Bon dia patinadors i patinadores! Així comença cada setmana el programa de ràdio Ens patina l’embrague, produït i conduit per persones amb algun trastorn mental i usuaris de la Fundació Drissa, una entitat sense afany de lucre que treballa en el camp de la salut mental. El programa s’emet cada dijous per Ràdio Salt (97.7 FM) i el seu objectiu és lluitar contra l’estigmatització social de persones amb una malaltia mental.
Text: Agnès Cabezas i Pere Serrat
Foto: Pere Serrat
Hem entrat a la ràdio a compartir una estona amb els conductors actuals del programa, en Francesc, en Pedro, en Félix i en Miquel i també amb la Rosa Maria, la coordinadora del programa. Amb humilitat, bon humor i una sorprenent professionalitat, aquest magazine emet en directe cada setmana carregat de seccions, entrevistes i una bona combinació d’actualitat, reflexió i sinceritat. El programa de ràdio és un dels tallers que ofereix la Fundació Drissa als seus usuaris que pateixen algun trastorn mental i que necessiten un entrenament per iniciar un itinerari laboral. Però el resultat va molt més enllà i esdevé una potent eina per trencar amb l’estigmatització del col·lectiu i normalitzar aquest problema, que generalment es desconeix o és tabú per a la nostra societat.
D’on neix la idea del programa? Quan fa que s’emet?
Tots – Aquest any farà quinze anys que el fem.
Rosa M.- La idea del programa va sorgir coincidint amb l’inici de l’activitat de la Fundació Drissa el 1999, i no va ser fins cap al 2004 que després de dubtar entre fer o un programa de televisió o un de ràdio, es va optar pel de ràdio. La Fundació es va posar en contacte amb ràdio Salt i de seguida se’ns va facilitar tota la posada en marxa per començar. Des d’aleshores no hem parat i ja portem 614 programes.
Qui formeu part de l’equip com a locutors? Sou sempre els mateixos o aneu canviant?
Tots- Els mateixos no, anem canviant.
Francesc – Hi ha constància d’alguns i altres van canviant, depenent de les circumstàncies. Jo per exemple, que sóc els més veterà, ja fa sis anys que hi participo.
Pedro- Jo fa 5 mesos, i després ho hauré de deixar per la feina.
Rosa M.- Ens patina l’embrague és un taller del servei prelaboral de la Fundació Drissa, un servei de capacitació de persones que volen trobar una feina i fan una sèrie de tallers. Els locutors van passant, als que els agrada fer el taller de ràdio hi estan tot el temps fins que, en el moment que troben una feina moltes vegades han de deixar la ràdio perquè és incompatible per horaris. Però us donarem una primícia, no està encara anunciat enlloc, però tampoc és cap secret… Ens patina l’embrague s’obre i partir d’ara deixarà de ser un taller de la Fundació Drissa i passarà a ser un programa de ràdio de salut mental de Girona i comarques, que dependrà de la Xarxa de Salut Mental i Adiccions. Obrim doncs tot el programa de ràdio a tothom que hi vulgui col·laborar i que estigui dins la Xarxa, gent que estigui en contacte amb algun professional de la Xarxa o visitant-se amb algun metge i que tingui ganes de participar del programa hi serà benvingut. Hi ha un nou projecte que es presentarà en breu a tota la Xarxa per trobar gent que vulgui sumar i participar en les diferents comissions que crearem.
S’emet només a Ràdio Salt o a més emissores?
Francesc- Ara mateix s’emet en directe els dijous a Ràdio Salt, d’una a dues del migdia, i en diferit, els divendres, de cinc a sis de la tarda, i també a tres emissores més: Caldes FM, Radio Hostalric, Platja d’Aro.
Ara, al fer el salt a la Xarxa, això encara s’ampliarà més no?
