Els participants del projecte Salt en Dansa debuten amb Calidoscòpic, un espectacle de creació comunitària que ens explica els diferents personatges que hi ha en cadascú de nosaltres.
Text: Helena Boadas
Dotze persones assegudes en cadires repartides per un escenari sobri i molt efectiu. Pantalons negres i parts de dalt de colors vius -blaus petroli i turquesa, un únic groc i molts roses i vermells-. Tots quiets, en silenci. Tot de cop, l’únic home comença a marcar un ritme i aquí comença tot. La coreografia és un joc de ritmes amb mans que es piquen al cos i peus que piquen a terra que enganxa i sona molt bé. Després vénen jocs de veus i monòlegs creuats, improvisació, més coreografies molt ben fetes i sabates, moltes sabates, que donen molt de joc. La llum d’un focus cau a sobre una dona que es posa molt lentament un abric a l’estil Humphrey Bogart amb una contundència que ens deixa a tots impressionats. Una altra simula problemes d’equilibri sobre unes sabates de taló i ho fa tan bé que ens fa patir -caurà, ara caurà-. Un gronxador que baixa del sostre i una dona que es gronxa a dos metres d’alçada i que traspua felicitat i llibertat per tots els porus de la pella. Complicitats, somriures, molta presència. Cadires, totes diferents, que canvien de lloc i acullen personatges diferents que ens expliquen mil maners de seure. Una dona que, posant-se’l i traient-se’l infinites vegades, ens ensenya mil maneres de posar-se un vestit. Una altra ens ensenya mil maneres de posar-se una armilla, i l’únic home fa el mateix amb un cinturó. I mil maneres de caminar. I mil maneres de ballar. I mil maneres de ser. Com els petits vidres de colors que formen el calidoscopi que dóna nom a l’espectacle. Tot això i molt més a ritme de Mala Rodríguez, Vinicio Capossela, Klaus Schulze i La Tobala, que li dóna un punt aflamencat molt interessant.
Calidoscòpic, que es va estrenar el 13 de desembre al Canal, Centre d’Arts Escèniques, és un espectacle de creació comunitària, la mostra final del projecte Salt en Dansa, una iniciativa de la Factoria Cultural Coma Cros i el Nou Espiral. Però què és Salt en Dansa? La Montse Canals i la Meritxell Cardellach, de la Cia. Las Lolas i directores de l’espectacle, ens expliquen que el projecte va néixer de la voluntat de crear un espectacle, des de zero, entre tots: entre persones que saben ballar i actuar i persones que no ho han fet mai, entre persones de totes les edats (a partir de 16 anys, puntualitzen, perquè no era una activitat infantil) i entre persones amb diferents sensibilitats, amb diferents gustos, diferents trajectòries i diferents recursos econòmics (l’activitat era gratuïta per a tothom i l’espectacle final, també). Fan molt d’èmfasi en el fet que l’espectacle s’hagi creat entre tots i des de zero. I fan bé de remarcar-ho, perquè crear una cosa entre tots i tirar-la endavant no té res a veure amb assajar una coreografia que algú s’ha inventat: hi ha un valor extra, que és la creació comunitària. I, al final, aquest espectacle va d’això. Els assajos van començar a finals de setembre (cada divendres al vespre, a la sala de cos de l’ateneu de la Factoria Cultural Coma Cros) i la veritat és que la feina que han fet en menys de tres mesos és espectacular. Han aconseguit crear un espectacle de gairebé quaranta minuts potent, interessant, que mai no perd el ritme i, sobretot i molt important, molt digne. Perquè, al meu parer, mantenir la dignitat de tots els participants és el que fa que ens creiem de veritat els treballs inclusius i és aquí on es veu el respecte autèntic dels directors-organitzadors-professors cap als que pugen a l’escenari, siguin grans ballarins o no tant. I aquest espectacle era digne i moltíssim més.
Enhorabona a tots els participants i a les directores, heu fet un gran espectacle, i visca la dansa!