En Víctor, en Max, l’Ernest, en Jose i en Jordi formen Erio, grup de metal guanyador del STM’15
Quin és l’estil de música amb què us identifiqueu més? Us inspireu en altres bandes o cantautors?
Tenim moltes influències ja que a tots ens agrada un estil diferent. Els nostres treballs anteriors es diuen Simbiosis, perquè és una barreja/fusió entre la música que ens agrada a tots.
Generalment, de què parlen les vostres cançons?
Les nostres cançons parlen de crítica social. El que estem vivint ara, notícies estranyes que veiem i ens criden l’atenció… No intentem canviar les coses amb les nostres cançons, simplement és una reflexió del que pensem.
Quina creieu que és la diferència que us fa destacar entre els altres grups semblants al vostre?
Creiem que el més diferencial és que és molt complicat definir quin és el nostre estil. Com t’he dit anteriorment tenim una fusió de moltes coses. Ens agrada la feina ben feta i no traiem res a la llum fins que no està ben preparat.
Les cançons han de passar per un filtre que som nosaltres. Per nosaltres és important que a tots cinc ens agradi la cançó sencera. Si hi ha un matís que a algú no li agrada, busquem la manera de canviar-lo i que ens agradi a tots.
Fins arribar al dia d’avui, què considereu que ha estat el més difícil?
El més difícil per nosaltres ha estat mantenir els components. Hi va haver un temps que només érem tres (ens vam quedar sense bateria ni guitarrista) i ens trobàvem amb el dilema de “què fem, deixem el grup?” Al final, després de dos mesos, vam tenir la sort de trobar els dos components que tenim ara, en Jordi i en Max.
Musicalment en quin moment creieu que esteu?
Creiem que estem al principi. Queda molt de camí per endavant. Encara que portem molts anys tocant cadascú per separat.
Què sentiu quan pugeu a un escenari?
Energia, confiança, alegria, veure que les coses et surten bé i que la gent canta les teves cançons i s’ho passen bé. Això per nosaltres és brutal i t’emociona.
Amb quina paraula descriuríeu el vostre treball?
Esforç.
Les noves tecnologies com les xarxes socials, o els nous suports musicals són importants per vosaltres? Us han ajudat fins ara a ser el que sou? Com?
Internet mai ens juga en contra. Sense Internet, per exemple, no ens podríem haver apuntat al STM. És el principal puntal de la nostra promoció. És l’única manera que tenim perquè la gent ens escolti. No sabem penjar cartells. Facebook, Youtube, Soundcloud, Twitter.
Per què us heu presentat al STM2015?
Participar-hi era una proposta de la qual sempre parlàvem però anaven passant les edicions i mai ens decidíem fins que va arribar aquest any.
Què ha significat per vosaltres la participació al concurs?
Ha significat conèixer gent nova, la gent de l’Estació, en Lluís, algú de La Mirona que no coneixíem abans, i compartir escenari amb altres estils de música, que sempre és molt enriquidor.
Què us sembla la idea del concurs? Faríeu alguna modificació?
Tot està bastant bé i ens agrada molt com a idea per a grups novells. És una gran oportunitat.
Enhorabona, perquè en sou els guanyadors. Què sentiu?
Per nosaltres ha estat una injecció d’energia i ens sentim enormement recompensats. La feina feta i el temps que dediquem al grup ha donat els seus fruits.
Canviarà alguna cosa a partir d’ara?
No sabem si canviaran gaires coses. El que nosaltres desitgem es que gràcies això ens pugui conèixer i escoltar-nos més gent. Creiem que gràcies al CD, on estem tots els grups participants del concurs, ens podrem obrir a més públic.
Finalment, alguna recomanació per als grups més novells?
Ganes, il·lusió i treballar. Sense il·lusió no vas enlloc, i sobretot sempre pensar que pots fer més. Marcar-te unes metes i, quan hi arribes, tornar-te’n a posar de noves i tornar-les a superar. Sempre mirar endavant i no quedar-te amb la idea que no hi pots arribar, perquè no és així. No fer massa cas a les males crítiques, no enfonsar-te mai pel que et digui l’altra gent; creure’t que sempre pots fer la feina millor i sempre anar millorant.