Institut Vallvera: Formant els futurs tècnics d’animació sociocultural

Per respondre a totes aquestes qüestions, hem anat a l’Institut Vallvera, l’únic centre de la província de Girona on, des del curs 2008/09, s’hi pot estudiar el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació Sociocultural. Hem parlat amb professors i alumnes i la imatge que ens transmeten és d’un optimisme i una il·lusió que s’encomana. Tant de bo esdevinguin futurs professionals al nostre poble.

Text: Èlia Llinàs i Pere Serrat
Fotos: Pere Serrat 

 

L’ofici d’animador sociocultural

Els animadors són tècnics amb la voluntat de portar a terme accions de millora, tenint en compte el territori, la cultura i la comunitat que els envolta. Són professionals que fan un treball molt de carrer, d’observació de l’entorn, d’estudiar el col·lectiu amb qui han de treballar i les seves necessitats.  Són tècnics en animació cultural, tècnics en animació comunitària o tècnics en animació de temps lliure, i per entendre’ns, poden treballar a llocs com entitats culturals, socials i cíviques i del lleure, museus, biblioteques, centres cívics, menjadors escolars, casals,  albergs, fires, parcs d’atraccions, ajuntaments i un llarg etcètera.

Solen aprofitar els moments de lleure per reeducar, però no exclusivament. Executen plans i gestionen recursos, dissenyen projectes i fan propostes d’intervenció sempre amb un objectiu concret i una intencionalitat educativa. A més, poden abordar qualsevol col·lectiu: infància, drogodependències, discapacitats, gent sense sostre, gent gran, etc. És una professió amb força oportunitats de feina, encara que la figura de l’animador no és gaire coneguda i per això creuen que cal una tasca de difusió del seu perfil professional.

 

La formació al Vallvera

El cicle d’Animació Sociocultural forma part de la família de Serveis a la Comunitat, juntament amb Atenció Sociosanitària i Educació Infantil, que també s’imparteixen al Vallvera.

Cicles Formatius de Serveis a la Comunitat a l’Institut Vallvera

El cicle té una durada de dos cursos acadèmics durant els quals s’hi ensenya organització i gestió d’una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives, desenvolupament comunitari, animació d’oci, metodologia de la intervenció social, animació cultural, etc.

També s’hi fan 430 hores de pràctiques en centres de treball. Tot plegat per poder tenir els coneixements necessaris per programar, organitzar, dinamitzar i avaluar projectes d’intervenció social adreçats al desenvolupament social, per aplicar-hi tècniques de dinàmica de grups usant recursos comunitaris, culturals d’oci i de temps de lleure.

Els estudiants, 30 per curs, provenen d’altres cicles formatius, de batxillerat o del món professional de la intervenció social. Són d’arreu de les comarques gironines i segons ens expliquen, són molt diferents entre ells però es complementen molt bé, tal i com han pogut comprovar en les activitats i projectes que han realitzat.

 

Tiziana Rico

24 anys, de la Garrotxa. Actualment viu a Sant Narcís. Estudiant de 2n curs. Va fer batxillerat artístic i després es va posar a treballar. Una amiga li va parlar del cicle i li va cridar l’atenció.

“Es fa molt mala propaganda de Salt, però quan ho coneixes no ho veus com un problema sinó com un lloc d’oportunitats. Jo treballava al CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa per a Infants i Menors tutelats per l’Administració), i vaig descobrir que hi ha molt caliu, molta vidilla. Salt és un molt bon lloc per fer animació sociocultural”

 

 

Eduard Gelada

21 anys, de Salt però viu a Bescanó. Estudiant de 2n curs. Ha estudiat a l’escola i l’institut a Salt i hi continua molt vinculat. Prové d’un altre cicle formatiu. Tenia clar que volia estudiar educació social o treball social, i finalment es va decidir per l’animació sociocultural.

“L’animador és un professional que intervé al carrer, amb les persones, i amb tots els col·lectius. Té un camp d’acció molt ampli”

 

 

Salima Abdessamie

21 anys, de Salt. Estudiant de 1r curs. Accés al cicle des de batxillerat. Fa el cicle perquè ja està treballant en aquest camp i li faltava formació.

“M’agrada molt, sobretot les assignatures pròpies de l’animació. Les professores són una passada, en saben molt. N’estic molt contenta. A més, hem de reflexionar sobre la societat que ens envolta, i la riquesa de Salt és brutal! Potser en altres pobles no ho trobaríem”

Les primeres experiències: els microprojectes

Durant els dos cursos es programen petits projectes que es realitzen de manera preferent a Salt. Són els microprojectes: compartim cultura, basats en la metodologia “Aprenentatge i Servei” i comuns a tots els cicles formatius de la família de Serveis a la Comunitat.  A l’institut Vallvera volen que l’aprenentatge de l’alumnat vagi més enllà del centre, i s’apliqui i impliqui en l’entorn social i cultural de Salt, on les necessitats són paleses, intervenint així a millorar la comunitat.

L’objectiu principal d’aquests microprojectes és millorar les competències de l’alumnat implementant els coneixements teòrics en accions dutes a terme. Els microprojectes es basen a posar la cultura a l’abast de tothom, i van adreçats a diferents franges d’edat. Pretenen també difondre la cultura en un context divers. Cada microprojecte té uns objectius específics en relació amb la demanda a la qual dóna resposta i al col·lectiu al qual s’adreça. Els alumnes, coordinats i supervisats pel professorat, pensen i redacten els objectius, el pla d’acció i l’avaluació de cada projecte. Alguns dels microprojectes són:

Aquest any s’ha reconegut l’experiència del centre des de la Fundació Jaume Bofill amb una beca per executar microprojectes, un reconeixement que avala la feina feta.

