Un poble és abans de tot la gent que el constitueix. Quan la gent del poble és trempada, el poble és viu, atractiu i és el que passa a Salt. Una de les moltes persones que fan el nostre poble un espai amistós és en David Abad, un noi de 33 anys que va amb una gossa pigall i, a vegades, un micro per entrevistar els saltencs i les saltenques. Amb estudis d’audiovisuals i molta inquietud per difondre l’activitat sociocultural de Salt, el David és periodista voluntari per a TV Salt, que emet per Internet i permet seguir actes que es fan a Salt, plens de l’Ajuntament o entrevistes a entitats. Us convidem a connectar-vos al canal que porten. Parlant de Salt, en David valora que el poble té molt més recursos del que es pensa. El conjunt d’entitats del poble permet la celebració de múltiples activitats. I els problemes són al final els mateixos que a tot arreu: l’habitatge, l’alimentació, l’educació…
Pel que fa a la feina, en David treballa a l’ONCE, «sóc traficant d’il·lusions» i li agrada la tasca social que hi du a terme. L’ONCE dóna serveis que permeten a les persones cegues estudiar, treballar, tenir gossos pigalls… Ell va obtenir una gossa fa 3 anys gràcies a aquest programa, després de fer-ne una sol·licitud, fer proves de desplaçament i psicològiques per poder cuidar-la. La història amb el gos és com la d’una adopció i ell parla d’una experiència de «paternitat». Li va simplificar la vida a la ciutat, al mateix temps que va esdevenir una companya del dia a dia. Van estar tres setmanes a Madrid preparant-se per viure i desplaçar-se junts, un desplaçament a hores d’ara fa amb molta facilitat gràcies a la gossa, Només faltaria una mica més de civisme per part de tots: no deixant al pas brossa, trastos (que et poden fer caure), caques, etc., perquè Salt sigui una ciutat ben adaptada per a algú que no s’hi veu.
Parlem de França, de les tensions entre poder i poble, de la llei laboral i de l’autoritarisme del poder socialista. En David s’ha involucrat també en política en l’àmbit local i estava a la llista de Canviem Salt amb Podem, Iniciativa i EUiA a les últimes eleccions municipals. Fidel a si mateix, ell va portar els temes de premsa. Content de l’experiència, pensa no obstant això que la societat es transforma més pels moviments socials que no pas per la política, en què les estructures de poder impedeixen un canvi real.
Ens falta molt per acabar d’apropar-nos a les múltiples facetes, idees i activitats d’en David, però ens en desvela una última. És usuari d’Internet, i està molt al cas de les notícies, però en acabar l’entrevista, no es posarà a navegar per la xarxa amb el software que llegeix tot el que està a la pantalla; no, el primer que farà serà endinsar-se a les ones. És a dir que amb la seva emissora de ràdio, es connectarà i parlarà amb gent de tot el món. Buscarà algú, en una part del planeta, que cridi a qui l’escolti. Faran la connexió, identificaran les respectives procedències, i la freqüència utilitzada per tal de fer l’anomenada targeta de record. Si ningú més s’apunta, faran petar la xerrada. Amb el món dels radioaficionats entrem ja en una altra dimensió…
Text: Laure Duplay