Anna Llens i Alfons Moret. Metges d’Atenció Primària.
La definició
L’osteoporosi primària és la disminució de la densitat òssia deguda a l’envelliment, i representa un factor de risc menor de patir una fractura.
Diem menor perquè són factors molt més importants un baix pes i l’antecedent de fractura, tant una pròpia després dels 50 anys, com una de fèmur en un familiar de primer grau.
I el risc màxim són les caigudes!
La densitometria.
La densitometria és la prova que intenta valorar la densitat òssia.
Desafortunadament té molt poca precisió i no serveix per valorar el risc de fractura, especialment si s’utilitza, com sovint es fa, de forma aïllada. Porta a un fals diagnòstic i a un tractament innecessari i sovint perjudicial.
Els estudis demostren que no té cap sentit fer densitometries a dones menors de 65 anys ni a les més grans sense els factors de risc exposats, ja que tractar-les no evita cap fractura.
Encara més, la major part de fractures es produeixen en dones que tenen una densitat òssia normal.
La densitometria només té una indicació: decantar la balança per iniciar o no un tractament en els casos clínicament dubtosos, que són pocs.
Els suplements de vitamina D i calci
La vitamina D la fabrica el propi cos amb l’exposició solar diària d’uns 15 minuts.
Respecte al calci, les dones a partir dels 50 anys necessiten diàriament uns 1200 mg, que són molt fàcils d’aconseguir amb una dieta adequada. Perquè feu els vostres càlculs això és el que aporten 100 g d’alguns aliments:
Formatge de bola, gruyère o manxego: uns 800 mg
Sardines de llauna: uns 400 mg
Ametlles o avellanes: uns 240 mg
Figues seques: uns 180 mg
Cigrons o mongetes: uns 160 mg
Bledes o espinacs: uns 115 mg
Un got de llet de vaca (sencera o desnatada) aporta uns 300 mg i un de llet d’ametlles uns 400 mg
Els suplements, doncs, només s’han de prendre en el cas excepcional d’una manca de calci dietètic i d’una gair
ebé nul·la exposició solar, situació que es pot donar en persones recloses a casa o al geriàtric.
Els fàrmacs
Al nostre país, i a causa segurament a factors genètics i a l’important exposició solar, la taxa de fractures és de le
s més baixes d’Europa. Paradoxalment, però, som el país europeu amb la major prescripció de medicaments per a l’osteoporosi. Som els campions del que no toca!
I no són medicaments inofensius ni especialment útils.
En general disminueixen poc el risc de fractura (i gens en dones menors de 65 anys!) i causen problemes; alguns habituals, tot i que menors, com ara vòmits o molèsties digestives, i altres poc freqüents però greus, com ara necrosi de la mandíbula, fractures de fèmur atípiques, augment del risc de càncer esofàgic, infeccions greus, alteracions psiquiàtriques, embòlies pulmonars i infarts.
Recomanacions
No fumeu, camineu diàriament i feu dieta mediterrània.
I recordeu que evitant caigudes previndreu la major part de fractures de fèmur!
O sigui, que cal corregir la visió, portar sabates adequades, retirar catifes i altres perills del domicili i valorar l’ús d’un bastó amb puntera de goma o d’uns caminadors.
I molt important! Parleu amb la vostra metgessa per si cal retirar algun medicament que afavoreixi l’osteoporosi, com ara els protectors gàstrics, o algun que dificulti la coordinació, com tranquil·litzants, antidepressius i somnífers.
Conclusions
L’osteoporosi no és una malaltia ni causa cap mena de símptoma.
S’ha d’abandonar el raonament simplista i erroni de valorar el risc de fractura mitjançant densitometries.
I s’ha de deixar d’una vegada de tractar a dones menors de 65 anys, o més grans però sense factors de risc, ja que fer-ho no evita cap fractura, surti com surti la densitometria que mai no s’haurien d’haver fet.