Xarxa Consultors, encarregada de realitzar la Diagnosis i el Pla Educatiu de Ciutat de Salt.
Entrevista que forma part del Reportatge “L’educació es mou”
L’encàrrec d’abordar la diagnosi us arriba per la vostra experiència en altres municipis. Podries explicar-ne quins o destacar-ne algun cas (Manlleu, altres?)
Jo vaig començar a fer diagnosis educatives amb aquesta visió local l’any 2012 a través de la Diputació de Barcelona en el municipi de Ripollet, on es volia ordenar una mica la seva política local d’educació. Històricament des de la Diputació s’han impulsat els Projectes Educatius de Ciutat, els PEC. Hi ha una xarxa de ciutats educadores i tot un corrent internacional. Aquests tipus de Projectes Educatius de Ciutat són molt participatius, es creen espais estables de debat i treball formats per veïns per millorar l’educació. A Manlleu i a Abrera he ajudat a crear PEC que segueixen ben vius i aportant molt a l’educació a la vila. Però en aquests processos es posa mol l’èmfasi en la ciutadania i costa molt concretar accions a nivell tècnic i o queden sense assignació de pressupost perquè no s’havien previst. A partir del 2012, la Diputació de Barcelona impulsa també els Plans Locals d’Educació, igual com ho fem en temes de gènere o de joventut, plans estratègics tècnics però en educació. Llavors el Jordi Collet de la Universitat de Vic i jo comencem a fer això a Ripollet. Aquesta és una primera experiència. Després d’allà passo a fer Plans Locals d’Educació d’àmbit territorial al Lluçanès, a l’Alt Penedès, a la Mancomunitat de La Plana, i comencem a fer altres municipis. Amb aquest bagatge de planificació estratègica en l’àmbit de l’educació i de processos de participació ciutadana a l’àmbit educatiu he seguit treballant a altres municipis de la província de Barcelona, sobretot.
Què té Salt? Salt no està a la província de Barcelona, per tant no tenim el suport ni el condicionant de la Diputació de Barcelona i aquí a Salt hem fet un mix entre un Pla educatiu local i un Projecte Educatiu de Ciutat. Hem agafat el millor de cada metodologia. És a dir, hem fet el Fòrum, que és un dels moments clau d’un Projecte Educatiu de Ciutat, però a Salt hem dit no, no, això ho hem d’acabar en un Pla on hi hagi un pressupost anual, on hi hagi uns espais de treball, etc. A més, a Salt ja tenim uns espais de debat i coordinació dels veïns i veïnes sobre educació, com la Plataforma Salt’Educa…
Sense entrar en les dades que ja hem apuntat al quadre, podries fer un resum de les idees clau de la situació socioeducativa actual
Salt té una situació molt diferent de la dels municipis on he treballat abans, és un micro-clima, potser sí que hi ha alguns barris de ciutats grans que estan en una situació similar. Però així globalment com a municipi em sembla que no és equiparable enlloc. És tot un repte intentar adaptar a Salt coses que veus que a altres llocs els estan funcionant, tot i que les problemàtiques no són tan dures ni complexes com aquí. Per exemple, les aliances educatives que es fan en municipis on tot just comença a haver-hi una mica de segregació, ostres com és que aquí no s’ha fet això fins ara? Tot i que alhora si mires tots els projectes comunitaris que hi ha, s’hi fan moltes coses. Però el que li passa a Salt no és només un tema de Salt, la corresponsabilització és important. És una qüestió que té un abast territorial molt superior, a nivell de la província de Girona i a nivell de Catalunya, si ho vols. Aquí caldria una implicació global amb les problemàtiques que hi ha en el municipi, igual com a Barcelona les problemàtiques per exemple del barri de Besòs no són nomes del barri de Besòs sinó que s’assumeixen des d’un nivell més general.
Però en l’àmbit local també es poden fer moltes coses, no?
Sí, sí, exacte i amb això estem.
