Daurada

Just en acabar l’hivern,

quan el sol desvetlla brillant

un nou brí dins de cada herba,

la meva pell agafa el to daurat de la mel

i me’n sento orgullosa.

És el sol mirant-se en la meva pell

qui en fa sorgir tants colors.

I és sota aquest mateix sol

que dorm un son dolç la sargantana.

 

Dolors Ros

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.