Fent créixer tanques

Èlia Llinàs i Serradell
Veïna de Salt

 

Aquesta tardor la tanca del carrer Major de l’escola La Farga ha crescut. L’Ajuntament de Salt ha destinat 12.519,80€ per doblar-ne l’alçada, una iniciativa que, provingui de qui provingui, no ha estat ni de lluny eficaç pel que fa a impedir l’accés al pati fora de l’horari escolar. Els nens i nenes continuen saltant la tanca per jugar a pilota (un gran crim!), això sí, ara amb una mica més de dificultats i amb un risc més alt de caure i prendre mal.

La mesura deu voler mantenir la seguretat del recinte i, primordialment, de l’edifici escolar, però en una població on falten espais de relació per a infants, no es podria haver destinat aquesta despesa a altres actuacions? Aquesta inversió no és contradictòria amb la iniciativa Patis Oberts, que el que promou és precisament l’obertura de portes d’espais escolars per a l’ús de la mainada amb un monitoratge que dinamitza les activitats? Gastar 12.000€ del pressupost municipal d’educació en una tanca no és gaire lògic quan s’han aturat accions del Pla d’Entorn per falta de pressupost. Es podria haver destinat a activitats de promoció esportiva o per abaratir serveis com els Casals de Nadal i d’estiu, que s’estan convertint en prohibitius, econòmicament parlant, per a moltes famílies de Salt.

Pel que jo sé, l’únic espai obert per exercir el dret a jugar a pilota és la zona de l’Era de Cal Cigarro, amb porteries i cistelles de bàsquet, però sempre està ocupat a causa de la gran demanda existent. Salt és un dels pobles amb la població més jove de Catalunya i la manca d’espais d’oci per a infants és òbvia. No hi ha pistes esportives en espais públics, no hi ha prou esplais ni casals, etc. A banda de la Biblioteca Massagran, la Ludoteca de Salt i la Biblioteca Iu Bohigas, on més poden anar a passar les tardes els nens a Salt? El temps de lleure és potser més important i tot que el temps educatiu en horari lectiu per al l’èxit en el desenvolupament dels infants. Això ho hauria de tenir clar l’Ajuntament, i ja que no tenen competències en l’ensenyament reglat, podrien incidir en aquest espai d’oci, l’anomenada educació no formal, on s’hi poden portar a terme aprenentatges en coneixements, habilitats, actituds i valors.

Il·lustració: Xevi Felip Cat / grafixcat

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.