Faré un petit resum a partir de diferents MOMENTS que recordo de la jornada (o d’alguns dies abans).
Moment 1
Des del primer moment, l’equip de govern ens vam posar a disposició del govern de la Generalitat per tal que es pogués realitzar el referèndum de forma correcta i normal com qualsevol jornada electoral.
A la vegada, teníem clar que no es posaria en risc a cap dels treballadors públics, que no se’ls obligaria a fer res, llevat que de forma voluntària estiguessin també a disposició del govern i al servei de la ciutadania.
Moment 2
Hores abans de la jornada, de fet a la tarda abans, s’informa que hi haurà un únic cens i que, per tant, caldrà connexió a la xarxa. En aquest moment es visualitza una primera mostra del que serà la jornada de l’endemà: l’excel·lent resposta de la ciutadania per tal de garantir que a tots els col·legis es disposés de les eines necessàries fou clau!
Així, no tan sols hi havia qui va garantir i defensar que els centres estiguessin a punt per poder votar, passant la nit a les escoles, sinó que també hi va haver gent que es va encarregar de tenir tota la infraestructura a punt en un temps rècord! Es va pedalar fins ben entrada la matinada.
Moment 3
Després de passar unes horetes al llit, sona el despertador ja que hem quedat ben d’hora a l’ajuntament per fer una darrera reunió de coordinació de la jornada, abans que cadascú de nosaltres se’n vagi a alguna de les escoles per tal de fer el seguiment de l’obertura de les escoles. En el meu cas, jo em vaig adreçar a La Farga. Era espectacular la gentada que hi havia a la porta del carrer Major a les set del matí; molt espectacular !
I a les vuit, les meses ja s’estaven constituint de forma normal. A aquella hora, es barrejaven els que havien passat tota la nit a l’escola per defensar la democràcia, amb els que s’hi apropaven per prendre possessió dels seus llocs (responsables de les escoles, de les meses…) i, fins i tot, amb els que feien cua per poder ser el primer a votar. Tot un ambientàs!
Moment 4
Tot i que s’havien fet les comprovacions corresponents per tal que tot estigués llest, no serà fins a les nou del matí, hora d’obertura de les escoles, quan es detecten els primers problemes. En aquell moment recordo una frase d’una conversa del dissabte a la tarda en què algú ja parlava de guerra a la xarxa (algú que es referia al que ja havia dit Julian Assange dies abans). De fet, n’hi ha que apuntaven que podia caure tota la xarxa de telecomunicacions. La sensació es va concretar en el fet que durant unes hores es capava l’accés al lloc web on s’accedia al cens i a la vegada se’ns redirigia a un altre lloc web. Com el gat i la rata durant hores. La feina dels voluntaris informàtics en aquelles primeres hores del matí fou frenètica! Per això, la cua de La Farga no avançava: no perquè no estigués a punt sinó per la batalla que es feia a la xarxa. Però la gent, allà! La gent aguantant i entenent que no ens ho posarien fàcil tampoc aquest dia.
Moment 5
I mentre a Salt la batalla és a la xarxa, arriben les primeres notícies de Sant Julià de Ramis i de Girona, on la batalla és amb les porres!
A La Farga, mentre uns fan cua per votar, uns altres són davant els ordinadors per solucionar els entrebancs que ens van posant, uns altres, els responsables de les meses i d’escoles, són també al seu lloc, … mentre tothom sap quina és la seva funció d’aquell dia, pren molta més força el fet de defensar les escoles, a partir dels missatges del whatsapp. Si amb les hòsties de primera hora buscaven que la gent d’altres llocs es cagués i abandonés, doncs tot el contrari. Fermesa i més fermesa!