Rosa M.- Entre la gent que hi col·labori, hi haurà una comissió que es dedicarà a buscar emissores. Una altra a buscar convidats. No tothom haurà de fer de locutor, sinó que hi haurà diferents tasques. A part del programa també fem i farem actes i xerrades a universitats per explicar el projecte. Aquest mes, per exemple, el tenim ple… tenim dues xerrades a Montilivi a la UdG i participem en els “Dimecres docents a l’IAS (Institut d’Assistència Sanitària)”, el febrer participem en un seminari Erasmus internacional en anglès… és a dir, que a part del programa hi ha molta més vida que es basa principalment en un treball social per trencar l’estigma que hi ha amb la salut mental.
Quanta gent deu haver passat per aquí fent de locutor, molts no?
Rosa M. – Sí, molta gent. Tenim una llista molt llarga de locutors que han passat per aquí i ara estan treballant o fent altres coses.
Francesc – I ara amb aquest nou projecte potser antics locutors podran tornar a ser-hi, ves a saber.
Quines seccions hi ha? Com penseu els temes i persones per a l’entrevista?
Francesc – Som lliures, jo per exemple m’ocupo de la música en una secció que es diu “A tot DJ” i poso música. Ara estic amb la música disco dels anys 80, després faré els 90 amb “Ens patina party”, i més endavant alguna cosa com “El poder de la dance en el segle 21”.
Pedro- Yo elegí. A mí me dijeron ¿qué sección quieres? Y como soy informático pues no dudé. Cada día hablo sobre algún tema de las nuevas tecnologías.
Miquel- Jo faig la secció d’esports i me la preparo de dilluns a dimarts. Faig el seguiment de l’actualitat, notícies fresques, resultats, futbol…
Félix- Jo ho toco tot, des de la política fins a la medicina. No tinc pas manies. Podem portar a l’emissora metges o persones amb malalties. A vegades convidem doctors o persones rellevants. Normalment parlen ells, però si no em convencen del tot, els ho dic clarament. Jo no em mossego la llengua! Intento reivindicar coses de tipus social com el lloguer més just per exemple.
Francesc – Bé, és un magazine, hi ha diverses seccions i no tractem directament el tema de la salut mental però sí que ens funciona una mica com una teràpia. Tenim algun trastorn mental però mentre fem el programa estem més desperts i actius, més oberts. Fem el rebuig de les nostres creences irracionals en aquest moment i en directe. Tot això ens ajuda i ens aporta millores en l’autoestima, el coratge i la concòrdia. Perquè és una ràdio que jo diria que no es competitiva com altres ràdios, sinó que aquí el que fem és compartir una xerrada entre amics.
Havíeu fet abans alguna activitat semblant o relacionada amb el món del periodisme?
Francesc- Personalment jo sí. Vinc de França, on feia com una mena dels 40 principals però d’allà. Sumant els anys que fa que sóc aquí a Catalunya, en són 36 anys fent ràdio. Per a mi, el que faig aquí és totalment diferent del que feia abans que era una ràdio només musical. Aquí parlem de moltes coses, comentaris d’autors de llibres, aportem “piruletes” de salut mental… que són frases que adaptem per al programa de ràdio.
Rosa- Sí, les “piruletes” són frases que es van llançant durant el magazine.
Fr- Avui per exemple seran frases d’any nou, perquè com que és el primer programa de l’any doncs ho hem fet tot orientat a donar bons desitjos per al 2019. La setmana que ve ja tornarem amb les habituals frases més generals de salut mental.
Felix. A mi estar a la ràdio m’aporta moltes coses positives i m’agrada molt. Ho compagino amb la feina, treballo en la neteja, que m’agrada molt també. Els dilluns després de treballar ja vinc a preparar el programa.
Sí clar, us ho heu de preparar… Quina temps hi dediqueu?
Miquel- Normalment dos dies. Dilluns i dimarts.
Pedro- Unas seis horas.
Rosa- Sí, i els dijous també venen una hora abans del programa. Ara aquest mes fem encara més hores perquè tenim totes aquestes xerrades que dèiem, i també ens trobem els dimecres. Si hi ha feina ens adaptem.
