Una dona se sosté les ulleres arran del nas mentre assaboreix un llibre. En un racó, un estudiant pren apunts i consulta un manual. Diversos rostres il·luminats per la pantalla de l’ordinador naveguen en la immensitat de la xarxa. I unes passes esmorteïdes per la moqueta s’allunyen entre els prestatges de la novel·la negra. Mentrestant, el temps passa lent i tranquil.
Text: Júlia Olcina
Als matins la biblioteca és quietud, un silenci atent i curós s’escampa per la sala mentre els jubilats llegeixen el diari. És el moment del dia amb menys afluència de gent, doncs pocs tenen la sort de tenir lliures els matins per poder gaudir de la biblioteca.
A les tardes, però, entre les cinc i les set, és l’hora del jovent. La biblioteca hi desplega una altra atmosfera, de calma freqüentada. Ara, l’espai també esdevé un lloc on trobar-se i on passar l’estona, un espai de convivència. Nens i joves vénen a fer deures o a fer ús dels ordinadors, i entre una cosa i l’altra, es troben amb amics i fan de la biblioteca un nou espai de relació.
La biblioteca és un espai viu, que batega al ritme que li insuflem els saltencs. I cada dia que obre les seves portes ens convida a llegir, ja que la biblioteca ens acull amb la càlida hospitalitat d’una llar de llibres. I fa olor de paper.
Una antiga nau amb nom rus
Els darrers anys hem pogut veure com als nuclis urbans es donava una nova vida a l’antic patrimoni industrial. Molts dels edificis fabrils de la primera industrialització han estat rehabilitats i reconvertits, i les antigues fàbriques tèxtils i velles farineres són en l’actualitat espais de promoció i de creació cultural.
A Salt tenim la factoria Coma-Cros, un enorme complex de naus industrials del segle passat que de mica en mica s’està rehabilitant i que, avui en dia, alberga una de les biblioteques més ben equipades del territori. La directora de la biblioteca, Belén Santamaria, ens explica com al poble encara roman viva la memòria del que fou aquella fàbrica tèxtil: Al principi, quan vàrem obrir aquí, la gent entrava i s’emocionava. Et deien: “Jo, nena, he treballat aquí. Aquí on estàs tu!” Això, a mi, m’ha marcat molt. Ara hi ha un espai tant maco, però hi ha gent que té records bastant complicats d’aquella època. Hi ha gent que encara no ha volgut entrar-hi… Efectivament, l’espai està carregat de memòria. De fet, la nau Kropotkin, que acull la biblioteca als seus baixos, encara conserva el nom rus amb què els treballadors la van batejar durant els anys de la col·lectivització, recordant-hi la breu revolució que capgirà la vida del poble en els convulsos anys de la Segona República.
Aquest equipament fou inaugurat el 2006, i el 2011 rebé el nom de “Biblioteca Iu Bohigas Blanch”, en honor al gran impulsor del coneixement de la llengua catalana durant el franquisme. Ara bé, tot i que aquest espai municipal és bastant nou, la història de la biblioteca pública a Salt té un llarg recorregut que es remunta a l’any 1954, ara fa seixanta anys! La primera biblioteca pública del poble es va instal·lar a una petita sala de l’antic edifici de l’escola pública, on avui en dia hi ha l’escola La Farga. Amb els anys, l’equipament va anar creixent i el 1966 es va traslladar al carrer Manuel de Falla, on hi havia una zona d’adults i una petita sala infantil. Aviat, l’espai es va tornar a quedar petit, els usuaris infantils eren cada cop més nombrosos i, en no cabre a la seva sala, van anar envaint les taules i l’espai de la zona d’adults. Així, el 1984 es va inaugurar una nova secció infantil, la biblioteca d’en Massagran, que en principi es va ubicar al cantó del mercat de Salt i que després es va traslladar al carrer Major, on es troba ubicada actualment i on cada dia obre les seves portes als més petits.
