Text: Alfons Moret i Anna Llens, metges d’Atenció Primària.
Stewart Adams, durant la dècada dels 50, tenia com a encàrrec del laboratori Boots Group descobrir un antiinflamatori alternatiu a l’aspirina, que, si bé era un fàrmac eficaç, associava un risc important d’hemorràgies greus.
Després d’anys d’investigació, Adams va aconseguir sintetitzar una molècula que semblava prometedora i la va provar en ell mateix per mirar de combatre la ressaca d’una nit d’alcohol. El mal de cap va desaparèixer i l’investigador va poder presentar en plena forma la ponència al congrés al qual estava convidat l’endemà.
El fàrmac va ser anomenat ibuprofèn i representà el començament d’una gran família de medicaments antiinflamatoris, coneguts com a AINEs dins l’argot professional.
Després de més 50 anys, l’ibuprofèn, amb gairebé 20 milions d’envasos venuts a Espanya el darrer any, segueix sent actualment un top vendes, així com en general tota la resta d’antiinflamatoris que des d’aleshores han anat emplenant amb èxits diversos el mercat farmacèutic.
I és precisament aquesta gran difusió entre la població el que aconsella extremar les precaucions pel que fa al seu consum ja que, com no podia ser d’una altra manera, els AINEs no són medicaments inofensius.
Tot i que poden causar diversos efectes secundaris, alguns tan greus com deteriorar la funció dels ronyons, les desgràcies més temudes són les hemorràgies i els infarts cardíacs.
Respecte a les hemorràgies, cal dir que les més freqüents són les digestives, i són els pacients majors de 65 anys i els que els prenguin juntament amb determinats medicaments, com ara Aspirina, Sintrom, digoxina, antidepressius i algunes antidiabètics (sulfonil urees) els que tenen més risc de patir-les.
Respecte als infarts, sembla més que provat que tots els AINEs, des dels més antics fins als més nous, associen un augment del risc d’infart, i que aquest risc és màxim durant el primer mes de prendre’ls i amb les dosis més altes. Aquest ha estat el motiu de la retirada del mercat d’alguns d’ells, com el Rofecoxiv (Vioxx) que presentava un risc d’infart inacceptablement alt.
Actualment hi ha indicis que prendre alhora AINEs i antidepressius, com ara la fluoxetina, la paroxetina i el citalopram, pot ocasionar també hemorràgies cerebrals. I encara que la freqüència d’aquest problema sembla ser baixa, les seves greus repercussions i la gran difusió
d’AINEs i antidepressius entre la població el fa igualment preocupant.
El nostre consell és que utilitzeu els AINEs només quan realment calguin, en la menor dosi necessària i durant el mínim temps possible. I valorant sempre amb l’equip sanitari si cal prendre un protector gàstric.
No volem acabar aquest escrit sense deixar un consell pel que fa als nens: no els doneu antitèrmics (Dalsy i Apiretal, per exemple) si no tenen malestar general. Quan el nen té bona tolerància de la febre, són suficients les mesures no farmacològiques, com ara vestir roba lleugera i mantenir una bona hidratació.
I recordeu que la “moda” d’utilitzar simultàniament més d’un antitèrmic (paracetamol i ibuprofèn) augmenta el risc d’errors de dosificació i no s’ha d fer servir de forma indiscriminada.
El nonagenari Dr. Stewart Adams viu actualment a Nottingham, Anglaterra.