Text: Jordi Artigal
El debat és d’actualitat: deures o no deures escolars? Se’n posen massa o pocs? Són bons per a la formació de la mainada? Serveixen per apropar escola i famílies al voltant de l’educació dels infants?
Durant el curs escolar les dues biblioteques públiques de Salt s’omplen de nens que hi van a fer els deures. Els continguts d’aquestes tasques són diversos, també les vivències que en tenen els nens i les nenes. Així, com un calendari no escrit, des de mitjans de setembre fins a primers de juny el paisatge bibliotecari, ric en històries, contes, àlbums, llibres informatius i recursos digitals, es va convertint en una prolongació de les aules escolars, on totes les seves taules, i alguns espais més, s’omplen de mainada amb les seves tasques escolars per fer. Parlant amb responsables d’altres espais educatius de lleure, aquests també manifesten que els deures condicionen moltes vegades les seves propostes educatives. Pares i mares, preocupats per l’educació dels seus fills, busquen en aquests serveis alguna persona que pugui ajudar els seus fills a fer els deures, ja que ells no poden.
En una reunió de Salt Fiction1 va sorgir el tema. La mirada de les mestres era molt diferent a les preocupacions que manifestaven les bibliotecàries. El tema i la diversitat de mirades ens van semblar prou importants com per treballar-hi. Alhora hi vàrem veure un valor afegit en la necessitat de fer-ho tots junts, nens i nenes, famílies, mestres, educadors i bibliotecàries. Podríem fer un petit pas plegats? Aquesta possibilitat encara ens motivava més.
Han passat dos anys i s’ha fet molta feina. El primer any ens va servir per apropar-nos al tema i la seva realitat a Salt, a les mirades i vivències de tothom. Es varen fer enquestes per sectors, amb una bona resposta, sobretot per part dels mestres. Es varen analitzar i sintetitzar els resultats. Una llarga i voluntariosa feina. Aquest darrer curs ha estat el de presentar els resultats a tota la comunitat educativa per fer-ne una reflexió conjunta i portar el debat als claustres escolars, a les aules i a les AFA.
Així, el 19 de novembre de l’any passat, es va organitzar la Jornada ELS DEURES ESCOLARS A SALT: PARLEM-NE que va aplegar prop de vuitanta persones de la comunitat educativa saltenca.
Joan Maria Girona (mestre, psicopedagog i membre del Consell de Formació de Rosa Sensat) ens va parlar del tema, amb una visió àmplia, apuntant qüestions i obrint preguntes. En aquestes reflexions va remarcar, entre moltes altres qüestions, que el tema s’havia d’abordar a partir de cada realitat social i valorant les opinions de tota la comunitat educativa. Això era, precisament, el que anàvem a fer tot seguit!
Els resultats de les enquestes als mestres, a les famílies, als nens i nenes i a les responsables dels espais educatius no formals es van fer públics i es van explicar detalladament. En vàrem parlar tots junts i, per acabar, la Neus Real, coordinadora de Salt Fiction, en resumia els continguts:
Percepció positiva, en general, sobre els deures per part dels docents, les famílies i els infants: els deures són percebuts majoritàriament com una necessitat, s’integren amb normalitat en les rutines quotidianes i no suposen un problema.
El sentit dels deures és, fonamentalment, responsabilitzar els alumnes, reforçar els aprenentatges, crear hàbits d’estudi i acostar la família a l’educació dels fills.
El temps que els infants passen a l’escola treballant ja és suficient i el temps lliure dels nens i nenes queda massa reduït.
Els deures fan sentir cansats la majoria dels infants (són un pes que s’han de treure de sobre) i alguns infants se senten pressionats i angoixats.
Caldrien deures diferents (més col·lectius i creatius).
A la majoria dels infants els costa una mica fer els deures; no tots se’n surten bé i no totes les famílies poden ajudar-los.
Els espais educatius no formals han de dedicar bona part del seu temps a l’acompanyament dels deures en detriment de les seves funcions genuïnes.
Ja teníem tota la informació sintetitzada de les enquestes i les reflexions que s’havien fet a la mateixa jornada, ara era el moment de traslladar-ho als centres educatius, als claustres, a les aules i a les AFA perquè fessin un debat de la seva realitat.
Sabem que així es va fer a molts centres; de fet, a les biblioteques públiques es va notar un cert canvi. Faltava només recollir-ho de nou i veure quins fruits s’havien donat. Una nova trobada era necessària. Aquesta nova diada de reflexió la vàrem realitzar el passat 6 de maig. Se’ns convocava per compartir el camí fet aquests mesos dins les escoles per part de tota la comunitat, a partir de tot el que s’havia treballat a la jornada del desembre.
Va ser una trobada amb més de cinquanta persones, alumnes (amb força presència de nens i nenes de l’escola Arrels i dels nens de la Farga en vídeo), molts mestres i directors d’escola, algunes mares i pares de diferents AFA i un director d’un centre de secundària. Va ser emocionant escoltar les opinions de la mainada. El torn obert de paraules va ser ric i apassionat. Es fa difícil sintetitzar tot el que es va dir, però en general podríem parlar de canviar l’imaginari “deures” per “tasques” més personalitzades, creatives i opcionals. Com a mostra voldríem apuntar algunes de les concrecions a la pregunta de quins deures voldrien, que feien les mares de l’AMPA de l’escola Les Arrels:
Buscar informació sobre els projectes que es treballi a l’aula (a la biblioteca, internet…).
Participació en concursos literaris, de dibuix o d’altres (ex. el recent concurs de contes esbojarrats de les biblioteques infantils de Salt, el conte del llibre gegant de la Massagran, crear postals de Nadal per a l’ajuntament…).
Portar llibres de l’escola per llegir a casa.
Resoldre endevinalles o jeroglífics en família. O inventar-ne.
Buscar materials a casa o de l’entorn natural per portar a l’escola.
Més treball de recerca i menys fitxes….i moltes coses més!
Ja hem recorregut un llarg camí. Molta gent, des de tots els àmbits de la comunitat educativa saltenca, hi ha treballat i ha aportat el seu pensament i les seves reflexions. Què en quedarà de tot plegat? Els de Salt Fiction ja no ho podem seguir liderant; és el moment que els responsables polítics locals recullin el llistó i facilitin un treball en comú que faci possible una millora en l’educació, en aquest àmbit concret, dels nens i nenes de Salt. Així, també animem el seminari de directors d’escola perquè es faci seu el tema, no només amb als centres de primària, sinó que s’obri el debat als instituts.
1: Des de ja fa uns quants anys existeix a Salt un grup de treball, anomenat Salt Fiction, integrat per mestres, bibliotecàries, veïns i veïnes, tècnics de les àrees de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament, que d’una manera transversal treballen sobre el tema de la lectura i en concret la lectura literària i la seva educació al nostre municipi.