La companyia el Safareig segueix oferint teatre a la nostra vila, en aquesta ocasió per als més joves. Justament aquest 2012 el grup celebra el seu 25è aniversari.
Dissabte a la tarda, són les quatre. Lloc: rectoria de l’església Sant Cugat de Salt. Un grup de joves hi entra. Què voldran? Què els passa pel cap? Quina barrabassada tenen pensada fer?
Text i fotos: Eva Rigau (Safareig Teatre)Socors, comencen a llegir. Repeteixen una vegada i una altra un text d’en Benet i Jornet! És un assaig de les dues obres que volem estrenar el primer cap de setmana de juliol, si tot va bé.
Aquest grup que encara no té nom (però no patiu que ja en tindrà aviat) va començar amb una trentena de noies i nois que estudien ESO en els instituts i centres concertats del nostre poble.
Ja feia temps que la gent de la parròquia ens ho deia: “Hauríeu de fer teatre per a joves. No volem pas aconseguir parroquians, però sí oferir una activitat engrescadora a aquests joves que els dissabtes a la tarda sembla que no tenen res a fer”. En Manel i en Miquel són potser els que més hi venien insistint i, a causa de la seva insistència i tossuderia, aquest any sí, aquest any ha tocat. Els d’El Safareig ens hem organitzat i hem fet un cop de cap: hem fet teatre amb joves.
Volem que a Salt hi hagi un grup de teatre jove, engrescador, original, divertit. Un grup de joves que comparteixin una il·lusió: el teatre. Volem que el jovent de Salt pugui fer futbol, bàsquet, break dance, però que puguin fer també teatre!
Potser podrem aconseguir un planter per poder tornar a muntar l’espectacle de les festes nadalenques. Us ho imagineu? Joves, grans i més grans fent teatre per les festes de Nadal…
Podrà el teatre ajuntar gent d’edats tan diferents? Nosaltres creiem que sí, que és possible.
L’esforç que implica dur a terme qualsevol obra de teatre l’estan vivint ara aquesta colleta: estudiar un text, ser puntual, responsabilitzar-se, participar activament, saber valorar que entre tots ho farem possible… i, el més important: l’èxit del grup depèn de si sabem treballar en equip.
Els “jocs teatrals” dels primers dies ara serveixen per jugar repetint una i altra vegada aquella frase que no entenem, muntant les escenes, tornant a explicar com farem veure què…. assajar és això: repetir i repetir fins que surti bé. No es cansen, els agrada, s’ho passen bé i cada cop es van engrescant més, es veu en les cares quan surten del local de la parròquia.
Dissabte els vam preguntar per què s’havien apuntat, què esperaven d’aquestes trobades de dissabte i van respondre: “sempre m’ha agradat”, “de gran vull ser actriu”, “de gran m’agradaria ser un gran actor”, “perquè és com si em servís per expressar-me davant la gent”, “perquè perdo la vergonya”, “perquè és divertit”, “perquè és una experiència divertida que permet posar-me en la pell d’altres persones”, “des de petita he vist assajar el meu tiet Miquel Figueras, i vaig tenir moltes ganes de fer teatre des de llavors”, “perquè em fa sentir diferent, a més, em sento com en una obra de Shakespeare”…
Aquests vailets són bons i apunten maneres. Per a alguns, és la primera vegada que es posaran davant d’un públic.
Per què fem tot això? Home, per Salt! Ens agrada mantenir viva una de les coses que ha fet que Salt sigui el que és: el teatre (sí, i per altres coses, sí). Però, Déu n’hi do, si hi ajuda el teatre a fer que Salt sigui un poble. Volem col·laborar, amb el nostre petit granet de sorra, a fer que a Salt l’afició pel teatre continuï viva. Creiem fermament que el teatre és una excusa fantàstica per cohesionar el nostre jovent i que, junts amb aquest pretext, es coneguin i s’acceptin millor.
A la Binta, en Maru, en Darcel, la Maria, la Judith, en Pau, l’Iriex, la Jennifer, la Paula, l’Esthel, l’Ami, l’Alice, l’Aliou, l’Aissata, la Sofia, en Iessin… Nosaltres, en Miqui, en Xevi, la Lluïsa, la Ioli i l’Eva, només us podem dir: molta merda!