Francesc- Aquesta setmana, per exemple, hem vingut quatre dies, i avui a un quart de nou del matí ja hem vingut i després hem enganxat aquesta entrevista amb el programa en directe. Són moltes hores!
Rosa- A més, a vegades, a part del programa també anem a cobrir actes o entrevistes, quan hi ha algun acte de la Fundació o de qualsevol altra cosa que se’ns convidi.
Fr- Sí, agafem el micro i sortim al carrer a fer una mica de reporters. Per exemple un dia que hi havia un esdeveniment del Dia Mundial de la Salut Mental, on va venir el president de la Generalitat, el senyor Quim Torra; en Roger Torrent, del Parlament, i l’alcaldessa de Girona, doncs els fèiem preguntes i després la gravació la passàvem en diferit.
I parlant d’entrevistes, a qui us ha agradat més fins ara entrevistar… o … qui vau trobar més interessant, sorprenent, divertit…
Francesc- Bé les entrevistes sempre tenen una part que és més seriosa o professional on el convidat explica el que sigui de manera llarga i tranquil·la, i després una segona part més divertida, on fem preguntes més personals i es presta més a riures i a xerrada entre amics. N’hi ha hagut moltes…
Pedro- Sí, yo recuerdo una que me gustó mucho. Era el día en que unos arquitectos vinieron de Girona a explicar que trabajan con paja y con materiales ecológicos. Construyen casas con paredes de barro… y me gustó mucho.
Fr- Jo ara recordo una molt divertida d’una persona que tenia titelles i els va portar i les feia parlar per antena en directe! També un dia vam tenir dues noies de Tirita Clown, que van als hospitals a animar una mica la vida dels pacients.
Rosa- També va ser molt divertit quan va venir l’alcalde de Salt al programa número 500.
Fr- Sí, i va venir TV Girona i TV3 aquí en directe. Vam fer ràdio i tele.
Rosa- La idea és tenir molta varietat de convidats.
Miquel- I una vegada va venir El Foraster, en Quim Masferrer de TV3!
Fr- I l’actor Martí Pereferrer, i periodistes i alcaldes… molta gent!!
A qui us agradaria entrevistar? Del món mundial, món local, viu, mort…. real, ficció…
Pedro- Andamos detrás del equipo del Girona de fútbol.
Miquel- Sí, volem entrevistar al Stuani o al Portu.
Pedro- Pero de momento se rebelan, no quieren o van muy llenos…
Miquel: i a la Shakira!
Felix. A mi a qui m’agradaria portar aquí és un jutge i un mosso d’esquadra, que hi ha molt de tema. Jo miro els diaris i miro què podria ser interessant…
Rebeu feedback dels oients?
Francesc- Sí, a vegades ens truquen en directe, però la cobertura de la ràdio no és gaire potent i no sé si a fora d’aquí ens escolten gaire…
Rosa- Segur que molta gent ho escolta després mirant el vostre blog.
Pedro- Estaria bien, que se contabilizarán las visitas de nuestro web, no? Esto lo podrían hacer los de la Fundación, eh, Rosa?
Francesc- El que sí que a vegades hem vist és que alguns periodistes no tracten bé el tema de la salut mental. Hi ha molts estereotips, com per exemple el d’associar esquizofrènia amb violència, i això no sempre és així!
Com creieu que la societat tracta el tema de la salut mental? És un tema tabú? Hi ha massa estereotips? Falta informació?
Pedro- Yo creo que todavía estamos muy al principio… la sociedad lo rechaza bastante. Hay prejuicios y desconocimiento. A la gente le suena a peligro o a problema. Es como lo que se oye por ahí: “Este que ha matado a no sé quién… pues claro… tiene un trastorno. El otro que no sé qué ha hecho, pues también.”
