent. I com aquell qui res, podem dir que vam passar de tenir a sobre la taula un projecte innovador d’autoconstrucció, econòmicament viable, amb l’escola, les famílies i l’Ajuntament a favor, a un projecte de construcció d’una escola convencional, que espera a la cua i la sort d’un pressupost de la Generalitat favorable.
Finalment el 2015 la Generalitat es compromet a fer un concurs públic per adjudicar l’obra i a començar a construir el 2016. Els ànims de l’Ampa estan ja bastant tocats però el fet de veure com una possibilitat real la construcció de l’escola, alegra una mica la postura de les mares i pares. Tot i això i davant el nou compromís del govern, l’Ampa avisava que intentaria incloure, en els criteris de valoració, aspectes del projecte bioconstructiu que consideren “imprescindibles”, com l’eficiència energètica o la salubritat dels materials. Des de l’associació de mares i pares esperen que la feina que han fet fins ara “no es desaprofiti”.
L’estiu passat s’hauria d’haver aprobat l’acord de govern de la Generalitat per publicar el concurs públic i adjudicar el projecte arquitectònic al millor postor però no ha sigut fins aquest desembre que ha sigut possible.
I ara què?
L’experiència ens diu que tot costa molt però finalment s’ha obert el concurs públic per presentar projectes arquitectònics. Fins al 25 de gener hi ha temps de presentar equips, mèrits i ofertes econòmiques. A finals de març s’acabaran de decidir els 5 “millors” equips que passaran a la segona fase de proposta de projecte. Avui dia no estan fixades les dates de resolució de la segona fase però esperem que l’Ampa i l’Ajuntament també (!!)puguin incidir en els barems per escollir el projecte guanyador i que aquest reculli aspectes originals del projecte.
És trist veure alumnes que, després de passar tota l’etapa d’infantil i primària (9 anys) en barracons, fan el pas a l’ESO i es troben novament amb dificultats estructurals. En molts casos, si continuen apostant per l’escola pública, aniran a parar a un institut sense edifici, on també per manca de moltes voluntats es deixarà a la sort de mestres i famílies dignificar-lo com caldria. És esgotador i decebedor veure una Administració inflexible per encabir propostes innovadores que poden solucionar un problema econòmic i alhora és penós veure la por de l’Administració per afrontar els nous reptes de participació i gestió ciutadana del bé públic.
En definitiva, hem perdut l’oportunitat de disminuir la despesa pública i d’encarar una nova manera d’entendre la política social, la democràcia i la gestió d’allò públic. Potser el temps posarà les coses al seu lloc però està clar que caldrien noves maneres d’entendre la política.
Tantmateix, esperem que el projecte que s’acabi executant ara reculli almenys alguna cosa del projecte inicial de l’Ampa. El Gegant del Rec s’ho mereix. Salt s’ho mereix.