Arribant a l’oficina després de les vacances de Nadal, dos companys conversen sobre fets recents
-L’altre dia em van robar el mòbil al portal de casa. Va ser un marroquí. Aquesta gent només ve a robar-nos!
-Home, no diguis que tots els nois marroquins són uns lladres pel fet que un noi procedent d’aquest país t’hagi robat. Si hagués estat un català no pensaries que tots els catalans són uns lladres, no?
No existeix cap nacionalitat que tendeixi a cometre més actes delictius que una altra. Per això hem d’evitar associar de manera automàtica els fluxos migratoris amb la violència, la marginalitat, el desordre o la delinqüència, sense analitzar-ne les causes profundes. Las persones estrangeres que resideixen a l’estat espanyol no son, pel seu origen, delinqüents nats, sinó que tendeixen a delinquir de la mateixa manera que qualsevol resident espanyol quan els factors ambientals i personals són uns molt determinats. Hem de tenir present que, de delinqüent, ningú no hi neix, sinó que s’hi torna.
(Font: Estudi “Vinculación entre aumento de delincuencia e inmigración”. Cruz Roja Española, Comunidad de Madrid)