Explica’ns una mica la metodologia per elaborar la Diagnosi a Salt
La metodologia s’ha basat en tres mirades de la realitat educativa. D’una banda a través de les dades, és a dir,a través de l’anàlisi quantitativa, estadística, amb fonts oficials, majoritàriament amb dades que ja estaven elaborades del Departament d’Ensenyament, de l’Idescat, de promoció econòmica i registres que tenia l’Ajuntament. Però amb això no n’hi havia prou, calia mirar també què és allò que s’estava fent, o sigui tot el conjunt d’entitats que hi estan treballant, programes que es desenvolupen, serveis, etc. I sobretot, per a mi, una part fonamental que són les visions, el mapa de visions. Perquè poc importa el que estàs fent si la gent percep o la visió general és que no s’està fent. Al final és tan important el que realment fas com la percepció del que passa. Això, per exemple, amb els prejudicis ho tenim claríssim. Amb tants prejudicis que hi ha a la nostra societat pot donar-se que no passin coses però que la percepció general pugui ser que sí que passen…
El repte, doncs, és que de les tres visons –les dades, el que fem i del que es percep, les preocupacions de la gent– intentar fer un mix, intentar sintetitzar què és “la veritat” per dir-ho d’alguna manera, perquè hi ha moltes veritats… però aconseguir sintetitzar-ho amb 25 reptes.
Durant aquest procés de recollir dades, participació amb gent, taules de treball… Quines complicitats us heu trobat o destacaríeu? I quines dificultats o impediments?
Complicitats, diria que moltes. La meva percepció és que la gent es coneix, que hi ha molta militància, gent molt implicada, que s’ho creu molt en tots els àmbits, tant en els centres educatius, com a les entitats i a l’Ajuntament, en general tots anem a una en aquest sentit. Però és veritat que també hi ha algunes dificultats. Una que caldria treballar-la i salvar-la molt és el tema de pública-concertada. Una de les meves propostes va ser reunir-nos amb totes les direccions dels centres educatius per parlar-ne. Però, en canvi, es va haver de fer a banda, pública per un costat i concertada per un altre. Ostres, comencem per aquí. És una de les coses que hem de treballar, perquè tots estem per millorar l’educació, no és un problema de la concertada versus la pública, aquest no és el problema, els problemes són uns altres i justament la resposta nomes hi serà si sumem la concertada i la pública. És una de les coses que m’ha xocat, en comparació amb altres llocs. També ens va costar una mica amb el Departament d’Ensenyament a l’inici, però teníem molt clar que era una de les coses que havíem de batallar, comptar amb l’inspector d’Ensenyament en tot el procés i així ha estat. Perquè hi ha d’haver corresponsabilitat entre administracions, igual com també entre escola concertada i pública. Sols no podem. Tampoc l’Ajuntament sol no se’n surt, ni aquí ni enlloc. Però el Departament d’Ensenyament sol tampoc.
Un altre handicap ha estat per recollir dades. Volíem que el Departament ens compartís informació com a través de la Diputació de Barcelona se m’ha facilitat a d’altres municipis, però en canvi els Serveis territorials de Girona no la disposen. Si hem de fer una anàlisi de dades cal saber població empadronada però escolaritzada fora del municipi, per exemple, aquestes dades no les hem obtingut i les hem calculat aproximadament a través del padró municipal i la població escolaritzada. El Departament sí ens va facilitar informacions agregades per municipi o per titularitat pública i concertada, que és la que s’ha reflectit a la diagnosi, no per centres, ja que aquest no ha estat mai l’interès de l’estudi. Crec que en general hi ha molta por del mal ús que es pugui fer sobre algunes dades, i ho entenc, però això no pot comportar opacitat.
Quins són els
principals reptes que el Pla educatiu de Salt planteja?
Però si n’haguessis de destacar tres?