Fra- Havia preparat una cosa respecte a això que diu el Pedro sobre l’estigma i que ho vam enviar a l’escola de periodisme, que és el següent:
“L’estigma és la principal barrera per a la integració de les persones amb trastorn mental. El prejudici, el desconeixement i les diferents formes de discriminació segueixen essent la principal barrera per a integració de les persones amb trastorn mental que veuen en aquest estigma un obstacle més en la seva recuperació. Això vol dir que amb aquesta etiqueta, aquest clixé, és molt difícil veure’ns com una persona normal. I això no és veritat. Abans de res som persones.”
Estem contents de poder expressar el que som aquí a la ràdio. Jo tinc amics que no tenen cap mena de patologia i que escolten el programa i em diuen: “Us he escoltat per internet i patinar, patinar que es diu… no penso pas que patineu tant! No es nota!”
Com vau arribar a Drissa, com ho vareu conèixer?
Pedro: A mi me lo dijeron en el grupo de veus, el que lleva la Susanna. Y me lo comentó también un trabajador de aquí la ràdio, que havia esta fundación y que aún teniendo una discapacidad pues podías trabajar… Luego se lo dije a la asistente social del centro de salud mental y ella me derivó.
Fra- A mi la derivació me la va fer el psiquiatre. Després de la diagnosi em va dir, ves a Drissa per trobar feina. Ells no seran els teus caps, sinó que són treballadors socials que et podran ajudar si tens algun problema, t’escoltaran més que no pas un jefe normal. En una feina “normal” a vegades et poden dir que no compleixes i aleshores el teu cap potser dirà: “El número 15 no funciona doncs passem al 16…” A la Fundació això no passa, et preparen per a treballar i si tens un problema pots parlar amb ells, desfogar-te i dir les coses tal com són. És diferent.
Heu estat en algun altre projecte de Drissa, jardineria, horta, neteja?
Miquel- Jo vaig començar el 2013 i feia jardineria, pintura, manipulats. Un monitora, la Mari feia broma i em deia vols anar a la ràdio? I jo, sí! I així vaig començar.
Felix- Sí, com a Drissa enlloc. Jo abans estava en una altra fundació i treballant em va passar que tenia mal d’esquena i no podia fer esforços ni res i al final em van fer fora. Tenint una malaltia, eh? I em vaig enfadar molt. En canvi aquí estic molt bé. El que he fet aquí no ho fet a cap lloc. El que passa és que moltes empreses quan saben que tens alguna malaltia doncs… comencen a posar problemes, i vas cap al metge i el que sigui, però tu ja t’adones que en realitat t’estan fent el llit, que et volen fer fora. Per sort amb tres mesos ja vaig trobar feina. Aquí ens tracten que no vegis! S’ha de donar oportunitats a la gent que està malalta, que som molts. A la feina ningú ens vol i això no hi ha dret! Jo tinc una malaltia d’acord, però no puc fer una feina igual que aquest altre? O millor?
Pedro- Sí, además los empresarios senzillamente lo que tienen que hacer es cumplir la ley. Si hay una ley que dice que tienen que integrar y luego no la cumplen… no sé, hay leyes que no se aplican. Me imagino que igual también es cuestión de dinero, quizás para aplicarla tienen que poner recursos o personal para que vaya mirando… Ahora recuerdo cuando estuvieron aquí el President de la Generalitat i del Parlament y que nos dijeron que ellos estaban por la labor…
Miquel- I la Marta Madrenas també!
Pedro- Nos dijeron que el ejemplo de salud mental de Girona lo ven como un modelo a implantar.
Rosa: Sí. El model de la Xarxa de Salut Mental de Girona és un model pioner. Hi ha un estudi que es diu REFINEMENT que diu que “La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les Comarques Gironines ha esdevingut model de referència nacional i internacional. Molts països d’Europa volen implantar el model de Girona perquè segons l’estudi hi ha menys ingressos hospitalaris i més alts índex de recuperació”.
