Mama, papa, bibi… les meves primeres paraules!! Tot és nou per a mi i visc amb intensitat cada moment, per això és tan important que m’escoltis, m’acompanyis i m’ensenyis… caca? També en vull aprendre! Cole? Uèèèèèè!! Què és això? M’ho expliques?
Text: Èlia Llinàs i Pere Serrat
Ha nascut el nostre nen imaginari!! Tot és festa i alegria a la redacció del 17190univerSalt. Les mares i pares estem hipnotitzats dins una bombolla tot mirant el nostre infant de dia i de nit. L’agafem, l’acotxem, li fem pessigolles, pronunciem paraules estranyes… i també patim, l’abriguem en excés quan fa fred, mirem si respira quan dorm, el portem al metge si té un moc… en definitiva, el nen i nosaltres vivim immersos durant unes primeres setmanes en un conjunt de fantàstics descobriments i sensacions barrejades de tota mena. Però passada aquesta primera eufòria, que ja ens agradaria que s’allargués més, la vida continua i no podem estar exclusivament vivint tots aquests moments al costat del nostre nou company. El món està muntat d’una manera que ens obliga a anar a treballar, i actualment d’això en diem tenir sort.
Sabem que la relació de l’infant amb els seus pares o tutors és de màxima importància per a la salut física i mental i per al seu desenvolupament òptim com a persona. La relació mare-fill que s’estableix en l’alletament és bàsica, no per la funció nutritiva, sinó pel contacte físic i la sensació de sentir-se protegit per la mare. El que anomenen “aferrament” o “vincle afectiu” dels nadons amb qui en té cura és la base per a una bona estructura psíquica i emocional, per a la salut mental del futur adult. Aquest lligam emocional és primordial també en l’entorn de l’escola bressol, tal i com ens comenta la Maria José Navajas, auxiliar d’educadora del Carrilet: “fins que el nen no té un vincle amb les educadores i se sent acollit, no es pot començar amb la resta d’àrees. Aquesta afectivitat s’ha de treballar a soles amb l’infant i, per tant, un moment idoni és el de la higiene: en el canvi de bolquers. Ell ha de saber que és tractat com a únic”.
La baixa laboral
Els nadons en néixer reben la cura i estimació dels seus pares o tutors que, en funció de la seva situació personal i laboral, els atenen en exclusiva. La baixa laboral per maternitat se situa a casa nostra en 16 setmanes ininterrompudes per a les mares i 13 dies per als pares. Quan s’esgota aquest període, si tots dos pares treballen, caldrà buscar alternatives per a l’infant.
BAIXA PER MATERNITAT — COMPARATIVA PAÏSOS EUROPA
Espanya, 16 setmanes
França, 16 setmanes
Portugal, 17 setmanes
Itàlia, 20 setmanes
RegneUnit, 20 setmanes
Dinamarca, 22 setmanes i fins a 80 setmanes al 60% del sou
Finlàndia, 40 setmanes al 80% del sou i fins a 3 anys amb el 60%
Alemanya, 14 setmanes seguit d’1 any d’ajuda al 60% del sou per al pare i la mare; a més d’ajuts per la maternitat força quantiosos.
Suècia, 16 mesos
Noruega, 56 setmanes (cobrant el 80%) o bé 46 setmanes (cobrant el 100%)
Una opció poden ser els avis, que tradicionalment han ocupat un lloc important en l’atenció als néts. També podem recórrer als “cangurs”, persones que es desplacen a casa per ocupar-se dels nens, o a fórmules noves i imaginatives d’associacions de mares i pares que comparteixen atencions.
Però si el que volem és que els nadons iniciïn la seva vida educativa, o no tenim cap més remei, podem optar per les llars d’infants o escoles bressol. Ep, sempre que la nostra economia ens ho permeti!
Educació infantil
L’educació infantil és una etapa educativa voluntària que inclou un primer cicle -0 a 3 anys- que s’imparteix a les escoles bressol o llars d’infants i un segon cicle -3 a 6 anys- que s’imparteix a les escoles, on també s’imparteix l’educació primària de 6 a 12 anys.
L’objectiu principal d’aquesta etapa primerenca és que els infants aprenguin a desenvolupar el moviment i el control del seu propi cos, la parla i la comunicació, el desenvolupament emocional i afectiu, les normes elementals de convivència i la relació social i descobreixin el seu entorn més proper.
Música i cançons
Els infants són molt receptius al llenguatge musical i, per tant, es converteix en un recurs molt valuós per treballar totes les àrees: capacita el llenguatge, potencia els hàbits i afavoreix el benestar emocional dels nens.
A Salt disposem de dues escoles bressol municipals, El Lledoner i El Carrilet, i dues llars d’infants (o guarderies com en dèiem abans) de titularitat privada, Petit Príncep i El Barrufet, que segueixen una línia pedagògica establerta amb una clara funció educativa i unes competències educatives que els infants han d’assolir. “Fem activitats programades i després s’avalua el grau d’acompliment, sempre respectant el ritme de cada nen i els seus interessos; si el nen no vol fer alguna activitat, se li respecta”, ens explica la Maria José.
