Com veurem d’aquí uns anys la situació d’excepcionalitat en què estem instal·lats? De moment, som aquí, enmig d’un conflicte obert amb les manifestacions més multitudinàries de la història d’Europa, presoners polítics, exiliats, repressió sistemàtica, l’autonomia intervinguda i un estat (el més corrupte i amb més imputats d’Europa) que rebaixa la democràcia a una paraula buida i sense sentit. Mitjans de comunicació en mans del conservadorisme dominant vomitant bilis en comptes d’informar, un sistema judicial totalment parcial i l’extrema dreta que campa impunement com mai ho havia fet. Terrible.
Caldrà temps per pair-ho. Totes les energies personals i col·lectives que s’estan bolcant en aquest procés, tota la il·lusió per construir alguna cosa més enllà de l’autonomia, totes les hòsties, les decepcions, els canvis de guió dels dirigents… no és poca cosa.
Però el conflicte també és un moment de canvi i cal aprofitar-lo. Tot aquest desig de canvi, aquesta capacitat mobilitzadora s’han d’utilitzar per transformar les injustícies i desigualtats endèmiques instal·lades a Catalunya des de fa dècades més enllà de cartells i eslògans que hem vist pels carrers de Salt i per tot Catalunya durant tot aquest procés: «per una república respectuosa amb el medi» o «per una república dels drets socials i laborals». Però calen fets, més que eslògans; per què sinó com deslligarem el procés de tot el llast de polítiques neoliberals i corrupteles del passat -o present- que han enfonsat les classes populars?
Des de 17190 Universalt sempre hem posat l’accent en la millora de la qualitat democràtica de tots els saltencs i saltenques. Això vol dir drets i millores socials per a tothom, educació pública de qualitat sense segregació, habitatge digne, equipaments públics, foment de l’economia social, sostenibilitat energètica i foment de les energies renovables, suport a les iniciatives ciutadanes i foment de la participació, tolerància zero amb la corrupció, etc., però lluny d’aquest horitzó seguim avançant a pas de tortuga i de vegades a pas de cranc fent passes endarrere en els grans temes de «país»
De fet, seguim subvencionant l’escola més elitista i privada i no invertim com caldria a la pública. Alguns, fins i tot, es neguen a reconèixer el finançament il·legal i la corrupció més que provada; continuem apostant pel turisme de masses i BCN World, travessem Catalunya amb la MAT, tenim un índex de pobresa i una especulació amb l’habitatge i el lloguer que fa por… i no tot és culpa de l’estat espanyol!; hi ha moltes coses que depenen de l’orientació de les polítiques de govern de la Generalitat i els ajuntaments. Ja fa temps que anem tard amb l’agenda social i mediambiental, no podem esperar que la proclamació de la república ens solucioni els problemes, hem de ser república defensant els valors que representen justícia, igualtat i estima pel territori.
Per sort aquests valors són ben vius en la societat, celebrem una vegada més la vivacitat del teixit associatiu saltenc, la mobilització del grup contra la segregació escolar, la crida dels pares i mares de la Farga contra la no diversitat dels nens de l’escola; com també la constància de les AMPA escolars, dels professionals dels serveis públics que batallen en un poble pobre, de tota la xarxa de l’Ateneu Popular Coma-Cros que està fent realitat el projecte.
Aquest poble es mereix valentia política i, per això, falta donar suport als projectes liderats per la població civil com ho subratlla a la nostra entrevista el bibliotecari jubilat de la Massagran, Jordi Artigal, que clama pel dret a la lectura. També manquen polítiques culturals que apostin per la cultura de base i pels artistes del territori com són els muralistes que podreu llegir al diàleg. En el reportatge recordem la valentia i el compromís de la gent que va viure a Salt l’1 d’octubre, se sentissin identificats o no amb el projecte independentista, i en el patrimoni històric recuperem les reminiscències del passat republicà al poble mitjançant una fotografia antiga.
Esperem que amb totes les històries d’aquest número us sentiu una mica fora de l’estat d’excepció en el qual vivim i us donin empenta per seguir valents i compromesos. Bona lectura!