Benvingut a 17190 univerSalt.
Un moment de reflexió i coneixença, una porta oberta, un espai de comunicació a Salt. Revista semestral.
Posts tagged "poesia"
Vergonya

Vergonya

Hem estat cruels, tots plegats. Encara no sabem avenir-nos-en. Hem estat extraordinàriament cruels, tant que se’ns hauria de caure la cara de vergonya. Se’ns hauria de caure la cara de vergonya. Se’ns haurien de caure la cara i els queixals. Se’ns haurien de caure les dents i les genives. Se’ns hauria d’anquilosar la llengua. La...

… la poeta del desert

Vull crevar-te les ungles per buscar en mig dels teus recs plens de sang la sava que rega totes les emocions a dins teu.vull crevar-te les dens per mossegar cada tros de la teva dolçor on creixen les paraules amb el gust de la teva carn que porta el crit del viure sobre la ferida...
Sensaciones

Sensaciones

El suave murmullo del agua El sonido del viento Y en la distancia Un grito Rompe el silencio Enric Puigsegur Col·laboració de “El llop ferotge”  http://el-llop-ferotge.blogspot.com

La maleta del pescador

Cuando el pescador quitó El último pez Se paró el río Y el ladrón Se quedó en el Alto cielo de sus ojos Hasta sentir que La luna es La hija única de la Tierra Después desde Lo alto clausuró La noche en la maleta y Soñó Que soñaba Que no podía soñar Y se...

Saviesa

La difusa expressió en la blavor innocent impresa d’un reactor d’aquesta tarda de vent. O la sanefa de guix, pintura de fi espasme de l’aigua pútrida que ix dedins bassals de marasme d’una insistent llum que ens viu al caient del fil del temps de l’accident intuïtiu: desengany del cert, esquiu enigma ocult a innocents...
Poema Amazic

Poema Amazic

La nostra llengua Amazic l’escric amb la meva mà. L’escric amb la sang de les meves venes. L’escric en folis per no oblidar-la. L’escric a la terra erma perquè es torni verda. He creuat amb les muntanyes. He tyravessat amb tu la mar. Qui t’oblida. Qui et rebutja.   Autor: desconegut Idioma original: Amazic (Marroc)...

El món

El món és verd com una selva, Un país il·luminat per la lluna. Quina llengua tan bonica, com l’amor. ANÒNIM     En aquest món tan gran només hi ha un país on es parla la llengua de l’amor. I aquest país és el meu cor. CECÍLIA LÓPEZ       El món és capaç...

Daurada

Just en acabar l’hivern, quan el sol desvetlla brillant un nou brí dins de cada herba, la meva pell agafa el to daurat de la mel i me’n sento orgullosa. És el sol mirant-se en la meva pell qui en fa sorgir tants colors. I és sota aquest mateix sol que dorm un son dolç...

Convivència

Si vols viure a Salt  i tens un percentatge del 80% de pensament de coses negatives de Salt. Des d’aquest instant pots abandonar-ho i fer un món millor i Salt tindrà més confiança i esperança. Si ets important doncs ets fill de Déu i tens una missió de perfeccionament amb tu mateix, en la que...

Los sueños caen des de las estrellas

Los sueños caen des de las estrellas, ojos que miran con ilusión pequeños recuerdos de nuestra primavera. Aquella que vivimos entre los dos. Despiértame cuando podamos atraparlos, doce meses tiene un año, siete vidas tiene un gato y una sola vida donde compartirla a tu lado. Por mucho tiempo no he querido ver la luz...

L’últim hivern

Tinc la pell seca d’aquest hivern raspós, els ulls rogencs del vent encès, la boca aspra dels aires sorrencs. Sense far ni horitzó navego entre les dunes, amb feina per amagar-me de les pedrades. Em queda, però,       ens queda, l’esguard obert i    l’escalfor a les mans per veure el camí i...

Me puse a pensar

Me puse a pensar, y encontré que soy tonto, quiero ser algo. pero no lucho para eso. Soy un joven, mi objetivo es pasarlo bien.   Ya salgo del sueño, por mi futuro lucho, a mis padres haré caso, ellos me sacan del sueno oscuro.   Todos queremos vivir la juventud, y no pensamos en...