Potser els que tenen més relació amb aquests grans eixos que vam parlar al fòrum i en el pla també estan reflectits. Els que tenen a veure amb la segregació escolar i social i amb la millora de l’èxit educatiu, els que tenen a veure amb reduir l’analfabetisme i fomentar la continuïtat dels estudis i la formació de persones adultes, i el que té a veure amb fer de Salt una vila que tingui la consciència de ser realment acollidora i educadora. Aquest és un pas difícil però fonamental d’allò que fem com a municipi, tan com Ajuntament com entitats o com a centres educatius, cercar aquesta idea que estem millorant l’educació del municipi i que estem percebent-nos com a vila acollidora. Penso també en aquell repte d’aprofitar al màxim tot aquells recursos que tenim en positiu, positivar coses, si que tenim molt clar que tenim una potència artística amb el Temporada Alta, per entitats que tenim, etc. També positivar el tema de les llengües. Hi ha nanos aquí que parlen 5 o 6 llengües. S’hauria d’aprofitar… per exemple amb uns cicles formatius de traducció i interpretació o per temes de comerç internacional… Encara no hi ha aquesta visió positiva. Hi ha escoles internacionals que ensenyen a nivells molt alts, i ensenyen xinès i tot de llengües i després tens la pública del teu barri on hi ha xinesos que podrien fer classe de xinès tranquil·lament, o traves de l’AMPA, no sé… la qüestió és que no s’aprofita tot aquest bagatge. Es percep com a pobresa.
Com va anar el Fòrum, què en destacaries?
A nivell de participació, quins agents vas trobar a faltar?
Jo crec que va anar molt bé. A priori a mi em feia por per les dates, 26 de maig, ja estem gairebé al juny, la gent ja està molt desconnectada, i si fa bon temps marxaran a la platja o jo què sé… O pel tema de molta militància entre setmana i després ve el cap de setmana i cal relaxar-se… La difusió del fòrum va arribar una mica tard, però tot i així va anar molt bé, va participar força gent. Molta d’aquestes persones les coneixia, perquè ja havíem treballat durant el procés, potser vaig trobar a faltar, pel que em van dir, professors. Docents de primària i secundària i també vaig trobar a faltar gent de la concertada. Tot i això el nivell de participació va ser molt elevat.
Penso que van sortir molt bones propostes, potser si haguéssim allargat una mica més, començant un quart d’hora abans, hagués donat una mica mes de marge als grups, que sempre es fa una mica estressant la part final de concretar les idees de manera gràfica. Era complex, hi havia molts reptes i alguns dels quals difícils, sobretot el fet que es poguessin fer propostes concretes a portar a terme en àmbit local. I es va aconseguir, en van idees de projectes que donaven resposta als reptes, i han estat inclosos al Pla, en aquest sentit jo ho valoro molt bé. El fet de plasmar la idea del projecte gràficament s’inspira en una metodologia anomenada design thinking. Jo la vaig conèixer a través de la GovJam (de govern i de jam session), una activitat de millora del servei públic que es fa a nivell mundial de manera sincronitzada el mateix dia. Es llança un repte d’àmbit mundial, hi hi ha tot de grups formats per tècnics, entitats i ciutadans, i durant tres dies tots estan pensat un projecte per donar resposta al repte llançat. El Fòrum també es podria haver fet en dos dies, sortint al carrer, fent entrevistes a la gent per exemple sobre com millorar l’educació o preguntant, tu què en penses, del projecte? Es podria haver fet un prototip de la idea de projecte i ensenyant-lo a la gent…
Està previst que es presenti el Pla al setembre? De quina manera es farà públic?
La idea és al setembre fer algunes sessions més per acabar de validar el Pla, ja sigui amb la plataforma Salt’educa com amb les direccions dels centres, la Taula per l’educació, el Pla comunitari…, i a l’octubre portar-lo al Consell Escolar Municipal, previ a acabar-lo presentant i aprovant al Ple Municipal. Aquest és el calendari previst, el que encara no sabem avui ( juny 2018) és si farem o no alguna cosa més públicament. Encara no ho hem parlat. La idea però és que sigui un Pla 2019-2025, de set anys. Que quedi encavallat a mitjans de mandat següent, per tal que no ens quedés a mitges, i que es desenvolupi en plans d’accions biennals, que vol dir de 2 màxim 3 anys. És a dir que, ara hi haurà moltes accions en aquest Pla, però no totes es començaran a fer el curs 2018-2019, sinó que n’hi haurà algunes que passaran per més endavant. Llavors les que es prioritzin entraran en el primer Pla d’acció biennal. La idea es poder decidir quines accions són abans de final d’any i fer la reserva del pressupost perquè es puguin començar el 2019.