Ara també es cert, que entre nosaltres es va parlar per comentar com es vivia a cada lloc de votació de la vila i la consigna era clara: el govern de la Generalitat ha convocat el referèndum i, si no hi ha cap indicació en sentit contrari, tot segueix amb el que estava previst. Per tant, no s’ha d’adoptar cap altra mesura que no sigui la de garantir que els col·legis segueixin amb el seu funcionament, la defensa de les urnes i la del dret de vot que pot exercir qualsevol que vulgui fer-ho.
Moment 6
La Policia Local, passades les deu del matí crec, ens informa que en un bar proper a l’institut Salvador Espriu s’hi concentra un grup de joves de l’extrema dreta, de fora de Salt, amb ganes d’anar a l’escola Silvestre Santaló i buscar brega. La tasca de seguiment de la Polica Local i dels Mossos d’Esquadra fa que aquest grup es dirigeixi cap a Girona i des d’allà es prenguin les mesures pertinents (tot això coordinat amb la Policia Municipal de Girona). No tinc cap coneixement de cap fet per part d’aquests avalotadors.
Amb la trucada de la Policia Local vaig aprofitar per anar a comissaria, fer el seguiment del cas i a la vegada conèixer de primera mà la situació dels municipis de l’entorn i de les possibilitats reals que hi havia que a Salt també vingessin els Nacionals o la Guàrdia Civil. Diversitat d’opinions.
Moment 7
La intensitat de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil arreu, però per proximitat a Girona, no va a la baixa. Voltant per les escoles t’adones que es percep, des d’un punt de vista emocional, de forma diferent en cadascuna d’elles. Malgrat hi ha gent a totes les escoles per tal de fer de “resistència” queda palès crec que les capacitats entre uns i altres llocs no són les mateixes pel que fa a nombre de persones. Per exemple, a La Farga s’hi concentra un munt de gent, fins i tot amb el tractor que a la tarda veurem a la plaça de l’Ajuntament, però al Mas Mota, el nombre de persones ha anat a la baixa.
És el moment per fer una reflexió: brutalitat i repressió extrema per la policia espanyola contra civils, desigualtat en el nombre de gent que “protegeix” les escoles de Salt, el cens universal permet votar a qualsevol lloc, no només de Salt, … o sigui, es pot plantejar als responsables del govern si val la pena mantenir oberta alguna escola si la seva capacitat de resistència i de protecció de les urnes és baixa.
Moment 8
El punt d’inflexió de la jornada són les imatges d’Aiguaviva. Sincerament, alguns havíem pensat que l’Estat no passaria la vergonya del matí (les imatges les ha vistes tot el món) i a la tarda afluixaria. Però no, just el contrari! Realment, raonen diferent! En aquest moment, pensem que hi ha dos punts a Salt que poden ser visitats (l’ajuntament i La Farga). Evidentment, no tenim cap informació que ho indiqui, són suposicions però, atès el desenvolupament de la jornada i la recent càrrega d’Aiguaviva, es pren la decisió de concentrar tots els recursos (humans, tècnics i materials) a l’ajuntament.
I vist com van anar les hores de la tarda / vespre, vist l’ambient de la plaça Lluís Companys, fou una bona decisió.
Amb l’arribada de les urnes de La Farga, les darreres que restaven per arribar, es va concentrar tot a l’Ajuntament. En aquell moment, hi havia algunes urnes que ja eren fora de la casa de la vila, per si de cas a darrera hora teníem algun ensurt.
Moment 9
Quan es posa el tractor just davant de la porta principal de l’Ajuntament. Quan a la plaça hi ha centenars de persones defensant el referèndum. Quan encara va arribant gent gran. Quan alguns d’aquests són persones d’edat avançada i la plaça aplaudeix! Quan es fa el recompte i s’anuncia el resultat als que encara romanen a fora!
Quan alguns ens abracem però…. la sensació és estranya. Malgrat la victòria, malgrat haver portat a terme allò que fa temps es va dir que succeiria, les porres de la jornada han deixat un regust agredolç a una data que serà recordada per molts saltencs i saltenques durant molt de temps.
