Text: Isabel Hidalgo
Podeu presentar els membres del grup?
I tant! Som quatre. L’Urri al baix, en Martí a la guitarra, el petit Donsi a la bateria i jo, en Pitu, a la veu.
Quan fa que toqueu? Com va sorgir la idea d’aquest projecte?
Fa vuit anys, en unes barraques de Santa Coloma de Farners, el primer bateria i fundador del grup (Aitor, el Asturiano), mentre veiem els Mojinos Escozíos, em va dir: (assenyalava al Sevilla, veu dels Mojinos):
-Tío, ese podrías ser tú. ¿Montamos un grupo?
…i així ho vam fer.
Per què us dieu Objetivo tu Cama?
(Riu) A tu què et sembla? Som uns bandarres, a dalt i a baix de l’escenari… i les noies ho saben!
Quin estil de música feu? En qui us inspireu? Qui són els vostres referents?
El nostre estil no és res nou, ni res fora de sèrie. Es ROCK. Rock urbà, bandarra, callejeru, el típic rock que escoltes als garitus de motoristes, als bars de nit on posen heavy… Inspiració? Les nostres lletres parlen de festa, de motos… de dones. Només parlem d’això, perquè durant tota la setmana treballem com desgraciats i les nostres vides estan plenes de problemes, factures, multes, mal rotllos amb el jefe, la hipoteca…… el cap de setmana volem festa i així ho fem saber.
I referents, doncs…. ens vénen de tots cantons… hi ha components que escolten Glam Rock, d’altres Metal X-trem, Punk, Rock.. i milers de grups que han alimentat la nostre joventut o infantesa.
A l’hora de fer les cançons, en què penseu? De què parlen les vostres lletres?
En què pensem? En farra! Això t’ho pot dir qualsevol component del grup. Estem cansats de treballar i volem passar-nos-ho bé, per això les nostres lletres són sense vergonya i directes. Sense rerefons ni complicacions.
Què us aporta la música? Per què feu cançons i no feu… quadres o manualitats?
No som músics. No ho hem dit mai. Estem al rotllo per passar-ho bé, per poder-nos divertir i anar a qualsevol lloc a fer birres i conèixer grups i gent nova. Sempre és bo aprendre d’altres grups. Nosaltres tenim molts hobbies, des d’anar en moto fins a passejar agafats de la mà per la platja durant una posta de sol. Fem cançons per què si no estaríem atracant farmàcies o alguna cosa pitjor. Almenys així estem distrets.
Teniu un directe mot explosiu i divertit, sense complexes, i això és el que fa que l’espectador s’ho passi bé als vostres concerts. Com els prepareu? Està tot pensat o és improvisació?
Nosaltres no pensem res ni preparem cap espectacle, som així sempre. Literalment les nostres vides són iguals en un concert petit, en un escenari davant de 15.000 persones o al bar fent canyes amb els amics. No som un bon exemple per a la mainada, ho hem d’admetre…
L’any 2011 vau guanyar el concurs Salt The Músics. Què va significar això pel grup?
Va ser molt gran per nosaltres. Ens va demostrar que podem fer coses i que podem agradar a la gent. Ens va encigalar molt i vam decidir gravar un CD… i amb el temps, n’hem gravat un segon.
Què us emporteu del vostre pas pel concurs? Us ha servit pel futur?
Sempre s’aprèn de les experiències, i el Salt The Músics és una oportunitat per ampliar coneixements. Gravar en un estudi, fer un videoclip… tot això, ajuda a tirar endavant.
I ara en quin punt esteu? Quins són els vostres projectes de futur?
El punt? Estem lluitant pel rock, estem intentant que la nostra música o soroll, com vulguis dir-li, arribi fins al mateix infern i que el propi diable tingui ganes d’escoltar-nos.
El futur? Si cada vegada ens costa més viure el dia a dia, no hi vull ni pensar, en el futur.
Com es troba el rock d’estat de forma actualment?
Molt fotut. Massa…
Com creieu que està el panorama musical a Salt? Sabem que a més de tocar, alguns de vosaltres organitzeu concerts amb altres bandes i festivals. Per què? Què us aporta?
(Riu) Sí. Jo, en Pitu, sóc un dels organitzadors de l’Astella Rock. Una entitat col·laboradora amb La Mirona: és un projecte per recolzar bandes amateurs i emergents de les comarques catalanes, tot i que han vingut bandes d’Itàlia i d’Irlanda. Per què? Fàcil, perquè m’agrada el rock! (Riu) I què m’aporta? Festa, rock, nous amics, experiències noves, acció… a més a més, és una oferta molt interessant per al públic de Girona.
Creieu que tothom hauria de posar una mica de música a les seves vides?
Sí, si la gent es desfogués amb la música i cridés als concerts o on fos, aniríem menys estressats per la vida.
Posem-nos a somiar, amb qui us agradaria compartir escenari que encara no ho hagueu fet?
Amb Motorhead. Sense dubte. O amb la Katty Perry, que fa molta patxoca! (Riu)
Teniu alguna proposta de millora pel poble de Salt?
Moltes, però sé que no me n’escoltaran cap.
Digueu el que vulgueu a la gent de Salt.
Lluiteu per ser feliços i lliures.