Què pot representar per a un municipi tenir un Pla Educatiu de Ciutat?
És molt positiu a diferents nivells. El que fa és donar una visió de cap a on volem anar, amb un punt de partida compartit. A partir d’una diagnosi participada, on diem les problemàtiques que tenim o les coses que ens preocupen són aquestes… és veritat que les coses canvien en un moment donat. D’aquí a cinc anys o d’aquí a deu anys la diagnosi serà diferent segurament, però almenys en algun moment del viatge ens hem posat d’acord en quines són les coses que ens preocupen i hem pactat com a municipi el que volem fer els propers anys. I això és fonamental, de cara al municipi, de cara als tècnics i tècniques locals i també en l’àmbit polític, perquè si s’ha aprovat en ple municipal, esperem amb suport majoritari, costarà desdir-se’n canviï o no l’equip de govern després de les eleccions municipals. Tens un pla de treball que va per llarg. De cara a les altres administracions també és positiu perquè tu ja tens una línia molt clara de què vols fer, com a poble ja t’has posicionat. Si t’ofereixen alguna cosa ja pots veure si encaixa o no amb el teu pla. És una manera com d’ordenar el cap.
En altres municipis on he estat, pràcticament, hem començat de zero, perquè no hi havia grups de treball, no hi havia plataformes com Salt’educa, ni plans en funcionament. Aquí el repte és encaixar tot això que estem construint amb el que ja hi ha al territori. És com una espècie de puzle, no és fàcil i res no es pot imposar. Ara s’haurà de pensar, per exemple una acció concreta que hagi sortit del fòrum i que la incluïm en el Pla educatiu, i la necessitem treballar amb tota la comunitat educativa, quin serà l’espai per treballar-la? És a través del Consell Escolar Municipal? A través de la plataforma, a través de juntes de direccions, a través del Pla Comunitari, de la Taula de Formació i Laboral?…. clar… no és fàcil o crees una comissió nova… resoldre això també és tot un repte! Com articular el treball en xarxa per no quedar-t’hi enganxat.
A partir de la vostra experiència en altres poblacions, com veus el futur del Pla aquí a Salt… Els reptes es convertiran en compromisos, els objectius en full de ruta, es preveuen accions?
El desig és que si, tant en l’àmbit polític com tècnic, com de la comunitat educativa. Però la veritat és que mai ho saps. Jo estic un any i escaig i marxo, fem estudi, diagnosi, ho impulso i me’n vaig. Hi ha municipis que veus que tot rutlla, està súper bé i de cop i volta marxes i s’atura tot. I la tècnica diu, sola no puc, no tinc suport polític, ni de les entitats, paro. Parem màquines. Hi ha llocs, en canvi, que el projecte costa molt, els polítics no ho veuen clar, els tècnics van de cul, i passa alguna cosa, vas per allà al cap d’un any i veus que han fet això i allò de mes enllà, ostres el que vam dir en el primer fòrum doncs mira! Hem pogut fer les 3 accions més votades. I jo no m’ho puc creure, si es veiessin un any abans… llavors no t’ho sé dir.
La coincidència del procés amb el relleu de la tècnica d’Educació a Salt ha estat dur, perquè la Rosa és una institució al món educatiu de Salt. Però la incorporació de la nova tècnica, la Clara Serdà, també pot ser positiu, arriba fresca i just en un moment en què es decideixen les coses a fer els propers anys a nivell de vila. Té ganes de fer coses i a més ja coneix a tothom i la manera de fer a l’Ajuntament perquè abans treballava a l’Espai Municipal d’Ocupació, però necessitarà suports! L’educació és cosa de tots i això implica fer-nos-en corresponsables.
Entrevista que forma part del Reportatge “L’educació es mou”