Quan vas arribar a Salt?El 27 de gener de 2003 vaig arribar a Barcelona, on vivia una persona del meu poble de Mali. Però ell no tenia plaça per mi al seu pis. Em vaig quedar a Barcelona amb un noi de Gàmbia i al cap d’uns dies vaig venir a Salt, on vivien uns coneguts malians. Abans d’aquest dia, no coneixia ni Girona ni Salt.Només d’arribar vaig començar a estudiar a l’escola d’adults de Salt i en tres mesos vaig començar a parlar el català.

Com vas arribar-hi?
Vaig arribar amb pastera des del Marroc fins a Canàries i després amb avió fins a Màlaga i d’allà fins a Barcelona per anar a veure el meu amic.

Perquè vas marxar de Mali?
Abans ajudava els meus pares a collir el cotó i a cuidar el ramat de vaques de la família, és una feina on es treballa moltíssim però no guanyes quasi res. A Mali estudiava el francès i, quan estava acabant el batxillerat, les coses van anar malament i vaig marxar a la capital.

Al 2001 vaig anar a Bamako i allà vaig aprendre l’ofici de pintor. Al 2002 vaig pensar en començar una aventura i anar a viure a un altre lloc. Entre el que guanyava pintant i l’ajuda del meu germà vaig aconseguir els diners per realitzar el meu viatge.

Quines coses et van sorprendre en arribar a Salt?
Per a mi, el més sorprenent van ser les construccions. Al meu poble les cases són rodones i amb el sostre de palla, són les cases tradicionals d’aquesta zona de Mali, a dins no hi tens mai fred ni calor!

La segona va ser la reacció de la gent quan els parlava, jo els parlava en francès i em contestaven: “no sé parlar, no sé parlar!” (gesticula i riu).

Amb tres mesos vaig aprendre el català i ara diuen: “aquest moreno parla català!”. Però sovint parlo el català i hi ha gent que em contesta en castellà.

On vius?
Al carrer Dr Ferran, la veritat que si no hagués firmat la maleïda hipoteca hauria canviat de zona, allà hi ha massa soroll i a mi m’agrada la tranquil·litat.

A què et dediques?
Els primers dos anys no trobava feina, només treballava a vegades de pintor i feia les feines de la casa on vivia: arreglava el pis, netejava, feia les reparacions i també feia el menjar cada dia, ja que el meu company treballava. A finals del 2004 vaig trobar feina en un viver de Santa Coloma de Farners. Els hi vaig agradar: “aquest noi parla bé el català!, tinc feina per a tu!”, em va dir. Em van ajudar a fer els papers i en vuit mesos ho vaig tenir arreglat. Aquest mes he perdut la feina després de set anys al viver, ja ens havien reduït les hores abans perquè havien baixat les vendes, el jefe m’ha dit que quan torni a haver-hi feina em trucarà.

Què trobes a faltar de Mali?
Quan comença la temporada de pluja, el paisatge i els colors canvien completament. M’encanta anar a mullar-me i a treballar sota la pluja!

Tornaràs a Mali?
Hi he tornat dues vegades i d’aquí a un mes hi tornaré. Aquesta vegada amb un camió carregat de coses per a la família i la gent del poble. Ara està millor, si cultives bé pots guanyar més diners. Les coses estan canviant, a vegades penso que podria tornar allà i comprar un terreny per cultivar: taronja, mango, plàtan… Aquí he après tècniques —com fer empelts, podar, etc.— i m’agradaria utilitzar-les allà. De moment em falta un tractor, treballar amb bous és molt dur. L’economia de Mali està millorant, la gent treballa més la terra, es venen més cereals, blat de moro, etc. També s’aprofita més el riu Níger per plantar-hi arròs.

Què és el que més t’agrada d’aquí? I el que menys?
D’aquí m’agrada molt la cultura i les festes, sobretot els gegants! Tinc un amic que està amb els gegants i m’avisa sempre que n’hi ha, a vegades he participat i tot!

El que menys m’agrada de Salt és que tots els fills d’immigrants vagin a la mateixa escola, així no aprenen bé. La convivència és complicada si els catalans marxen. No m’agrada gens que no hi hagi barreja.

Vols donar un missatge a la gent de Salt?
M’agrada viure aquí però hi ha gent que parla molt malament dels immigrants, els donen la culpa de tot. Amb la crisi tot va malament, hi ha gent amb moltes dificultats per viure. M’agradaria que la gent intentés comunicar-se, que es fiquessin en el lloc de l’altre. Es pot ajudar a un altre que està en dificultats. Hem de mantenir l’esperança, jo crec que les coses aniran més bé.

 

MALI

Capital: Bamako.
Població: 15.839.000 habitants.
Àrea geogràfica: 1.240.000 km2, és el 8è país en superfície d’Àfrica.
Clima: subtropical al sud (amb temporades de pluges del juny al desembre) i àrid al nord amb sequeres freqüents (el 65% del territori és desèrtic o semidesèrtic).
IDH (índex de desenvolupament humà): posició 175 d’un total de 187 països. 
Esperança de vida en néixer: 51’4 anys
Anys esperats d’instrucció per a un nen: 8’3 anys
Població analfabeta: 73’8 %
Idiomes: la llengua oficial és el francès. Un 80% parla bambara i hi ha nombroses llengües com  el malinke, soninke, peuhl, dogon, songhoi, minianka, senufo, khassonke, bobo i tamasheq.
Règim polític: democràcia semipresidencial de govern. El president i l’assemblea són elegits per sufragi universal. 
Independència de França: 1960.
Moneda: franc CFA de l’Àfrica Occidental.
Economia: basada en l’agricultura (el cotó és el producte més exportat), mineria (or) i ramaderia. 
Usuaris d’internet (per cada 100 persones): 2