Referents comunitaris per a superar tràmits a l’administració
Text: Xavier Xarbau
La barrera d’ «els papers»
Tots els ciutadans hem de fer diferents tràmits a l’Administració al llarg de la vida. Molts dels quals si no els fem a temps i queden fora de termini, més enllà d’una sanció o d’haver de reiniciar-los, poca incidència ens provocarà en la nostra vida quotidiana. Però aquest no és el cas d’un gran nombre de veïns de Salt quan parlem del tràmit pel qual s’assoleix el permís de residència i treball, o de la seva renovació. Aquests veïns no es poden permetre quedar fora de termini. S’hi juguen molt. I no només ells, també tota la resta. Estar regularitzat determina l’accés de les persones a poder treballar amb contracte, a accedir als serveis públics en igualtat de condicions i a anar fent el procés pel qual un dia es podrà obtenir la nacionalitat i, per tant, poder votar.
La legislació espanyola d’estrangeria determina els procediments pels quals s’accedeix a la residència, el que es coneix com a tràmit d’arrelament, i com aquesta es renova fins a esdevenir permanent, el que es coneix com a tràmit de renovació. Tant un com l’altre estan subjectes a aspectes laborals. L’arrelament, al fet de tenir un precontracte de treball. La renovació, al fet d’haver cotitzat un mínim de mesos. Què passa si no es compleixen aquests requisits? Doncs que la persona no obtindrà, o perdrà, el permís de residència i treball. No poder renovar aquest permís, el que anomenem ‘irregularitat sobrevinguda’, no només torna a situar a la persona en una posició d’inferioritat i de risc, de molta vulnerabilitat, sinó que és una patacada per a ella i el seu entorn. No només l’afectarà a ella i a la seva família, també a la societat en general. Un veí sense permís de treball no pot lluitar en igualtat de condicions que la resta, ni tampoc pot aportar el mateix que la resta. Serà molt més difícil que aconsegueixi un contracte de treball. Si, a més a més, ja havia tingut el permís i l’ha perdut, aquest pas enrere i tot el que significa no ajuda gens a la integració. És a dir, a la seva participació en societat i al seu reconeixement com a individu amb drets i deures i, sobretot, a sentir-se part del país. Se’l torna a situar fora del sistema normalitzat.
Per tal de poder superar els tràmits d’arrelament i de renovació del permís de residència i treball, existeixen els informes d’arrelament, en el primer tràmit, i d’integració, en el segon. Aquests informes complementen i, per tant, ajuden a superar el tràmit en cas que els requisits no es compleixin totalment. Cal sol·licitar-los a l’Ajuntament i els expedeix la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Perquè l’informe sigui positiu és de gran ajuda haver passat pel Servei de Primera Acollida, que presta l’Ajuntament en col·laboració amb la Generalitat. A Salt, aquesta feina la fem des del Servei Municipal d’Acollida i Ciutadania situat al Mas Mota, seu de l’Àrea d’Integració i Convivència de l’Ajuntament de Salt.
Els veïns com a agent actiu: accions des d’espais de relació quotidiana
Des del Servei Municipal d’Acollida i Ciutadania vam detectar que moltes persones immigrades no podien renovar la residència ni acollint-se a l’informe d’integració que emet la Generalitat. No complien els requisits. Si haguessin disposat de la informació adequada, haurien pogut fer quelcom per complir els requisits, com per exemple cursos de llengua i coneixement de l’entorn o, actualment, obtenir el Certificat del Servei de Primera Acollida. Aquest és el punt de partida del projecte Accions des d’Espais de Relació Quotidiana: la prevenció.
Vam partir d’aquestes línies de treball:
– Donar informació per prevenir situacions d’irregularitat sobrevinguda.
– Desactivar informacions incorrectes i rumors per evitar que la gent faci passos en fals que els acabin situant en posicions de més vulnerabilitat.
– Actuar conjuntament amb els ciutadans; els tècnics hem d’ajudar i podem proposar accions, però han de ser les persones les qui siguin agents de canvi.
– Les persones immigrades no són només usuaris de serveis o membres d’associacions, són veïns amb una vida quotidiana plena de relacions socials, i és amb aquestes xarxes amb les que també hem de connectar.
– Implicar els comerciants, ja que són referents de les seves comunitats i les botigues són els espais de relació, els nodes físics de les xarxes relacionals amb les quals volem connectar.
Vam iniciar el projecte Accions des d’Espais de Relació Quotidiana des del Servei Municipal d’Acollida i Ciutadania – VINCLE Associació, en el marc de l’Àrea d’Integració i Convivència de l’Ajuntament de Salt, el juny de 2014.
Des de l’inici hem posat els comerços al centre del projecte ja que són un espai de relació natural, són un dels llocs de la vida quotidiana, on es parla i on les persones ens construïm la nostra visió de les coses. La imatge del típic colmado de poble o de barri, o la cafeteria on la gent hi va a passar l’estona, o la cua de la carnisseria, són familiars per a molta gent. Són llocs on circula la informació, però sobretot on construïm coneixement ple de sentit. En aquests espais hom busca informació sobre un pis per llogar, o sobre si algú es ven una moto a bon preu, i on es parla de moltes coses quotidianes, de diverses situacions, també d’ «els papers». Que algú que comprèn perfectament la teva situació t’expliqui en la teva llengua materna quin camí has de seguir, et donarà confiança i entendràs quina utilitat té això per a tu. No es tracta simplement que un botiguer tradueixi els requisits des d’un argot tècnic a un llenguatge comprensible, es tracta que una persona coneguda per a tu t’expliqui què has de fer i en què et beneficia. Es tracta d’obtenir un coneixement situat, útil per a tu i les teves necessitats.
Actualment el projecte està gestionat per VINCLE Associació, subvencionat per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, i compta amb 18 comerços col·laboradors. Els podeu reconèixer perquè tenen, enganxat a l’entrada, un adhesiu rodó, amb una ‘i’ negra dins un cercle verd. En aquests comerços hi podeu trobar informació del Servei de Primera Acollida, dels cursos vinculats a aquest servei, podeu fer-hi alguna consulta bàsica i en alguns casos concertar hora amb el Servei d’Assessorament Jurídic en matèria d’estrangeria, que també forma part del Servei Municipal d’Acollida i Ciutadania.