Amb els sentits ben oberts, descobreixo Salt, els carrers m’impregnen d’olors d’essències, d’aromes que enriqueixen paladars, de sons i llengües que desperten l’oïda… però, i al tacte? quines sorpreses li amaguen els racons d’aquest poble? Decideixo continuar caminant… de sobte, m’aturo, palpo i observo teles i teixits, mentre la vista s’emborratxa amb colors, vius, estampats… , i penso: quanta tela!
Text: Elisenda Lorés
M’agrada cosir; posar fil a l’agulla amb la roba que ja tinc –customitzar, crec que en diuen–; dibuixar una idea i donar-li forma… aprendre a cosir tot recuperant els coneixements d’una sàvia vellesa, els quals havien quedat en l’oblit. Per sort, a Salt hi tinc tot el material, els nous temps i l’arribada de cultures diferents han creat, de nou, un entorn tèxtil: botigues de teles i teixits.
Si hi aneu a donar un cop d’ull teniu per triar i remenar; estils agosarats i més discrets; el ventall de colors i estampats és molt ric i no s’acaba: amb tota probabilitat trobareu la peça adequada per a unes cortines, per cobrir un sofà, per fer un vestit o qui sap què… només cal entrar i fer volar la imaginació, racons i racons de tubs llargs de teles de punta a punta i fins a dalt al sostre… i no s’acaba aquí… no en tindríem prou amb les teles, no??… ara ve el racó dels petits tresors i els detalls, els acabaments polits per fer un bon disseny: botons, cremalleres, brodats, blondes… el paradís de la costura… de vegades és difícil saber què vols entre tantes coses!
Però, entre tota aquesta nova eclosió tèxtil, també hi ha qui perdura, arrelat al Veïnat de Salt, any rere any, des de 1962, amb les portes obertes dóna la benvinguda a saltencs i saltenques, i visitants de Girona i rodalies que busquen teixits de novetat i alta costura, o ara, inclús, hi poden trobar més de 1000 robes de patchwork, això sí que és tenir tela!
I és que en certa manera, cada botiga és un petit racó de món en un mateix espai urbà, des del Marroc a l’Àfrica subsahariana passant pel passat tèxtil català, on els carrers esdevenen com un mirall d’aquesta explosió de colors i textures. Així doncs, només cal caminar i deixar-se portar, ja que si seguim el fil dels sentits sempre arribarem al lloc on volem anar.