AMPA escola La Farga i Coordinadora de les AMPA de Salt
Entrevista que forma part del Reportatge “L’educació es mou”
En una escola com la vostra on hi ha famílies que no tenen drets polítics, no poden votar ni en les eleccions municipals i, per tant, potser és més difícil incentivar la participació activa en espais com associacions, AMPA, etc. Com ho heu fet per aconseguir la implicació activa de les famílies dins l’AMPA de La Farga?
És difícil. Sempre estàs convidant a la gent a participar. Fa 4 o 5 anys que som les mateixes mares les que estirem del carro. Sempre que els mestres ens demanen ajuda o per assistir a les reunions de la Coordinadora d’AMPA sempre som més o menys les mateixes. De cara al curs que ve mirarem de pensar alguna cosa per atraure més pares de nanos més petits per continuar amb el que estem fent. Tot i això som bastantes mares, sobretot al començament de curs que tot és molt més actiu.
També estic començant a intentar engrescar més a les mares africanes per fer coses més obertes. Quan organitzem alguna xerrada que a la gent li pot interessar sempre hi ha molta resposta. Moltes mares se senten importants a l’hora d’opinar. D’altra banda també puc entendre moltes mares potser perquè pensen que tenen sort, se senten agraïdes, donen gràcies pel fet que els deixen escolaritzar els fills, i no s’hi volen ficar per no donar problemes…per no molestar els mestres. Moltes vegades hi ha aquest sentiment, gent que arriba de fora i estan agraïts que els han acollit en un país i no volen portar problemes. Més d’una vegada et pots trobar gent que se sent més ben tractada aquí que del lloc d’on venen, del seu propi país. Aquest agraïment a vegades impedeix de qüestionar coses o implicar-se.
Des de l’AMPA de La Farga com valoreu el fet de participar a la Coordinadora?
Jo personalment penso que el fet de participar a la Coordinadora d’AMPA ha ajudat que se’ns conegui al poble. Anys enrere era com si fóssim l’escola apartada, i estar a la Coordinadora d’AMPA és una miqueta la manera que se’ns senti la veu, la nostra veu. Hem conegut altres AMPA, jo personalment he conegut més gent de Salt, no sempre del mateix ambient, i he pogut trencar així una mica la frontera que a vegades existeix. El sol fet que algunes de les reunions les hem fet a la nostra escola es valora molt positivament. I és important que gent d’altres escoles vingui a la nostra, això ajuda i fa que es parli més de la nostra escola. Que no és una escola rara, com diuen, que és la imatge que es té de La Farga, l’escola que no vol ningú… sobretot fa uns anys. Tot pot canviar, almenys és el que nosaltres esperem, com a l’institut Salvador Sunyer, que ningú hi apostava i ara sembla que està canviant. Ja fa molts anys que ens sentim com apartats del poble. Tot i això és veritat que aquest últims anys la resta d’escoles públiques els passa una mica el mateix, però la nostra escola fa molt anys que està així i continua igual. Jo ja fa més de vint anys que sóc a Salt, i ja sé el que és.
Recentment, juntament amb la plataforma Salt’educa heu editat un fullet informatiu sobre la segregació que hi ha a les escoles de Salt. Ho heu fet en dates de preinscripció i convidant a la reflexió en la tria a l’hora d’escolaritzar els nostres fills. Explica’ns una mica la idea.
Buscàvem que la gent matriculés els seus fills a alguna escola pública. No sé si ho aconseguirem o no, però cal fer-ho. És una mica difícil però res és impossible. Si més no ajuda a fer reflexionar tothom i molt important, també serveix perquè l’Ajuntament en sigui conscient i es doni compte del que realment hi ha al poble. A part de l’àmbit polític, també cal conscienciar en l’àmbit social, que és el que veig més difícil. És tot una roda, la gent es deixa portar, no és només problema de la gent autòctona de Salt, o catalana, també t’ho pots trobar en un cercle de famílies marroquines que facin igual. També hi ha el tema de mirar els resultats acadèmics i que hi ha la sensació que a segons quines escoles no s’aconsegueix. Molts pares ho enfoquen que volen fills metges o advocats, hi ha molta pressió social. Sembla que un nano que no vulgui fer batxillerat sigui un problema molt gran i no ho hauria de ser. Quan fa anys que vius aquí i ets una família que treballa i aposta per la pública, sembla que sigui molt arriscat. A mi em passa, noto aquesta pressió. Tots volem el millor per als nostres fills. Precisament, en aquest sentit, si els nostres pares han emigrat és perquè tiréssim endavant. En realitat, però, la gent d’aquí majoritàriament tria la concertada, no perquè s’aconsegueixin millor resultats sinó senzillament pel fet que a la classe només hi ha un immigrant o pocs. També hi pesa el fet que tenim assumit que quan una cosa la pagues sempre és més bona. Jo que he portat tots els meus fills a la Farga haig de dir que estic encantadíssima. Tant per la direcció com pels mestres, com han portat els meus fills, com els coneixen, com els ensenyen, amb un informe que em donen on em quedo ben satisfeta.
