Tècnica d’integració social (TIS) de l’institut Salvador Espriu i membre del Pla comunitari d’infants famílies i joves de Salt.
Entrevista que forma part del Reportatge “L’educació es mou”
Molt breument… què fa una TIS en un centre de secundària
La TIS és un perfil professional que el Departament va posar fa uns dotze anys en unes zones educatives d’especial complexitat i que sobretot aquests últims tres anys s’han anat incorporant més a primària. Ara fa dotze anys, a Salt, érem quatre integradores (una a cada institut i una a la Farga) i ara ja en som 11, a tots els instituts i escoles públiques de Salt tenen TIS. A la província de Girona som 21 i a tot Catalunya, unes 200, entre primària i secundària. Altres departaments o consorcis també tenen aquest perfil. Les TIS tenim unes funcions comunes però cada centre defineix a través d’un Pla de Treball, a què vol “destinar” el recurs . Som PAE, Personal d’Atenció Educativa. Jo per exemple el que faig en el meu institut és sobretot el tema del control i intervenció en casos d’absentisme i tot el tema de la mediació entre iguals. Per exemple, al Sunyer fan un treball amb les mares. També se’ns assignen alguns alumnes per fer-ne un seguiment, se’ls fa unes tutories individualitzades de manera setmanal o quinzenal. Solen ser alumnes amb un perfil més conductual, que necessiten més d’un espai d’organització, de gestió de conflictes. És a dir, nosaltres som una mica el pont entre el centre, la família i l’entorn., Serveis Socials, El que procurem és que aquest alumne quan surti de l’institut pugui estar en algun recurs de lleure o esportiu a les tardes i que no faci només carrer, entre moltes altres coses…
Participes al Pla Comunitari d’infants, joves i famílies. Explica’ns una mica de què es tracta i des de quan es fa.
Aquest Pla comunitari fa molts anys que hi és. Les tres integradores dels instituts ens vam incorporar l’any passat a una de les comissions del Pla, la d’infants i joves. El pla comunitari hi ha 5 comissions: la d’infants i joves, la de salut –que fa molts anys que funciona i funciona molt bé, hi ha infermeres, pediatres–, la comissió de famílies, la d’entorn i la de diversitat i participació. Les 3 TIS de seguida vam veure que ens havíem de repartir, que no tenia cap sentit que estiguéssim les tres a la mateixa comissió. Llavors la Núria, la companya del Vallvera es va quedar a infants i joves; la Júlia del Sunyer se’n va anar a famílies i jo me’n vaig anar a la de diversitat i participació. Aquestes 5 comissions funcionen per separat i pel que fa la meva ens hem trobat aquest any potser 4 o 5 vegades i el que hem fet ha estat plantejar-nos perquè els joves marxen de Salt o si es queden, perquè ho fan. Ens plantegem com podem fer-ho perquè hi hagi realment un espai de participació i diversitat. Durant aquest any ens hem anat trobant amb diferents grups de joves que son nouvinguts aquí i ens han explicat una mica el seu itinerari de vida, és a dir, com van arribar aquí. Els hem preguntat per quins motius pensen que els joves se’n van de Salt i com poder revertir-ho. Ara estem en aquest procés. Hem decidit que s’han de seguir mantenint aquestes trobades i de cares al curs que ve, intentar concretar accions per fer-hi front. A la comissió també hi participen diferents agents del poble, hi ha tècnics, com el d’immigració, de l’estació jove, de la fundació Ser.Gi, tècnic d’acollida, mediadors comunitaris. Hem vist que és molt important i pot afavorir molt en l’èxit educatiu el com els hàgim ajudat professionalment des dels centres,. Podem discutir què és èxit educatiu…, però hem vist clar que quan aquests joves tenen més o menys resolts temes com l’habitatge i l’acompanyament educatiu hi ha sigut, no han marxat de Salt. Hi ha diferents experiències en altres municipis, per exemple es va veure que s’havia de crear un oci que no fos només a nivell de consum, que no fos només anar a una discoteca, i s’havia de crear un oci per persones de 20 a 40 anys. Es van crear xarxes de rutes esportives, de diferents tipus per buscar aquesta participació a l’entorn i que no sigui pagant una entrada per anar a un concert o el que sigui. Jo espero que l’any que ve podrem concretar una mica. De cara al futur penso que seria interessant que les integradores de primària s’afegissin també alguna d’aquestes comissions.