La metodologia de treball és sempre l’experimentació, la descoberta, i adaptant-se a cada grup d’edat. Amb els nadons de 0-1 any es poden oferir recipients amb objectes de diferents materials, textures, colors, mides i deixar que el nen els descobreixi. En canvi, amb infants de 2 anys es pot començar a fer algunes accions dirigides (escoltar contes, plastilina, pintar, etc.) i sobretot el joc simbòlic, que ajuda a desenvolupar la imaginació.
A Salt també hi ha un centre de suport familiar privat, Els Pirulets, un tipus d’espai pensat per afavorir la conciliació de la vida familiar, personal i laboral i no amb una intenció educadora. Per tant, no es requereix un horari fix ni una assistència regular de l’infant, i no s’agrupen els nens per edats. També hi ha l’associació Gatzara que ofereix casals i tallers de “pedagogia lliure” per a infants de 2 a 6 anys.
Polítiques familiars
Al nostre entendre, les polítiques familiars no s’haurien de basar únicament a construir escoles bressol públiques, sinó que haurien de ser un conjunt de mesures i accions per ajudar i donar suport a aquelles persones amb fills al seu càrrec. A la majoria de països nòrdics aquestes mesures ja estan implementades fins a tal punt que a Finlàndia, per exemple, només un 2% escolaritza els seus fills als 3 anys. Aquestes mesures poden incloure prestacions econòmiques per raó de naixement d’un fill (abans les teníem!!), llicències laborals parcials per tal que pares i mares puguin ocupar-se dels fills personalment, flexibilitat en els horaris laborals i cangurs proporcionats i gestionats per l’administració.
Al nostre país, els ajuts econòmics per naixement s’han reduït dràsticament. L’Estat espanyol ja no dóna cap prestació, i la Generalitat de Catalunya ha deixat de donar ajuts universals per a tothom i actualment estan determinats pel nivell d’ingressos de la família (per exemple, una família de 4 membres no pot superar els 18.200 € d’ingressos anuals per poder rebre un ajut únic de 650€).
Creiem que els beneficis d’una societat que té amplis i bons serveis d’atenció a la primera infància són molts i afecten aspectes tan diversos com ara la conciliació de la vida laboral i familiar, el desenvolupament psicoafectiu dels infants, l’equitat en les seves oportunitats educatives futures, l’augment de la taxa de fertilitat i la generació d’ocupació. Caldria fer esment també de les interrupcions professionals de les dones, que provoquen pèrdues econòmiques a les famílies i pèrdues d’oportunitats laborals per a les dones, a banda que influeixen negativament en la decisió de tenir fills (les dones pensen en l’expectativa de pèrdua de feina per raó del fill).
Places de 0 a 3 anys a Salt
Sabem que en aquest país hi ha una mancança de places públiques evident, uns criteris d’admissió que desafavoreixen l’equitat en l’accés ja que el factor d’ingressos és poc prioritari a l’hora de decidir l’admissió de l’alumnat i, per tant, les famílies es veuen abocades a anar als centres privats (aquells que poden) o a deixar de treballar o optar per l’ajuda informal de familiars o veïns.
A Salt el panorama no és diferent. Al nostre municipi comptem actualment amb un total de 235 places (sense comptar les que ofereix la llar d’infants privada Petit Príncep, que no ens ha facilitat la dada) per als 1.550 nens de 0 a 2 anys (dades del padró d’habitants per a l’any 2012). Això significa un 15% d’escolarització dels nens menors de 3 anys, enfront el 31% d’infants escolaritzats a Catalunya. És segur que hi influeix la situació de crisi econòmica del moment i la mancança de recursos de molta de la gent del nostre poble.
Disminució de sol·licituds a les escoles bressol municipals de Salt:
2009/10 246 sol·licituds (164 places)
2010/11 149 sol·licituds (164 places)
2012/13 123 sol·licituds (164 places)
Les dificultats que es troben les famílies per accedir a una plaça pública les exemplifica la Margarida Solé, presidenta de l’AMPA d’El Lledoner i mare de tres filles (Sofia de 6 anys, Sara de 3 i Sílvia de 16 mesos): “Amb la primera filla feia molt poc que ens havíem empadronat a Salt, tot i que feia 4 anys que hi vivíem; no teníem molts punts i vam entrar fora de temps, en llista d’espera. Amb la segona la data prevista de part era a principis de setembre, per la qual cosa encara que tinguéssim un germà al centre no ens vam poder preinscriure; finalment va néixer el dia 30 d’agost, dins del termini oficial, però com que no ens havien deixat preinscriure vam haver de dur-la a la privada. Així que teníem dues nenes en edat d’escola bressol en dues escoles diferents. Amb la tercera m’havia de reincorporar a la feina al juliol i vam provar que entrés per no haver de dur-la a una escola diferent per un mes, però no va ser possible, així que va anar a la privada el mes de juliol i al setembre sí que va poder entrar al Lledoner, aquesta vegada amb el nombre màxim de punts: germà al centre, família nombrosa i l’empadronament”.