 

 

L’experiència de l’Eduard i la Tiziana, que van fer microprojectes el curs passat, és molt positiva. Ens destaquen els contes teatralitzats que expliquen a les escoles públiques de Salt, i en especial les ombres xineses que van fer per als nens amb dificultats auditives de l’escola d’educació especial La Massana. L’Eduard té un bon record també de les dinamitzacions de pati que fan al mateix institut Vallvera per als estudiants de primer d’ESO. Creen espais de jocs amb contingut afegit com per exemple jocs per ensenyar hàbits saludables, o dinamitzen activitats com la castanyada. “A principi de curs els vam portar un dia de pati fins al Pla dels Socs a les Deveses, per tal que es coneguessin i cohesionar el grup. Són alumnes de 1r d’ESO que vénen d’escoles diferents i no es coneixen”, ens diu la Tiziana.

Ens expliquen també que van ajudar els nens i nenes de 5è i 6è de les escoles de Salt a aprendre la coreografia del ball final del famós Musical Vallvera, una peça de teatre musical que, any rere any, s’ofereix amb molt d’èxit a tots els nens i nenes de les escoles públiques de Salt. “És important. Hi ha infants que, si no van al teatre amb l’escola, no hi van mai. A més, va ser una experiència molt maca!”, diu la Tiziana encara mig emocionada.

Les 430 hores de pràctiques que han de realitzar durant el cicle formatiu poden fer-se als centres de treball que vulguin els estudiants en funció dels seus interessos: centres cívics, àrees de joventut, centres residencials de gent gran, entitats del sector, etc. Pel que fa a l’àrea geogràfica, també poden escollir per proximitat o conveniència.

 

Mancances i oportunitats a Salt

L’equip docent i els estudiants són conscients del privilegi que representa estar ubicats a Salt, ja que els ofereix moltes possibilitats per posar en pràctica allò que hauran de desenvolupar en la seva futura vida laboral. La Marta Coll, professora tutora del grup de primer curs, ens explica que a començaments de curs els fan fer una gimcana de descoberta per Salt, per trencar estereotips i per conèixer l’entorn de l’institut i Salt en el seu conjunt. Es fan grups de 3 o 4 estudiants i han de localitzar determinats espais, equipaments i carrers de Salt. L’activitat inclou un treball posterior d’anàlisi per tal d’establir com és la realitat social de Salt, reflexionar entorn la societat. El recorregut se’l poden marcar ells mateixos en funció dels seus interessos.

La Salima ens explica que els seus companys de primer, tots de fora del nostre poble, “van al·lucinar” després de la gimcana, i tots tres estan d’acord que hi ha una concepció prèvia molt negativa del barri centre, quan en realitat, no és així. Ells hi passen, de dia i de nit, amb total tranquil·litat. “Jo tornava de treballar a les 12 de la nit amb la bici, i mai vaig tenir cap problema”, ens explica la Tiziana. Un cop més, queda clar que a part del desconeixement de la realitat del nostre poble s’hi ha d’afegir l’estigmatització. “A la gent de fora els dius que ets de Salt i et miren estrany”, puntualitza la Salima.

Comentant amb ells la realitat de Salt surten a la llum algunes mancances socioculturals ben evidents i que ens fan reflexionar. La Salima, que treballa a la biblioteca Massagran ens diu “A la biblioteca fan teatre per a nens, en català i àrab. En canvi, una escola de teatre oberta a tothom no hi és i aniria molt bé per a Salt”. La Taziana ens parla de la Coma Cros i de la poca diversitat de les entitats que en fan us: “Només hi ha associacions d’aquí, autòctones”.  L’Eduard no es queda enrere i ens parla de la mancança de centres cívics “Hi ha molta vida al carrer, i potser falten punts de trobada”.

 

Il·lusions i projectes personals

Durant el segon curs han de desenvolupar un projecte personal: idear-lo, programar-lo, dur-lo a la pràctica i avaluar-lo. L’Eduard vol fer alguna acció que relacioni les persones amb discapacitat i l’esport, fer inclusió a través de l’esport. La Salima ha vist la necessitat de treballar amb nens a Salt a la sortida de l’escola, fent reforç escolar, coordinant-se amb les escoles i també implicar les famílies. A la Tiziana li agradaria que totes les associacions actives de Salt estiguessin coordinades i fer un centre social amb la comunitat i per la comunitat; anar construint-lo en funció de les necessitats de cada entitat, i posant èmfasi en conceptes com l’autogestió, l’alimentació i vida saludable, l’art, el circ… És evident que aquest projecte neix de l’absència de centres cívics a Salt. Precisament en aquest número del 17190, al reportatge, tractem aquest tema en profunditat

Reptem els 3 alumnes que facin un esforç d’abstracció i que ens parlin de com s’imaginen el Salt del futur. La Tiziana: “Amb un centre cívic gegant ple d’aules i d’activitats! I amb més treball en xarxa, més coordinació”. L’Eduard: “Cada dia més, el fet de conèixer fa que convivim millor i crec que cada dia ens coneixerem millor i conviurem millor”. La Salima assenteix: “Sí, hi estic d’acord. El problema d’ara és la ignorància. Quan ens coneguem, sabrem per què cadascú actua com actua, i tindrem un Salt millor”.

Se’ls veu contents i optimistes; es nota que les professores els inculquen un positivisme constructiu que és d’envejar.

Ànims a tots tres!