Les dades de la diagnosi realitzada pel Pla educatiu de Salt ens mostren que més d’un 25% d’alumnes de 4rt d’ESO no es graduen (dades curs passat), que son majoritàriament nois i que van a centres públics. Quines causes creus que ho provoquen? Què s’hi podria fer? Què s’hi fa?
A mi el tema de les dades em fa una mica de por, però si que és veritat que hi ha alumnes que no es graduen. Quan els alumnes estan fent 4rt d’ESO se’ls fa una orientació, passen uns tests per saber de quines habilitats o capacitats tenen. Si els alumnes no es graduen hi ha altres opcions. Aquí a Salt poden anar a fer els PFI (Programes de Formació i Inserció), hi ha els del Sunyer i els de l’escola PIA, que si no m’equivoco hi ha vendes, electricitat, reparacions i instal·lacions, perruqueria i també el de fleca i pastisseria. Hi ha opcions, és a dir, no graduar-se no hauria de ser fracàs. Tenim la idea que amb 4 anys ens hem de treure el graduat, però si no és així, hi ha altres camins; penjats, intentem que no s’hi quedin.
En el Fòrum educatiu que es va fer, alguna de les accions que nosaltres vam proposar va ser que es treballés més el tema de la vinculació de l’espai educatiu escolar amb la realitat de les empreses i del comerç que hi ha al municipi. Probablement si tinguéssim una xarxa més ben teixida es podria facilitar millor aquesta inserció laboral. A part, també hi ha centres que tenen els projectes singulars. Son projectes pensats per a aquells alumnes que ja preveiem que estar 6 hores asseguts en una taula no els aporta gaire res. El projecte singular fa que aquests joves facin unes hores en un comerç o empresa fent pràctiques i unes altres hores a l’institut. Hi ha unes places públiques, per exemple poden anar fer suport a un conserge d’una escola o a la brigada municipal, i unes places privades a les empreses, que cada centre es busca. Aquest any per exemple nosaltres hem treballat amb la pastisseria Negrell, Motos Pericot…Aquest projectes, quan tens el perfil i saps trobar el comerç que s’hi adigui doncs es molt interessant. A vegades una incursió en el món laboral pot propiciar un canvi a l’alumne i ajudar-lo fer un tomb.
Durant l’ensenyament de secundària, alguns adolescents perden les ganes, l’interès, la fascinació necessaris per aprendre. Estan desmotivats, per què? és qüestió de l’edat?
Jo vaig néixer a la Bisbal i quan havia d’anar a l’institut feia campana, anàvem amb les motos amb les amigues a fer volts per les Gavarres….(era absentista!)… i això els ho explico als alumnes absentistes que tinc amb seguiment. Ara visc com un regal el fet de dedicar-me a recuperar alumnes que no venen al centre. Una cosa és estar desmotivat i l’altra és l’absentisme. Els alumnes que ara tenim absentistes majoritàriament son d’ètnia gitana, on la família no ens acompanya gaire. Ja fa força temps que estem demanat a través del Consell escolar que es prenguin mesures, que s’activi el protocol aprovat el 2015. No pensant en denúncies als pares, no, perquè després la família se’ns posaria en contra, sinó pensant en altres mesures. Mirant les dades són pocs, però és clar, hem de fer alguna cosa. Culturalment ja tenim associats que aquests joves estan amb les famílies i no ens preocupa tant, però igualment caldria actuar i tenim l’obligació de donar un missatge a la resta d’alumnes. En aquest cas per exemple, a l’institut hem començat un taller amb un grup de noies d’ètnia gitana amb la mediadora de la comunitat per començar a crear una mica de vincle. I que elles vegin de la necessitat de venir al centre, d’estudiar. Hi ha el cas d’una noia d’aquestes amb absentisme intermitent i un dia, mentre feia segon la vam portar a veure el PFI de perruqueria, que evidentment ella no podria accedir-hi fins que no sigui a quart i acabi d’aquí a dos anys, però quan vam anar allà i va veure el que feien aquelles noies, va visualitzar que això l’interessava, que podia aconseguir-ho, i es preguntava com ho hauria de fer. A partir d’aquí, l’assistència va millorar. Ha vingut, s’ha implicat, treballa.