Belén Santamaría, la directora de la biblioteca, treballa a les biblioteques de Salt des de l’any ‘93, i, per tant, ha viscut nombrosos canvis que han passat al poble respecte al món de les biblioteques. Amb molt d’entusiasme, ens explica com van viure el trasllat a la Coma-Cros: “A l’edifici antic teníem un magatzem i molts documents els havíem de guardar allà. Quan vàrem venir aquí, tot el que teníem ho vàrem poder treure del magatzem i posar-ho a l’abast de la gent! A més, aquí vàrem pensar que estaria molt bé tenir-hi una aula de formació, que allà no en teníem, i és un espai que s’utilitza molt i es demana molt. Va ser un canvi brutal! Passar de cent cinquanta metres quadrats a mil tres-cents, doncs imagina’t! Va ser espectacular i fantàstic!”
Il·lusionant els més petits
Una de les missions principals de la biblioteca pública és crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys. Per això, la biblioteca infantil ofereix un espai obert i atractiu, on els petits poden envoltar-se de llibres, sentir la seva olor, el tacte aspre del paper, i descobrir mil i una històries amagades entre les seves pàgines.
Per tal d’obrir ponts entre la biblioteca pública i els nens i les nenes del municipi, es duen a terme nombroses activitats a la biblioteca. Molt sovint, la biblioteca infantil cedeix el seu espai a grups d’escolars. Així, ja des de l’escola bressol, els infants es familiaritzen amb l’espai i experimenten la riquesa de tenir el món dels llibres a l’abast.
Les sessions de conta-contes són una de les activitats infantils més destacades, en les quals es recupera la bella tradició de la narració oral. Encisats sota l’influx del narrador, els nens s’impregnen de rondalles, històries i llegendes que els fan somiar.
A més a més, a la biblioteca hi ha tres clubs de lectura: un d’adults, que ja porta molts anys en funcionament i, des de fa dos anys, els clubs infantil i juvenil. A cada grup hi ha entre deu o dotze nens, que es llegeixen el mateix llibre i el comenten un cop al mes. Per tal de dinamitzar-lo, el personal de la biblioteca ha anat directament a les escoles a oferir als nens si volen participar-hi. Aquests clubs contribueixen a que la lectura formi part del seu dia a dia, estimulant-los la imaginació i la creativitat, i acompanyant-los en el seu aprenentatge.
“El cove de les paraules”
El curs 2005-2006 es posà en marxa el Pla de Lectura Pública de Salt, un conjunt de projectes adreçats a dinamitzar la lectura dins les escoles, tendint ponts entre els alumnes i el món dels llibres. A causa de les retallades dels darrers anys, el Pla Lector ha anat a menys. No obstant això, actualment roman en funcionament un dels seus projectes més eixerits, “El Cove de les paraules”.
Aquest any n’és la quarta edició i es tracta d’un projecte d’una envergadura enorme, ja que consisteix a escriure un llibre entre tots els nens de quart de primària del poble. Els escriptors Anna Manso i Pau Joan Hernández dinamitzen l’escriptura. Per començar, es planifica la feina amb els tutors de les escoles i es realitzen visites amb els alumnes a l’entorn del poble, així, els nens poden agafar idees i crear els seus personatges. De mica en mica, la inspiració va creixent i les històries comencen a agafar forma.
Al llarg de l’any, a partir d’un espai virtual, els nens es comuniquen amb els dinamitzadors. Així, van teixint el fil conductor que ho lligarà tot en una gran obra. El resultat és la publicació d’un llibre escrit a tres-centes cinquanta mans, amb el nom de tots els nens i nenes de quart, ja que tots són autors, il·lustradors…
A final de curs, un cop acabada l’obra, se celebra la cloenda. Junt amb els escriptors, els alumnes de 1r del Grau Superior d’Animació Sociocultural i Turística de l’IES Vallvera de Salt s’encarreguen de dinamitzar l’acte. La bibliotecària Belén Santamaría ressaltava així la importància d’aquest projecte: “Nosaltres el valorem molt, perquè hi participen molts nens, entre tres-cents cinquanta i tres-cents vuitanta nens de totes les escoles de Salt. Durant el curs van treballant-hi i el dia de la cloenda és apoteòsic, veus tants nens bocabadats, escoltant els escriptors que han participat en el projecte… Té molt de sentit!
I no tot són llibres
A la biblioteca Iu Bohigas no només hi ha llibres. És un espai cultural en ebullició! Entre els seus murs podem trobar una exposició d’art, una conferència, la presentació d’un llibre recent publicat, un taller de manualitats… La varietat de propostes és enorme, i n’hi ha per a tots els públics!