El paper dels avis
Visca! Avui ha vingut l’avi a buscar-me. Segur que allarguem l’estona al parc i deixa que m’embruti amb la sorra i jugui amb els meus col·legues. I després el berenar a casa amb l’àvia… puc assaltar la nevera sense problemes… M’encanten els avis!!!
L’ajuda dels avis per cuidar els néts ha estat sempre ben present. Moltes famílies depenien d’ells per tirar endavant i compatibilitzar la feina i els infants, i ara amb la famosa crisi i els preus de les escoles bressol tan elevats, encara més. Fins ara la responsabilitat dels avis era menor, complementària o de suport, festiva. Actualment en molts casos se’ls demana una constància i un esforç quasi laboral; són el puntal de la logística familiar. Els podem veure pacients a les portes de les escoles esperant per recollir els seus néts, passejant cotxets i compartint biberons… queda lluny la imatge dels jubilats mirant les obres, primer perquè quasi no se’n fan i segon perquè estan massa enfeinats!
He crescut. Acabo de fer 3 anys i aniré al “cole dels nens grans”, com no es cansen de repetir-me el papa i la mama. Estic ben intrigat, com serà la meva senyoreta? Quins amics faré? Hi haurà joguines? Em sembla, però, que tindré temps d’adaptar-m’hi…m’hi estaré fins que tingui 12 anys!
Documents consultats:
Síndic de Greuges de Catalunya. L’Escolarització de 0 a 3 anys a Catalunya : informe extraordinari. Barcelona : Síndic de Greuges de Catalunya, 2007. 195 p.
Tur, Montserrat. “Les polítiques familiars a Europa”. A: Eines per a l’esquerra nacional, núm. 6 (2008), p. 99-110.
Una proposta alternativa
Enmig de les hortes a les Deveses de Salt es desenvolupa l’activitat de l’espai Gatzara.
L’Associació Gatzara neix l’estiu del 2009 amb voluntat de replantejar-se les relacions educatives en un entorn de natura. El gener del 2011 comença l’activitat pràctica amb propostes socioeducatives i culturals, entre elles un Casal a la Natura per a infants de 2 a 6 anys i els seus familiars.
Es defineixen com una associació de pedagogia, perquè els uneix l’educació i l’aprenentatge; respectuosa perquè entenen que el respecte per la natura, pels altres i per un/a mateix/a és la base de les relacions educatives i de l’aprenentatge; i finalment compartida, per entendre que educar és corresponsabilitat de tots i totes.
Una mica allunyats dels conceptes i maneres de fer d’altres models educatius més tradicionals dins l’etapa dels 0 als 6 anys, intenten de mica en mica construir una via alternativa. Educadores, infants i famílies van tots a la una formant plegats aquesta associació.
Les diferents activitats que trobem a l’Associació són: berenars pedagògics a l’horta, casal de natura, grup de criança, xerrades, tallers… Totes elles en un entorn natural i sota la idea de la pedagogia lliure, entenent-la com “Aquella que parteix d’una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions”. (Definició extreta de la Xell http://educaciolliure.org/educaciolliure)
Podeu trobar més informació a: http://lagatzara.wordpress.com, o contactar al correu: associaciogatzara@gmail.com
L’adéu de Minuts menuts?
A Salt teníem fins fa ben poc un servei de guarderia a temps parcial i amb preus molt econòmics que funcionava força bé. El passat mes de desembre es va tancar “temporalment” i de manera precipitada.
El Minuts menuts oferia 10 places amb un servei màxim d’estada del nen de tres hores continuades i dos dies per setmana. La fórmula permetia comprar abonaments de 12 hores a 1 € l’hora. Minuts menuts era un ajut a molts pares i mares per conciliar familiarment o personalment el seu temps, i una petita alternativa a les escoles bressol públiques i privades. Permetia a les famílies poder fer tràmits, anar a comprar o a una entrevista de feina sense l’infant enganxat a la falda.
Minuts menuts estava finançat per la Generalitat, gestionat per la Fundació Gentis i el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salt. Un guirigall d’administracions que sol ser habitual, la veritat. El tancament va causar força malestar entre els pares i mares usuaris, que van fer diverses queixes i van presentar un centenar de signatures demanant la continuïtat del centre.
L’Ajuntament diu que no pot fer-hi res, si la Generalitat no hi posa diners. És una cançoneta que sentim sovint en temps de retallades. De moment no hi ha notícies de propera obertura, ni d’alternatives assequibles econòmicament, i és una llàstima o una injustícia, perquè sempre acaben rebent aquells que més ho necessiten.