El 7 de maig passat vareu organitzar juntament amb la plataforma Salt’educa la manifestació “Salt diu prou!”. Des de les AMPA actives, quines reclamacions creus que són més urgents a resoldre a Salt?
Pel que fa la Farga l’únic problema que hi ha és la segregació perquè un altre problema jo no el trobo. Tant l’equip de mestres, com la direcció, com l’edifici estan molt bé. Altres escoles sí que necessiten construccions i coses així però nosaltres el que necessitem és treure’ns la pancarta que som la pitjor escola, la que ningú vol, perquè no és veritat! I per als nanos que es van fent grans, doncs, creiem que es necessita un institut nou, ara mateix no hi cabem. A la manifestació hi vam anar amb una pancarta amb les mestres que deia “Mirem Salt” tot fent una mirada de poble. Vam anar-hi moltes mares i tots els mestres diria, i la directora. Érem molts, suposo que és senyal que volem que millorin les coses, i que ja estem farts d’acceptar que som l’escola del immigrants. Hem de deixar de parlar dels nens d’aquí i els nens d’allà, no té cap sentit, perquè no són diferents. Nosaltres sempre tindrem l’etiqueta, és difícil de treure, només amb el nom o amb el cognom ja la portes, però suposo que quan passi una mica més de temps i comencin a haver-hi metges, mestres, policies… de famílies immigrants tot plegat canviarà. En certa manera, ja comença a passar però encara és molt mínim. Jo tinc per exemple una germana que ha fet la carrera de dret i ja està treballant amb un advocat a Figueres.
Creus que el Pla educatiu que s’està fent ajudarà a prendre consciència i a trobar solucions al tema de la segregació i a les mancances actuals de les escoles i instituts?
Sí, per què no? A altres països s’han aconseguit coses i perquè no aquí. Si ho treballem i no ens cansem, que aquest també és el perill. Si ens cansem s’acabarà, hem d’anar dient-ho, buscar relleus, sumar més gent per posar sobre la taula totes les coses que no funcionen i que cal modificar.
Explica’ns la iniciativa del Mercat de les AMPA que ja fa dos anys que feu a la plaça del mercat just abans de Nadal.
És un Mercat de segona mà amb contes, llibres, roba i joguines. El material es va recollir durant setmanes abans a cadascun dels centres i es ven a preus populars fins a un màxim de 5 € a la plaça del mercat de Salt un dissabte al matí. Ho organitzem entre totes les AMPA.
Nosaltres hi vam participar, jo treballo els dissabtes i no puc anar-hi. El primer any hi vam anar però l’any passat no vam poder. Per Sant Jordi hi participen moltes mares, teníem inclús dues taules una de l’escola i una altra de l’AMPA, però amb el mercat aquest de les joguines encara no gaire. Suposo que per Sant Jordi ja hi ha un costum d’anys de fer-ho i el mercat encara és més nou i no acaba d’arrencar. A veure si aquest any en podem ser unes quantes. Està molt bé el mercat, és positiu per visualitzar-nos i conèixer-nos entre totes les AMPA. Molta gent es pensa que no participem per deixadesa o perquè passem, i no és això. Moltes vegades la llengua fa de frontera a moltes mares. La dificultat de parlar fluidament i entendre’s és una dificultat. Al començament venien moltes mares a les reunions i de mica en mica van deixar de venir, i em deien, home Fàtima, és que tu et poses a parlar tranquil·lament però nosaltres ni l’entenem gaire ni el sabem parlar bé, i a més parleu tan ràpid… A totes elles però els preocupa l’educació tan com a nosaltres, és mentida dir el contrari. Som la majoria els que ens preocupa. Hem emigrat aquí perquè no volem el futur que han tingut els nostres pares o nosaltres per als nostres fills, volem el millor per a ells.
Se m’acut que la primera reunió preparatòria del proper Mercat la féssim aquí a la Farga, amb totes les AMPA, així potser aconseguirem que se’ns conegui més i farà que les mares d’aquí ens hi engresquem més. Ho proposarem a la Coordinadora.
Canviant una mica d’àmbit, explica’ns com veus el Consell Escolar Municipal ara que has sortit escollida.
Aquest últim no vaig poder anar-hi, però l’anterior sí, el que ens vam repartir la participació entre tots. A mi em sembla bé, que hi participem en un organisme de l’Ajuntament. No sé si canviarà gaire o es faran més coses ara que jo en formo part. Però el sol fet de ser-hi i participar-hi ja ho trobo important, és un pas endavant. Ser portaveu de primària i venint de La Farga, està molt bé. És important que hi participi gent que ve de fora. Alguns de nosaltres que parlem bé l’idioma podem fer una mica de pont. A banda d’això, sempre passa que només es mira allò dolent del col·lectiu immigrant, si uns nanos trenquen alguna cosa o fan allò altre, però s’ha de mirar tot, també el que és bo.
Entrevista que forma part del Reportatge “L’educació es mou”