Hernest Johnson, més conegut com a YounG, té vint anys i va néixer a Ghana. Des de fa sis anys viu a Salt i actualment és cantant MC.
Com et definiries?
Sóc un noi simple tot i que, alhora, també sóc força perfeccionista. M’agrada demanar sempre l’opinió de tot, fins i tot sobre la meva manera de vestir. Per posar-te un exemple: abans de venir aquí m’he mirat moltes vegades al mirall. I, bé, si m’he de definir una mica més, et diré que m’agrada molt la roba i el menjar. M’agrada cuinar i, evidentment, la música (riu). I un petit secret? Quan estic a la cuina no deixo que ningú s’acosti.
Quan fa que et dediques a la música?
La veritat és que fa força temps, tot i que els últims tres anys ho he fet d’una forma més professional.
Et defineixes en algun estil en concret? Quin estil de música punxes?
No em vull definir en un estil concret, faig una mica de tot i toco tot tipus d’estils. Normalment faig més hip hip i electro, però personalment el que més em motiva és el hip- hop i el dance hall.
Aquí has punxat alguna vegada?
Sí, he fet molts concerts a la zona de Girona, al locals Weekend, al Holly Festival, a Tropicana i a diferents sales de Lloret de Mar, entre d’altres. Tot i que no tot són discoteques, també he punxat en diferents festivals de barri, en un mercat o al VIP de Girona. Val a dir, però, que on em vaig començar a expandir musicalment va ser a Barcelona.
Com va ser la teva primera experiència en aquest àmbit?
Uf… (riu). La meva primera experiència va ser en un taller de música i hip-hop aquí a Salt. Es va fer a la Fàbrica Jove, quan encara estava situada a la Coma Cros. Tenia uns quinze o setze anys, anava a l’institut, i de fet a classe dedicava temps a això. En aquella època hi havia una professora, l’Ari Puello, que realment em va ajudar molt i em va dedicar molt de temps. Amb ella la música va començar a ser una cosa seriosa i vaig aprendre molt. A mi m’agradava i em vaig posar a treballar dur, realment va ser una sort trobar-nos!La meva primera gravació va ser amb en Sitofunk, a Girona, i vaig gravar el cover per Steve Ouki, que es va vendre molt. (riu) Des de llavors vaig fer molts més covers, gravant cada vegada més i per a més gent, tot i que no tots eren famosos.
A què és degut el teu nom artístic, Young? Et va costar molt escollir-lo?
Pel meu cognom, Johnson. Al meu pare li diuen Big Johnson i a mi, Young Johnson. No em va costar gens, quan ho veus clar és molt fàcil decidir-te!
En què o com t’inspires a l’hora de crear nous temes?
Faig el que sento. La meva música és real, és tot el que sento, el que vull i el que he vist. Si necessito escriure un tema ràpid, tinc amics que m’ajuden. M’escriuen alguna cosa i després jo l’adapto a la meva manera de pensar i de fer, realment és una sort treballar així.
Abans parlaves de covers. Ens pots explicar amb qui has col·laborat i quins temes propis tens?
La veritat és que amb força gent! Per exemple amb en Víctor Magan, en Kiko Rivera i l’Estela Martín, que és la meva productora. La primera cançó que em va produir va tenir un gran impacte, ja que va sortir a Sálvame i a Gran Hermano, i també és va utilitzar en alguns vídeos d’ambientació que van arribar a tot Europa, i des de llavors l’efecte ja va ser mundial. Avui en dia em truquen de molts llocs, per posar algun exemple, he treballat amb Abel Almena amb la cançó Sexy Lips, que ha sonat força a Flash FM. A la plataforma Vebo hi tinc tres cançons que ja estan registrades, potser la més coneguda és One In a Milion. I tot i que últimament estic fent més covers, d’aquí a poc m’hi torno a posar a totes.
Els darrers treballs que he estat fent són la cançó Stronger Then Pains, que hem treballat amb el meu amic Franc, o una cançó que es diu Yo soy su marido, que encara no ha sortit, amb en Kiko Rivera.
Durant aquest temps has tingut alguna mala experiència?
Poques, però amb en Víctor Magan les coses no van acabar de sortir com volíem, tot i que m’ho prenc amb filosofia. És una lliçó més a la vida, i això ens fa créixer. A mi no m’agrada tenir mals rotllos amb la gent, i ara, vist amb perspectiva, potser m’hauria acabat cansant amb tant de reggeaton.
Amb quin artista t’agradaria treballar, o compartir-hi una experiència?
Amb molta gent! Actualment hi ha molts músics que admiro: m’hauria agradat poder treballar amb August Alsina, però malauradament ens va deixar. Les seves cançons eren molt especials per a mi.
Diries que l’anglès obre més portes?
I tant que sí, en el panorama actual, i més en el meu món, l’anglès és fonamental. Hi han rapers que canten en espanyol que són molt bons, però majoritàriament es busquen rapers o MC’s que cantin en anglès. Tot i que no l’he estudiat, el considero com la meva llengua materna.
Realment se’t veu amb molt d’entusiasme quan parles del que fas…
Bé, sempre que algú parla del que més li agrada tendeix a mostrar-se tal i com és. Amb els meus amics sóc el pallasso del grup, el que anima, el que sempre els fa riure, m’agrada que la gent se senti bé quan està amb mi, i amb la música busco el mateix. Tot i que quan no em coneixes em costa obrir-me, quan ja hi ha confiança em deixo anar, i puc arribar a tornar-me el noi més esbojarrat de tots.
Podries donar algun consell a joves que voldrien iniciar-se en el món de la música?
Doncs els diria que tot és possible amb esforç, que les coses no vénen mai soles. I que les excuses són males companyes, ja que només serveixen per autoenganyar-se.
I per acabar, dir que el suport moral és bàsic: jo he tingut molta sort del que he rebut dels meus amics, i a dia d’avui encara em truquen encara que sigui només per preguntar-me com estic, això és el que et fa sentir realment especial.
I del futur què ens en pots dir?
El meu somni és ser cantant, però no per sempre. M’agradaria poder ajudar a d’altres artistes que estaven com jo al començament, que compleixin el seus somnis, donar-los una oportunitat com la que jo vaig rebre i, si fos possible, també m’agradaria tenir la meva pròpia discogràfica. I una cosa tan simple però tan essencial com viure amb la meva dona Ira i els meus fills.