Text: Enric Rubio
Eli Paperboy Red & The Pepper Pots
Time and place
Els The Pepper Pots ja són uns vells coneguts del públic gironí, molts de nosaltres ja els havíem ballat a moltes festes majors i sales de les comarques. Amb uns inicis entre el soul i la música jamaicana, aquesta banda ha anat fent passos de gegant cap a la professionalització i la projecció internacional de la seva música, ara sí, totalment soul. Amb un directe impecable, un vestuari i una posada en escena totalment anys 60, aquesta banda de soul ha donat la volta al món amb els seus concerts. L’últim enregistrament confirma aquesta línia ascendent cap al reconeixement internacional de la banda. L’aliança amb una de les millors veus del soul old school del moment, Eli Paperboy Red, ha donat un resultat espectacular: quatre temes rescatats de llistes d’èxits dels anys 60, que sonen amb una frescor i un so impecable.
La veu un pèl trencada de l’americà, la dolçor i el so motown dels gironins, i un enregistrament en estudi analògic (Black Pepper Studio, a Cornellà de Terri) donen a aquest disc un so retro impecable al nivell (no exagero) dels grans artistes de soul dels quals fan versions. Sembla que, aprofitant la presentació del disc, podrem gaudir d’aquesta excel·lent trobada entre músics en directe, esperem en candeletes el dia del concert!
ZAZ
Aquest és el primer i únic disc de la cantant francesa Isabelle Geffroy. Acompanyada d’una guitarra i un contrabaixista, aquesta noia de trenta-un anys amb veu ronca ha captivat totalment al públic francès (va ser durant diverses setmanes el disc més venut) i, en menor mesura, al d’aquí, que com sol passar, viu força d’esquenes al que passa a França. Tot i ser el primer àlbum d’una cantant jove, Isabelle porta fent música molt de temps. Després de provar diversos instruments, va descobrir les seves dots per al cant, les quals va dedicar a explotar sense contemplacions en grups de jazz, rap i el que fes falta. Va ser amb el grup de rock llatí Don Diego que va adoptar el seu pseudònim ZAZ i va recórrer el planeta fent concerts. És normal, doncs, que en el primer disc d’aquesta rodamóns hi hagi influències variades i es noti l’experiència d’algú que, tot i la seva joventut, porta ja moltes “tables” a l’escenari. En el disc de ZAZ no hi trobaràs floritures ni arranjaments espectaculars, al contrari, la bellesa de les seves cançons es basa en la senzillesa, la frescor i l’energia positiva que desprenen. Un disc que, a part de fer-te ballar, és capaç d’aixecar-te l’ànim en un dia gris.
D’entre les múltiples sonoritats que hi trobaràs hi ha el jazz manouche, la chanson française, el blues i el rock, tot cantat amb una veu trencada que t’enganxarà a la primera escolta.
Tot i que el disc s’ha d’escoltar sencer, cançons com “Je Veux” (tot un himne a l’amor i a la llibertat) o “Dans ma rue”, on fa el seu particular homenatge a Edith Piaf, fan d’aquest disc un regal per les orelles i també per a l’ànima.
Yacine & The Oriental Groove
Parabòlic
Aquest és l’últim projecte de l’hipercreatiu Yacine Belahcene (Detotarrel, Nour, Cheb Balowski). Com en els anteriors projectes, l’esperit d’aquest disc és el de la trobada i del diàleg entre diferents mons musicals ben diversos. La música de Yacine & The Oriental Groove és sobretot enèrgica i carregada de contrastos, el llaüt àrab de Yannis Papaioannou (08001, Orquestra Àrab de Barcelona) i la guitarra elèctrica s’hi combinen de forma que la música oriental sembli pur rock-and-roll. Seguint l’estela d’artistes com Rachid Taha o Gnawa Difusion, la fusió d’estils i instruments és present en tot el disc: el reggae, el rock, el rai, el hip-hop, l’electrònica i la musica d’arrel hi són presents. Les guitarres, computadores, llaüt i percussions magribines (tocades pel crac saltenc Aniol López) s’intercalen creant un estil propi que, tot i que s’aproximen molt a les sonoritats dels artistes de rai, deixen un espai prou ampli perquè els demés estils hi circulin amb total llibertat
En el disc hi podem trobar reinterpretacions de cançons populars magribines com “Saskin” o “Goumari”, on tot i respectar l’estructura de la cançó les reinventen convertint-les en cançons amb una sonoritat urbana i innovadora que sorprenen a la primera escolta. És destacable també el tribut que fan al poeta Joan Maragall a “Nodreix l’amor”, on Yacine explota de manera ben original els seus orígens català i algerià, utilitzant aquest poema del segle xix per construir un tema ben contemporani. Yacine ens ha visitat al menys en dues ocasions a Salt, l’última a La Mirona; esperem tornar-los a veure ben aviat.