A banda d’aquest absentisme diguem-ne més “cultural” també hi ha la desmotivació de l’alumne o l’absentisme sense que els pares ho sàpiguen, o la falta de participació…
Sí, penso que nosaltres els venem el tema del graduat, estan 4 anys a l’institut pensant en el graduat i després alguns et diuen: és que el graduat no em serveix per a res! Amb alumnes que estan al límit de l’aprovat jo dubto. Si el graduem potser el condemnem, perquè no seguirà un batxillerat, potser no podrà entrar a un cicle…i es desmotivarà, (hem tingut algun cas d’alguna noia que ha abandonat el estudis i s’ha o l’han casat..) i en canvi si no obtenen el graduat…també hi ha vida! Sabem que pot anar a fer un PFI, que pot anar a fer un altre tipus de formació. La nostra tasca és acompanyar-los una mica en aquest creixement personal i el tema més acadèmic, potser és més secundari. Hauríem de ser capaços de mirar-nos els alumnes com a persones i d’aquesta manera aconseguiríem el seu respecte i seria més fàcil ajudar-los a fer-se preguntes. Amb adolescents, jo crec que hi ha una paraula màgica que és: tu decideixes. I a partir d’aquí el que fas té unes conseqüències. Està clar que si imposes no funciona, si prohibeixes tampoc, per tant… acompanyar-los en aquest “tu decideixes” i oferir-los possibilitats d’aprendre i alternatives.
Des de fa quatre anys, a l’Espriu estem desenvolupant un projecte d’educació artística dins l’horari lectiu anomenat Planters de Conarte (que també es desenvolupa en alguns centres de primària i secundària de la resta de la província de Girona). Es fa un treball amb el cos des d’un enfocament més personal i emocional. El proper desembre, els alumnes de quart d’ESO presentaran un espectacle de creació pròpia dins el marc de Temporada Alta que han estat preparant durant tot aquest curs a partir de les seves idees i vivències. Això es fantàstic, aquests alumnes tenen així injecció d’autoestima, fent una cosa que en un principi està fora o no encaixaria en el que tenim més entès com els currículums, programacions, aprenentatge… en canvi a nivell personal jo crec que els aporta molt. I és en aquest sentit que hem de començar a pensar altres maneres de “fer” a nivell educatiu. L’ús de la taula, el llibre i l’ordinador està molt bé, però hem de potenciar més el desenvolupament de la intel·ligència emocional i la gestió de conflictes. Perquè en el dia a dia, a què s’hauran d’enfrontar més vegades a fer arrels quadrades o a saber gestionar un conflicte quotidià?
D’altra banda Salt té molts alumnes i graduats universitaris, i en aquest sentit es fa el Fòrum universitari. Creus que pot ser útil? Pot ajudar a millorar les autoexpectatives i les expectatives que tenen els profes envers els alumnes?
Sí, és la segona edició. Jo penso que totes les iniciatives que siguin per crear xarxa real, no només virtual, sempre seran benvingudes. El que passa és que per què tenim la necessitat de projectar que a Salt hi ha estudiants que arriben a la universitat? Això va amb una imatge que tenim del municipi i de necessitat de crear referents positius. Algú pot pensar que aquests son els que van a estudiar a la universitat, d’acord. Però, per a mi, també son referents positius l’Ayoub, que ha muntat una peixateria; la Salama, que ha estudiat integració social i està treballant a una entitat de tutelats; en Sefy, que és cap de cambrers del Núria. Anar a la universitat també vol d’uns condicionants, una família que estigui disposada i sobretot que pugui assumir-ho econòmicament. Per tant, aquest espais de xarxa comú estan bé, però parlem també amb aquells joves que potser no han arribat a la universitat però que estan intentant tirar endavant, cadascú amb la seva realitat però que també poden ser uns referents positius, uns models per als altres.
No vam veure gaires professionals de secundària al Fòrum del Pla educatiu, ni tampoc a la recent manifestació “Salt diu prou”… Quin paper creus que tenen o haurien de tenir els professionals de la docència secundària respecte a Salt?
Jo vaig assistir a totes dues coses. A la manifestació i al Fòrum educatiu. Hauria de ser molt prudent amb el que han de fer els altres. A Salt hi ha molts bons professionals, molta gent que està fent moltes coses però de vegades tinc la sensació que aquesta xarxa real falta. Crear complicitats. No penso que sigui només un tema de comunicació, poder explicar què fem, com ho fem, què volem fer… sinó el tema de que la gent se’n senti partícip. Veig que a les escoles i als instituts hi ha professionals que fan una feina espectacular però això no ho sabem teixir, enllaçar-ho. També és veritat que un dissabte al matí, que és quan es va fer el Fòrum, pot costar una mica. Molta gent és d’aquí a Salt, però la gent que és de fora després de tota una setmana treballant aquí, pot costar. A més qui més qui menys té família o coses a fer, i requereix un esforç. Jo hagués facilitat un espai on tots els professors hi puguin dir la seva. No té sentit fer un Pla educatiu i que la veu dels mestres i professors de Salt no hi sigui.
