Si us agraden els animals i perdeu la vostra mascota o bé en trobeu alguna de perduda pel carrer, és força probable que us acabeu posant en contacte amb la Victòria Crous. Ella mateixa diu que deu tenir alguna cosa d’ADN animal dins seu perquè, des de sempre, ha sentit una sensibilitat especial per tota mena de bestioles.
Text i foto: Agnès Cabezas
Es defineix com a animalista i fa anys que, de manera voluntària, vetlla pels animals que es troben desatesos. Ella i altres voluntaris rescaten gossos, ocells, però sobretot gats de carrer, un grup molt nombrós que conviu amb nosaltres al poble, encara que a vegades no els veiem. Segons les voluntàries que els alimenten, n’hi deuen haver entre 700 i 800 als carrers de Salt. Distribuïts entre les hortes i alguns solars abandonats, aquests animalons tenen sort dels alimentadors que els porten menjar i aigua i de les voluntàries com la Vicky, que es dediquen a atrapar especialment les gates i les porten a esterilitzar, pagant-ho de la seva butxaca, perquè no es reprodueixin sense control. Per la Vicky cap animal hauria d’estar sense llar, més ben dit, sense una bona llar, ja que també ha denunciat en més d’una ocasió casos de maltractament animal o desatencions. I també, per això, la Vicky fa molt temps que demana a l’administració que prengui mesures en aquestes qüestions, un fet que fins a dia d’avui no s’ha produït.
La Victòria fa anys que anota en una llibreta totes les accions que ha dut a terme, així com també una llista de les demandes que caldria complir per millorar la situació dels nostres amics peluts. Un pas important seria la legalització de les colònies de gats, com ja es fa a Girona. A la ciutat veïna existeixen 60 colònies de gats, de manera que hi ha uns alimentadors amb carnet i l’administració paga entre 3 i 5 esterilitzacions a l’any per colònia amb un veterinari concertat. També existeix, a la capital gironina, una brigada per recollir animals al carrer, mentre que a Salt no hi ha res de tot això. És més, si et troben alimentant algun animal et poden sancionar amb una multa. La Vicky es pregunta on van a parar aquests diners així com l’impost que es paga per la tinença d’animals sensats, que ja fa cinc anys que s’aplica, mentre que fins ara només s’han fet uns pipicans que tenen les tanques massa baixes, no hi ha mai bosses per les defecacions i no estan desinfectats.
La Vicky admet que a vegades li agradaria no ser tan sensible amb aquest tema perquè li porta molts mals de cap i patiments, però admet que no ho pot pas evitar i que ja el seu pare era així. Tot i que avui dia la consciència sobre el respecte als animals i el medi, en general, podríem dir que ha millorat, la Vicky creu que encara caldria incidir més en l’educació, així com procurar que les persones que treballen en aquest àmbit a l’administració hi tinguin una certa sensibilitat. “Ja torna a estar aquí la pesada aquesta, diuen quan em veuen, però m’és ben igual”, s’exclama. Per la Vicky hi ha una pregunta clau: “de qui són responsabilitat els animals que mal viuen al poble de Salt?”, de moment, sembla que poca gent s’ho qüestioni.
Així que ben segur que us heu trobat alguna vegada a la Victòria acompanyada per algun pelut, o fins i tot per un ànec que gràcies a ella ara viu amb un gall, dos coloms, un conill, uns quants gats, un gos i la burrita Carmela. Ella mateixa ens recorda la cita de Gandhi: “la grandesa d’una nació es pot jutjar per la manera com els seus animals són tractats”. Aquí, doncs, tenim encara molta feina a fer.