Segons la memòria de la biblioteca, l’any passat es van fer 176 d’aquestes activitats a la biblioteca, en les quals van participar 5.544 persones.
Les possibilitats que ofereix aquest espai lluminós, acollidor i diàfan, el fan idoni per a convertir-se en sala d’exposicions. La bibliotecària ens explica que està funcionant molt bé: “La gent ja ens coneix, saben que poden exposar la seva obra i vénen i ens ho demanen. Ja tenim reservat fins el maig de l’any que ve! És una cosa que té tirada, va tenint, la gent hi ve, i ja et dic, hi ha gent que no pot anar al claustre a exposar, però la biblioteca és un espai públic, obert a tothom!”
Pintura, escultura, objectes antics, mobles… Cada exposició és una intervenció en l’espai que el transforma i li confereix un nou aspecte, com si la sala estrenés un vestit nou, els qui s’acosten a la biblioteca hi queden ben impactats!
Una altra activitat que es duu a terme al llarg de l’any són les visites guiades a la biblioteca, amb la finalitat de donar a conèixer l’espai i les possibilitats que ofereix. Com si es tractés d’un itinerari pel món dels llibres, el personal de la biblioteca va desvetllant cada racó, ensenyant a nens, adults i joves com fer de la biblioteca un recurs valuós, que pot ser de gran utilitat per cercar informació de tota mena, per fer els deures, treballs i recerques, o simplement per espavilar la imaginació amb una bona novel·la.
Què té la literatura que tant ens enganxa?
Un llibre és una finestra. Obre-la, endinsa’t, i no seràs mai més la mateixa persona, perquè llegir deixa sempre una empremta, i quan tanquem l’última pàgina d’un llibre som una mica més savis, un poc més experts.
Segons l’investigador de la ment Michael S.Gazzaniga, en certa manera és com si la literatura ens preparés per a allò desconegut. Les històries fictícies ens plantegen situacions diverses, que ens ensenyen estratègies i formes d’actuar davant la vida. A través de la lectura o de les històries que escoltem, ens posem en la pell dels personatges i vivim les seves peripècies i aventures. Quantes més històries fictícies escoltem, més seran les circumstàncies amb què estiguem familiaritzats, sense haver d’experimentar-les en la dura realitat. Si ensopeguem amb aquestes mateixes circumstàncies en la vida, tindrem una bona base d’informació a la qual recórrer.
D’aquesta manera, la literatura ens permet viure mil vides, ens posa a l’abast tot un cúmul d’experiències que ens preparen per a l’inesperat. Mitjançant la ficció, sense adonar-nos, practiquem mentalment la manera d’afrontar una situació nova. Com els somnis, en certa manera…
L’era de la digitalització
Els llibres són un dels objectes més antics de la història. Instruments de cultura, han adoptat diverses formes i materials, però sempre amb la mateixa finalitat: transmetre coneixements i històries que perduraran en el temps. No obstant això, en l’actualitat el futur del llibre resulta incert. La irrupció de les noves tecnologies en les nostres vides està canviant ràpidament la manera que tenim d’accedir a la informació. De fet, si observem les pautes dels usuaris de la biblioteca, podem veure com la major part dels joves sobretot vénen a la biblioteca a utilitzar els ordinadors i fan poc ús del préstec.
Per fer front a l’elevada demanda d’ordinadors, la biblioteca està ben dotada de maquinari. A la sala d’adults hi ha dotze ordinadors per navegar per internet, que gairebé sempre estan plens. A l’aula de formació n’hi ha quatre més, que sovint s’utilitzen per fer deures o treballs de classe. Per a les sessions de consulta ràpides, com per exemple la cerca de documents al catàleg de la biblioteca, n’hi ha tres més. Per últim, no podem oblidar els més petits, que disposen de quatre ordinadors a l’espai infantil.
És un fet, el suport digital cada cop té més tirada. L’any passat 31.731 usuaris al mes van accedir al servei d’internet. A més, la biblioteca disposa de xarxa Wi-Fi, a través de la qual es van fer 3.489 connexions amb ordinadors personals, tauletes i mòbils dels mateixos usuaris.
En definitiva, els temps estan canviant, i les biblioteques hauran d’adaptar-se a aquesta ràpida transformació. Davant els nous reptes que planteja la digitalització i l’era internet, una pregunta roman en l’aire: quin serà el futur de les biblioteques?