Dos homes passegen un matí qualsevol pel Passeig i passen per davant d’un centre de culte sikh. S’aturen i observen les persones que hi entren i hi surten.
-Veus, això abans era el garatge d’en Pitu, i ara això. A més, es veu que ja han començat a construir una mesquita al polígon, i el colmado de tota la vida ara és un pakistanès que hi ven tota mena de coses rares… ja t’ho dic jo, ens estan imposant la seva cultura!
-Apa, què dius! No hi estic pas d’acord, fixa’t que de bon matí, prens cafè colombià i treus a passejar el pastor alemany. Vas vestit amb roba gallega, mentre escoltes flamenc gitano i condueixes un cotxe francès ple de gasolina kuwaitiana. Treballes a l’ordinador de fabricació taiwanesa. Reps una telefonada al mòbil finlandès. Al migdia, l’àpat és gaspatxo andalús i paella valenciana, la beguda txacolí basc i les postres kiwis neozelandesos. A la tarda, en comptes del serial veneçolà, veus una pel·lícula nord-americana protagonitzada per actors hispans i musicada amb rock britànic. Al vespre, en un pub irlandès, planeges les vacances a Tunísia mentre beus una cervesa alemanya pagada amb euros. Arribada la nit, llegeixes una novel·la catalana mentre xarrupes te marroquí. Cuides la tulipa holandesa i el bonsai japonès. I quan arriba la nit, el teu rellotge suís marca la mitja nit amb un sistema numèric que originàriament és àrab… què, de quina cultura parles doncs?
Vivim en un món global, connectat pels transports i, en un altre nivell, per les xarxes de comunicació. Les persones tenim identitats diferents, vivim en una societat humana multicultural.
(conversa basada en un article de Xavier Torrens, professor de ciència política a la Universitat de Barcelona)