Fra- Sí, una vegada vam convidar aquí a la ràdio el senyor Claudi Camps, director de la Xarxa. El vam entrevistar i ens va dir que ell creia que als pacients amb trastorn mental no se’ls havia d’ingressar llargament en un hospital. Si la persona té un brot psicòtic que no saben què es, doncs s’ingressa per estudiar el que li passa, però de seguida que es pugui ha de sortir de l’hospital. Una persona amb la medicació i seguiment corresponent pot fer una vida normal. És com tothom, un es pren una pastilla per dormir, l’altre per a la diabetis o el que sigui, doncs nosaltres per a la salut mental, i ja està. I tenir un trastorn mental no vol dir forçosament que t’afecti l’intel·lecte. Pots tenir un trastorn mental però intel·lectualment no estar tocat.
Jo per exemple vaig tenir un brot psicòtic i a la feina deien que no complia i com que sóc una mica prudent vaig anar al psiquiatre. Allà em van diagnosticar un trastorn de molta dependència dels pares, una patologia de la branca de l’esquizofrènia. Ara ja fa dos anys que he perdut el meu pare i visc amb la meva mare i crec que el trastorn ja està resolt, cada cop prenc menys medicació i crec que quan la meva mare ja no hi sigui doncs el trastorn haurà desaparegut del tot. Jo crec que un es pot recuperar. Si no tens addiccions, no fumes, ni veus alcohol i prens la medicació, en un moment donat de la teva vida, potser no et curaràs del tot, però et recuperaràs. També cal dir que hi ha gent que no està diagnosticada i va per la vida fent bogeries. Hi ha violència de gènere i coses així que no estan diagnosticades… i no crec que sigui per esquizofrènia que aquesta persona ha matat una dona o un nen… per exemple…
Pedro- Sí, seguramente el problema no se va a eliminar del todo, pero estará controlado y si se hace un seguimiento y tratamiento adecuado, se podrá hacer una vida normal.
Fra- Sí, i tenir sexe i una família… Ara que hi penso a Drissa han vingut algunes vegades a fer-nos alguns tallers de sexologia i de bones pràctiques, què agrada, què no, el respecte per l’altre, etc.
Quan ens explicàveu això de les piruletes, una per exemple seria que es pot viure amb normalitat. Quines piruletes dieu a la societat? Quines consignes diríeu o dieu des de la ràdio per constatar que: Ei! que no ens patina tan l’embrague!
Pedro- Quizás no es tanto expresarlo si no verlo, que la gente te vea o te escuche. Ya lo decimos, es un programa realizado por personas con trastorno de salud mental, pero ven que es un programa, y que funciona. De alguna manera lo estamos normalizando con la actividad.
Fra- Sí, i afegiria el que he tret d’un llibre que ho explica molt bé, que diu que la malaltia del segle XXI són dues coses que no es controlen. Una és el càncer i l’altre és el trastorn mental.
Rosa- Sí, està clar que s’ha de normalitzar, tots patinem…
Fra- Agnès, Pere us puc fer una pregunta? Què és per a vosaltres la salut mental?
17190- Ostres bona! Em poso a la pell de la majoria de la societat… tenim un desconeixement total! Em venen imatges errònies… avui segurament sortirem d’aquí amb una visió diferent, més normalitzada del que crèiem que era patir una problemàtica de salut mental. Responent a la pregunta potser podríem parlar que tenir salut mental és quan és té un equilibri?
Fra- Tenim un trastorn mental, i tots som únics i diferents. A mi m’agradaria que al parlar de salut mental, a part de tenir en compte les qualitats de la saviesa i la compassió, s’hi afegís la coherència. Si hi ha coherència hi ha salut mental. I un bon estat físic et porta també a una bona salut mental.
1790- Poca gent té una salut mental 100%. Qui no passa a la vida moments de desequilibri total?
Rosa- Sí, qualsevol persona té una certa predisposició i depèn de factors ambientals tenir o no tenir algun trastorn. Però tots estem exposats a patir una malaltia de qualsevol tipus, ja sigui física o mental. A tots en algun moment ens patina l’embrague.
Més info:
http://enspatina.blogspot.com/