Gemma Boix i Pino
Directora de l’escola La Farga de Salt
Quan se’m va proposar d’escriure sobre educació, realment em va agradar, em va il·lusionar. És la meva feina des de fa més de 30 anys, dels quals més de 25 els porto treballant a Salt.
L’educació està totalment vinculada a la societat.
L’ensenyament és un fet social en tota la seva estructura.
Els que ens dediquem a l’ensenyament-aprenentatge formem part del teixit social i som part d’una estructura vital. Vull dir que ens necessitem els uns als altres. Els mestres necessitem alumnes, famílies, agents socials… tots ens retroalimentem, i no puc entendre cap d’aquests sectors sense els altres.
Formar part d’un context ens situa, ens resitua i ens dóna arguments.
Es fa imprescindible conèixer el nostre entorn social i saber quin és el nostre objectiu comú, la fita educativa però també la fita social.
És evident que jo, com a professional de l’educació, penso en l’escola com un espai d’intercanvi d’aprenentatges, com a espai d’interrelació, de socialització. Per tant el seu sentit es fa innegable.
L’escola ajuda a la socialització, al coneixement de l’altre en tota la seva amplitud (reconèixer sentiments en l’altre, conèixer i aprendre de la cultura dels altres…).
És cert que la escola pública del poble, representa molt parcialment la societat saltenca.
Nosaltres treballem amb nens i nenes, famílies… i per nosaltres són els millors alumnes, les millors famílies del món, perquè són les nostres, la qual cosa no treu que pensem que el repartiment de l’alumnat nouvingut al llarg dels anys s’ha realitzat de manera poc igualitària i ha donat resultats totalment desequilibrats pel que fa al context social i cultural dels seus alumnes (escoles on la representació de l’alumnat de parla catalana és pràcticament inexistent). No hem estat capaços d’intervenir de manera adequada, i continuem sense saber trobar la fórmula.
Ara bé, les escoles fem la nostra feina.
Eduquem els nostres alumnes per ser membres actius d’una societat que serà exigent amb ells. Serà un lloc on hauran de fer prevaldre els seus drets, saber que són com tothom i que tindran a l’abast les mateixes oportunitats que tothom.