Referent a això, a Salt hi ha una plataforma que es diu Salt’educa que és oberta a tothom i les seves trobades s’envien a totes les direccions perquè ho transmetin als mestres i professors. Hi ha mestres que hi assisteixen.
Sí és veritat, jo també ho rebo i s’agraeix molt, però pot passar una mica el mateix, les reunions solen ser a les 19 h del vespre, no sé… i potser costa de compaginar. No sé com s’hauria de fer. Ara mateix participarem els que ens impliquem en les plataformes, a les comissions, als plans… Potser és només una qüestió de logística, poder escoltar la gent dels claustres, parlar més amb els EAPS (equips d’atenció psicopedagògica) dels centres, que son professionals que coneixen les famílies, coneixen el professorat, la dinàmica de cada centre des de fa molts anys. Segur que ja es fa i s’intenta de parlar amb tothom i fer-ho arribar al màxim de gent, però la realitat del dia a dia potser no acaba d’aconseguir-ho. Els claustres dels centres haurien de poder escoltar tot això i saber quina és la idea cap a on anem i poder opinar més.
A part d’això, penso que els profes que venen a Salt, haurien d’estar formats i premiats. Tu hauries de poder escollir venir aquí a Salt, ara a la gent li toca. La gent aterra aquí amb tot el que han sentit a parlar de Salt… i et pregunten: “aquest nen d’on és?” I tu clar, li dius: “d’on és, d’on és, d’aquí, de Salt! Fa 13 anys que viu aquí. Més que tu i que jo.” Encara anem amb la idea aquesta. Hi ha d’haver una formació, hem de començar a preguntar-nos coses, ja sé que s’ha fet algun tipus de formació, per exemple a nivell d’afers religiosos. Però és que això hauria de ser bàsic per a tots els centres. Jo crec que si es crees un espai a principi o a final de curs en què les diferents escoles, mestres i professors poguessin compartir més coses estaria molt bé. Potser haurien de ser espais no de voluntariat, que alguns ja ho son, com el Salt’educa per exemple, sinó en horari laboral o no sé. Si creiem que és molt important que a Salt anem a port del que vol la ciutadania, el municipi, la població, amb aquest tresor que son les seves escoles i els instituts, facilitem-ho, acostem-ho.
Haurem d’aprendre a treballar cada cop més amb equips multidisciplinar, educadors, etc…sobretot a secundària, i no hi estem tan acostumats. El profe de mates et diu: “jo no sé què fer amb aquest nano”. Però si tens un alumne que et saboteja la classe alguna cosa hem de fer? El podem portar al despatx, sí, però, què mes? El que volem és que estigui amb els altres, no? Llavors hem d’aprendre’n tots una mica. Sempre hi haurà aquell professor que veurà aquest alumne com un problema i l’altre que ho veurà com un repte. Si primer no tens treballats els aspectes emocionals hi ha poques possibilitats d’aprenentatge.
Entre alumnes tot sovint sorgeixen conflictes. A vegades s’han gestat a l’aula, per exemple son fruit d’un rumor o d’uns insults, d’alguna cosa que veiem que és entre dos persones però que te repercussió en la dinàmica de la classe. No sé, entra el profe a classe que vol fer anglès, però resulta que a l’hora abans els dos líders s’han dit de tot, per dir alguna cosa, hi ha una tensió que cal intervenir… En aquests casos fem una mediació amb els dos alumnes i els diem si volen compartir-ho amb el grup classe. Si no volen no cal explicar els motius de la discussió, sinó els acords que han arribat, el que es comprometen a fer o el que demanen. És molt bàsic el tema de l’escola restaurativa i no nomes la que sanciona. Cal que se sentin l’institut seu.
Hi ha una frase que m’agrada molt que diu que l’educació és allò que queda quan oblidem el que hem après. Ens ha de fer pensar que no només ensenyem sinó que també hem d’educar i hem de fer-ho de manera sana i compartida.
Entrevista que forma part del Reportatge “L’educació es mou”